Obrir la caixa de Pandora

Pan­dora és una figura de la mito­lo­gia grega que en obrir la caixa que li havien lliu­rat els déus va alli­be­rar a tots els mals que asso­ten a la huma­ni­tat.

Afron­tar el futur de la família empresària pot ser com enfron­tar-se a obrir la caixa de Pan­dora. Poden des­lli­gar-se tots els dimo­nis haguts i per haver. Poden des­per­tar-se con­flic­tes ocults o nous; poden reo­brir-se feri­des. El temor a tot això pot por­tar, de manera cons­ci­ent o incons­ci­ent, a pos­po­sar fer front al repte, a dei­xar-lo en mans de l’atzar o a pla­ni­fi­car aïlla­da­ment pre­te­nent “reg­nar després de mort” sense crear els neces­sa­ris con­sen­sos. A més, no se sol con­si­de­rar un tema urgent fins que ja és massa tarda.

El procés de pla­ni­fi­cació del futur de la família empresària és molt dife­rent segons les dimen­si­ons i carac­terísti­ques de la família i de l’empresa. No és el mateix una pro­pi­e­tat única amb fills pre­a­do­les­cents que diver­sos pro­pi­e­ta­ris amb des­cen­dents adults. Aquest sol se’l cas de la majo­ria d’inter­ven­ci­ons d’asses­so­ra­ment.

Diuen que “tants caps tants bar­rets”. El pri­mer pas de la meva col·labo­ració amb famílies empresàries -després d’una reunió glo­bal expli­ca­tiva del procés, els seus ris­cos i requi­sits- és unes con­ver­ses indi­vi­du­als amb cadas­cuna de les per­so­nes inte­grants de la família empresària. Prèvia­ment han hagut de defi­nir els qui ho són, i sobre aquest tema “per a gus­tos colors”; cosa que sig­ni­fica començar a obrir la caixa de Pan­dora. En aques­tes con­ver­ses es recull infor­mació i opi­ni­ons i aflo­ren emo­ci­ons. Fruit d’elles “poso el peix sobre la taula” mit­jançant un informe de diagnòstic en el qual -amb vis­ti­plau previ indi­vi­dual- es com­par­teix negre sobre blanc les dife­rents visi­ons i alter­na­ti­ves; així com refle­xi­ons per a aju­dar a que la família empresària pugui pren­dre de manera refle­xiva les deci­si­ons que con­si­deri més ade­qua­des. Si la família empresària no és capaç de com­par­tir tota aquesta infor­mació de manera empàtica tal vegada el més con­ve­ni­ent és que pla­ni­fi­quin la seva dis­con­tinuïtat comu­nitària en l’empresa; con­ti­nuar junts és una opció no una obli­gació; a vega­des és millor la poda o la venda.

És reco­ma­na­ble fer front a les diferències i a les qüesti­ons poten­ci­al­ment pro­blemàtiques amb ante­lació als moments de cri­sis fami­li­ars o empre­sa­ri­als, quan apa­rent­ment tot va bé. Fer-ho amb l’ajuda d’algú que hagi acom­pa­nyat abans en la ruta a altres famílies empresàries no és garan­tia d’èxit, ja que cada família és un món; però pot apor­tar experiència per a faci­li­tar el procés evi­tant els errors més habi­tu­als.

En aquest procés és clau la trans­parència i la comu­ni­cació empàtica. L’objec­tiu ha de ser no sols iden­ti­fi­car pos­si­bles con­flic­tes, sinó també que tots els mem­bres de la família empresària puguin mani­fes­tar les seves expec­ta­ti­ves i temors. En mol­tes oca­si­ons el repte no és superar les diferències d’opi­ni­ons sinó crear un marc ade­quat per a ges­ti­o­nar-les, en el qual pre­val­gui l’escolta activa i el res­pecte mutu per a acon­se­guir acords sos­te­ni­bles.

La família empresària pot haver de fer front al fet deter­mi­nar quina postura pren­dre davant qüesti­ons com la forma en què es pren­dran les deci­si­ons, el rol de cada inte­grant, l’apli­cació de resul­tats, l’empre­ne­do­ria o el dret de sor­tida, per exem­ple. Crear con­sens res­pecte a aques­tes qüesti­ons en les quals els legítims punts de vista ini­ci­als poden ser molt diver­gents faci­lita la pre­venció de majors con­flic­tes pos­si­bles i garan­tir la con­tinuïtat de l’empresa fami­liar. Sobre aquests acords es cons­tru­eix el futur de la família empresària.

Obrir la caixa de Pan­dora pot donar ver­ti­gen, però retar­dar-ho pot aug­men­tar la pressió de les ten­si­ons latents, i fer que escla­tin de manera incon­tro­lada en el pit­jor moment pos­si­ble (Llei de Murphy). Fa falta madu­resa i com­promís per part de totes les per­so­nes que inter­ve­nen, i que li dedi­quin temps de qua­li­tat. Les famílies empresàries que s’atre­vei­xen a fer-ho amb empa­tia poden millo­rar la seva cohesió interna i adap­ta­bi­li­tat externa, aug­men­tant així la seva for­ta­lesa. L’objec­tiu final no ha de ser única­ment reduir la durada i inten­si­tat de futurs pro­ble­mes, sinó garan­tir al màxim la con­tinuïtat empre­sa­rial, la feli­ci­tat fami­liar i la trans­missió del seu lle­gat mate­rial i imma­te­rial.

En el fons de la caixa de Pan­dora va roman­dre l’espe­rit de l’espe­rança, recor­dant-nos que sem­pre exis­teix la pos­si­bi­li­tat de tro­bar solu­ci­ons i tirar enda­vant.