Esperant solucions per al Delta

Del­te­bre, amb 11.941 habi­tants, és la quarta població més gran de les Ter­res de l’Ebre. Des del 2015 és gover­nada per Lluís Soler com a alcalde. Pri­mer ho va fer sota la sigla de CiU, però arran de la dis­so­lució de la coa­lició i mal­grat l’apa­rició del PDe­Cat, Lluís Soler va optar per crear una marca pròpia –ara ja cons­tituïda com a par­tit–, que és Enlai­rem Del­te­bre, que s’ha con­ver­tit en la força hegemònica al muni­cipi des que es va pre­sen­tar per pri­mer vegada a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2021.

La presència d’Enlai­rem, que es defi­nix com un par­tit trans­ver­sal ideològica­ment, ha acon­se­guit aglu­ti­nar el 65% dels vots en les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals i en el seu pas ha dei­xat sense repre­sen­tació política par­tits amb molta tra­dició històrica­ment a Del­te­bre com el PSC i el PP. Tam­poc la CUP, que va irrom­pre amb força al muni­cipi, té ara repre­sen­tació al ple de l’Ajun­ta­ment. Ara a l’opo­sició només queda ERC, que reco­neix que se sent sola en una lluita en la qual el rival és molt més fort, no només a l’Ajun­ta­ment, sinó que la seva influència s’estén i s’amplia a molts altres àmbits. Ara bé, des de l’opo­sició asse­nya­len una debi­li­tat: el govern d’Enlai­rem Del­te­bre, diuen, no té influ­en­cia política més enllà de Del­te­bre. Ni a la Gene­ra­li­tat, ni a l’Estat, ni a la Dipu­tació.

Des d’un punt de vista objec­tiu, al govern d’Enlai­rem Del­te­bre se li poden atri­buir molts de mèrits i ha impul­sat una agenda “trans­for­ma­dora” sobre­tot en l’àmbit urbanístic. El pres­su­post muni­ci­pal s’ha gai­rebé tri­pli­cat en deu anys, han trans­for­mat urbanísti­ca­ment dife­rents zones del muni­cipi, com l’entrada a la població per l’avin­guda Goles de l’Ebre –on l’alcalde recorda sovint que es pot fer una volta de 360º i veure actu­a­ci­ons a totes ban­des, entre les quals des­ta­quen la plaça de les Dones i l’edi­fici de l’Arros­sera–, també a l’entorn del camp de l’Aube de Jesús i Maria, la nova plaça 20 de Maig i aviat tota la façana nord del nucli de la Cava amb les obres del desaigüe del Préstamo. També han exe­cu­tat un ambiciós pla per a asfal­tar tots els car­rers de Del­te­bre, han posat fi al llast que supo­sava el con­tracte de sub­mi­nis­tra­ment del ser­vei de l’aigua amb l’empresa Sorea i han acon­se­guit tirar enda­vant un nou pla urbanístic. Entre els mèrits que també es pot apun­tar el govern d’Enlai­rem hi ha el de con­ver­tir la fira gas­tronòmica Mes­cla en un refe­rent del sec­tor i han recu­pe­rat i impul­sat el car­na­val, amb una rua que cada any aplega cen­te­nars de par­ti­ci­pants. Deu anys donen per a fer mol­tes coses i no ho expli­ca­rem tot, perquè si alguna cosa ha carac­te­rit­zat este govern ha estat la d’impul­sar moltíssima acció.

Òbvi­a­ment l’opo­sició, si bé reco­neix les llums, també veu mol­tes ombres en la gestió del govern d’Enlai­rem. Sovint les obres s’allar­guen més del pre­vist, sor­gei­xen entre­bancs i en molts casos estan mesos atu­ra­des. El cas més recent és el del desaigüe del Préstamo, també la reforma de la plaça 20 de Maig i el nou cen­tre veïnal i cul­tu­ral del Bar­ra­cot. També veuen un error l’aposta per pro­jec­tes faraònics i haver des­cui­dat, almenys fins ara, el con­tin­gut. S’han fet nous equi­pa­ments però sense una pro­posta d’acti­vi­tats o de dina­mit­zació al dar­rere. Tot pot can­viar amb l’impuls de l’Arros­sera. Caldrà espe­rar.

Pen­sar en el pre­sent i el futur de Del­te­bre ens obliga a par­lar de la situ­ació actual del delta de l’Ebre, amenaçat pel canvi climàtic. El tem­po­ral Glòria va dei­xar al des­co­bert la seva fra­gi­li­tat i debi­li­tat i les admi­nis­tra­ci­ons, la de l’Estat i la de la Gene­ra­li­tat, ja no poden mirar cap a una altra banda. Mal­grat s’han començat a fer algu­nes actu­a­ci­ons amb apor­ta­ci­ons de sor­res per part de l’Estat a les zones més afec­ta­des per la regressió i la posada en marxa de l’Estratègia Delta de la Gene­ra­li­tat, el govern de Del­te­bre se mos­tra “dece­but” per la situ­ació actual. Creu que no s’ha fet prou i lamenta que des de molts àmbits s’hagi vol­gut subs­ti­tuir el Pla Delta de la Taula de Con­sens per l’Estratègia Delta i Lluís Soler alerta que els plan­te­ja­ments són dife­rents. També cal recor­dar que el minis­teri té pen­dent de pre­sen­tar la versió defi­ni­tiva del Pla de Pro­tecció del Delta de l’Ebre i de resol­dre les més de 6.000 al·lega­ci­ons que es van pre­sen­tar des de Del­te­bre. També està pen­dent de resol­dre l’expe­di­ent d’ater­me­na­ment del domini públic marítim ter­res­tre, que rebut­gen de ple a Del­te­bre, i la gestió de la finca Bom­bita, que l’Ajun­ta­ment de Del­te­bre reclama i que el minis­teri vol cedir a Par­ques Naci­o­na­les. A més, el govern muni­ci­pal posauna altra demanda damunt la taula, en este cas diri­gida al govern de la Gene­ra­li­tat: li dema­nen que exer­ceixi la com­petència que té sobre el dra­gatge del riu Ebre i, en espe­cial, sobre l’accés per la desem­bo­ca­dura. La mobi­li­tat de les are­nes en esta zona fa que en deter­mi­na­des èpoques de l’any l’accés quedi tan­cat al pas d’embar­ca­ci­ons amb el con­seqüent per­ju­dici per al sec­tor pes­quer del muni­cipi i també per al sec­tor nàutic i turístic. El port de Del­te­bre és l’únic port flu­vial de Cata­lu­nya i la seva situ­ació fa que els pes­ca­dors per sor­tir a pes­car hagen de tra­ves­sar cada dia la desem­bo­ca­dura del riu.

Una de les estratègies del govern de Lluís Soler ha estat bus­car la siner­gia amb la resta de muni­ci­pis del delta de l’Ebre. Ho ha fet amb l’Ampo­lla, Camar­les i Sant Jaume amb la cre­ació del pro­jecte de comu­ni­cació local Delta.​Cat, i també amb l’impuls de la man­co­mu­ni­tat Del­ta­gestió, que ja ha rebut el vis-iplau de la Gene­ra­li­tat. Del­ta­gestió inclou sis muni­ci­pis del Delta: Del­te­bre, l’Aldea, Camar­les, l’Ampo­lla, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita i té l’objec­tiu prin­ci­pal de man­co­mu­nar ser­veis i, fins i tot, impul­sar pro­jec­tes estratègics comuns. La man­co­mu­ni­tat aglu­tina prop de 50.000 habi­tants i ha des­per­tat alguns recels polítics, després que n’hagi que­dat exclosa la ciu­tat d’Amposta.

Des del punt de vista indus­trial i ocu­pa­ci­o­nal, Del­te­bre no ha tin­gut cap gran implan­tació indus­trial els dar­rers anys, tot i que sí que les ha tin­gut en l’àmbit del comerç i de les grans superfícies comer­ci­als. De fet, l’ampli­ació del polígon és una de les assig­na­tu­res pen­dents des de fa anys al muni­cipi.