El futur de Breda, en marxa
Els edificis determinants per al poble s’estan portant a terme enguany, pensant en clau de futur
La redacció del POUM, el centre de dia, l’ampliació del CAP i la comissaria marquen l’estratègia
L’alcalde vol derogar la part variable de la taxa d’escombraries, però l’oposició creu que es pot ajustar
Breda està en moviment, i això és innegable després d’enumerar totes les obres i rehabilitacions que s’estan duent a terme al municipi pràcticament al mateix temps. Tot i ser un poble petit, amb una extensió de poc més de cinc quilòmetres i una mica menys de quatre mil habitants, amb l’esforç dels ciutadans i de les diferents administracions s’està aconseguint que Breda no quedi enrere.
Però què significa no quedar enrere? Doncs ampliar el centre d’atenció primària (CAP), adequar la nova comissaria de la policia local, ampliar l’actual biblioteca i projectar-ne una de més moderna i completa en un futur proper, així com redactar un nou POUM –l’actual no s’ha actualitzat des del 1991–, entre altres actuacions. Això sí, hi ha projectes que van amb retard, com el mateix POUM (pla d’ordenació urbanística municipal), iniciat el 2019. En aquest sentit, l’alcalde de Breda, Dídac Manresa, reconeix que estan trigant a tenir-lo enllestit perquè estan donant prioritat al dia a dia. “Bàsicament, perquè se’ns menja, i el POUM no és urgent”, assegura Manresa. I afegeix: “És un document tan viu que d’un any per l’altre et poden canviar les circumstàncies. De fet, aquest és un punt de vista compartit per gairebé tots els consistoris.”
Centrant-nos en les intencions urbanístiques de l’equip de govern de Breda (ERC), el POUM ha de servir per reordenar urbanísticament el municipi i definir clarament quines zones són les residencials i quines àrees són les industrials. Manresa avança que una de les dues variants del municipi desapareixerà, ja que es deixarà de tenir indústria en una de les dues bandes del poble, cosa que farà innecessària la seva existència. També es desclassificarà una gran quantitat de sòl, com ara el turó de Santa Anna, que actualment és terreny urbanitzable i que, amb aquest canvi, quedarà protegit. A més, Manresa explica que aquestes desclassificacions responen al pla territorial de les comarques gironines del 2010, que fins ara no s’ha aplicat correctament a causa de l’envelliment de les normes del POUM vigent. “La finalitat és posar-nos al dia en matèria urbanística del segle XXI, amb habitatge de protecció oficial, nous creixements urbanístics, de limitació de les noves zones industrials, de comerç i mobilitat, etc.”, assevera el batlle.
Així i tot, no sempre plou a gust de tothom, i tot i que aquestes construccions són necessàries per als bredencs i bredenques, hi ha veus contràries a la ubicació escollida per part de l’administració local.
Un exemple és la comissaria de la policia local, que ja quasi està acabada i s’ha construït en un terreny al costat del CAP, un solar que, segons remarca Neus Brunet, cap de l’oposició al municipi per Junts, hauria de servir per ampliar el centre sanitari. “Si es fa per davant, es perdran vuit places d’aparcament”, assegura. I afegeix: “A més, des del mes de gener que no tenim ambulància al municipi, ha anat a Hostalric. Tenim por que sigui indicatiu d’un canvi en el CAP gestor.”
En aquest aspecte, Brunet afirma que temen perdre competències en l’àmbit sanitari, però que no tenen informació. “A l’últim ple de l’any passat es va dir que l’ambulància se n’anava, però no per quin motiu”, assenyala la líder de Junts per Breda.
Un altre exemple és el centre de dia: l’edifici ja estava fet, es va construir el 2014, però en aquell moment, segons el batlle, no es va poder obrir el centre per falta de finançament: “L’Ajuntament de llavors sabia de sobres que no tenia finançament, i tot i així es va obrir un centre i van crear unes expectatives que no es podien complir.” La diferència, exposa, és que ara la consellera els ha dit que sí, finançant entre 12 i 20 places, que el consistori “lluitarà” perquè es vagin ampliant cada any.
Per la seva part, Brunet sosté que l’any 2015 “es van organitzar tots els tràmits per a la concessió”, i que ja estava tot “mig engegat”, fins que va entrar Esquerra Republicana al consistori i va trencar les negociacions amb l’empresa que l’havia de gestionar, Sumar, i van desestimar l’obertura del centre.
Deu anys després, així i tot, la gestió del servei dels tallers de memòria que es duien a terme ha canviat des de l’1 de gener d’enguany. L’empresa pública Sumar ha agafat el relleu i gestionarà el futur Saiar, un servei per a la gent gran en l’àmbit rural.
La taxa justa
Un altre punt de trobada i, alhora, de desacords entre l’equip de govern i l’oposició és la gestió de l’empresa pública Nora de les escombraries al municipi. Sobre aquest tema, fa un mes l’alcalde va declarar a aquest diari que, tot i estar “raonablement” contents amb la recollida porta a porta, la taxa justa no ha funcionat correctament per raons tecnològiques. “No tenim garanties que no ens torni a passar aquest desgavell en les lectures”, diu Manresa. Per tant, estan estudiant la manera de deixar sense efecte la part variable.
Sobre això, Brunet manifesta que està d’acord que hi ha hagut errors en les lectures aquest any, però que l’anterior havia funcionat bé. Els problemes amb aquest sistema, segons Junts, venen per la falta d’informació, perquè diuen que molta gent no sap que els primers 36 cubells no bonifiquen, i per la derivació de les consultes al Consell Comarcal de la Selva, quan una resposta des del consistori seria “més propera”.
Per tot això, el grup municipal a l’oposició creu que la responsabilitat no és només del Consell Comarcal o de Nora, i que el consistori no pot desentendre’s del problema. “Al cap i a la fi, qui va contractar Nora és l’Ajuntament”, exclama Brunet. La seva proposta és que el servei de recollida de les escombraries sigui controlat i supervisat pel regidor d’aquesta àrea de l’Ajuntament. A més, també creuen que un imant per a la nevera que marqués clarament els dies de recollida selectiva ajudaria, de manera gràfica, a entendre la fórmula per aconseguir que no s’hagi de pagar res per la taxa variable. En resum: una implicació de tothom perquè la taxa justa torni a ser un bon model de gestió, com fins fa quatre mesos.
