“Estem acabant de definir la nova biblioteca a la masia de Cal Batlle”

Algu­nes d’aques­tes inver­si­ons les arros­se­guem d’anys ante­ri­ors, perquè sovint no sabem quan s’exe­cu­ta­ran exac­ta­ment; l’obra pública és un drama. Una de les inver­si­ons més impor­tants pre­vis­tes és la remo­de­lació de les façanes de l’edi­fici de l’ajun­ta­ment, que és un bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal situat a l’àmbit del mones­tir de Sant Sal­va­dor de Breda. Aquesta reha­bi­li­tació és essen­cial per pre­ser­var el patri­moni històric del muni­cipi, però tot i estar pre­vista per a aquest any, és pos­si­ble que les obres no comen­cin fins al següent a causa dels tràmits burocràtics i la neces­si­tat d’apro­vació per part de la Comissió de Patri­moni de la Gene­ra­li­tat.

Sí, tenim diver­sos pro­jec­tes impor­tants. Un dels més des­ta­cats és la cons­trucció d’una nova comis­sa­ria per a la poli­cia local al cos­tat del cen­tre d’atenció primària. Això per­metrà millo­rar les ins­tal·laci­ons poli­ci­als i con­so­li­dar el cos de poli­cia local, que vam crear el 2020.

Això no és cert. És un argu­ment que uti­litza l’opo­sició quan se’ls ha expli­cat, per activa i per pas­siva, que no és així. Abans de pren­dre cap decisió urbanística, vam par­lar amb el Depar­ta­ment de Salut. A més a més, Salut està al cor­rent des de fa dos anys d’aquesta modi­fi­cació. Ara hem rebut l’informe favo­ra­ble, que va pas­sar pel ple fa uns mesos.

Ens vam asse­gu­rar que l’expansió del CAP es pugui fer: crei­xe­rem per davant, no pel cos­tat. Hi ha pre­vist un espai sufi­ci­ent per a una ampli­ació de planta baixa d’uns 250-300 metres qua­drats. L’opo­sició pot tenir altres pre­ferències i opi­ni­ons polítiques sobre la ubi­cació, però nosal­tres hem tre­ba­llat amb pla­ni­fi­cació i tenint en compte totes les neces­si­tats futu­res, en planta baixa i amb els metres qua­drats que demana Salut. No cons­trui­rem una comis­sa­ria hipo­te­cant el futur crei­xe­ment del CAP.

Evi­dent­ment, dona segu­re­tat tenir una comis­sa­ria al cos­tat. Ja no només per al CAP, sinó per al cen­tre del poble. Hi ha opi­ni­ons que diuen que la comis­sa­ria hau­ria d’estar a l’entrada del poble perquè tin­gui un efecte dis­su­a­siu, però després també ens interessa que esti­gui al cen­tre del poble perquè cobreix molt més ter­ri­tori. A més, la presència poli­cial al cen­tre del poble és molt més efec­tiva que no pas en un extrem del muni­cipi.

També és veri­tat que a vega­des par­lem de Breda com si estiguéssim par­lant de Bar­ce­lona. De punta a punta del muni­cipi en cotxe són tres minuts, i el seu nucli és molt com­pacte. De vega­des ens embo­li­quem molt amb debats dialèctics que són espu­ris, poc fona­men­tats o que no tenen subs­tan­ci­ació, perquè posis on posis la comis­sa­ria, ho tens tot cobert.

Aquest any hem can­viat la gestió dels tallers de memòria, que ara estan en mans de l’empresa pública Sumar. Però l’objec­tiu final és trans­for­mar aquest ser­vei en un cen­tre d’atenció inte­gral en l’àmbit rural (Saiar), que equi­val­dria a un cen­tre de dia adap­tat per a muni­ci­pis petits. No és assi­mi­la­ble al cent per cent al cen­tre de dia com a tal, però és quasi el mateix en muni­ci­pis petits. És el model d’assistència a la gent gran pel qual aposta el Depar­ta­ment de Drets Soci­als. L’ideal seria una residència, però no és fac­ti­ble.

Si tot va bé, espe­rem tenir-lo ope­ra­tiu a prin­ci­pis de 2026, però no depèn única­ment de nosal­tres. Neces­si­tem un con­cert econòmic amb la Gene­ra­li­tat, però com que ara no hi ha pres­su­pos­tos apro­vats, això s’ha com­pli­cat. Tan­ma­teix, hi ha la pos­si­bi­li­tat que hi hagi ampli­a­ci­ons pres­su­postàries pun­tu­als, i estem pres­si­o­nant perquè s’hi des­ti­nin recur­sos. Actu­al­ment, ja com­plim el 95% dels requi­sits per obte­nir la vali­dació del pro­jecte per part d’ins­pecció de la Gene­ra­li­tat. Ara falta asse­gu­rar el finançament i com­ple­tar la ins­cripció en el regis­tre d’espais assis­ten­ci­als.

També estem fent una petita ampli­ació de la bibli­o­teca muni­ci­pal. Bàsica­ment, aquest pro­jecte con­sis­teix en la reu­bi­cació d’un arxiu per gua­nyar entre 35 i 40 metres qua­drats d’espai útil. Per tant, un crei­xe­ment sen­si­ble. Més enda­vant, hi ha el pro­jecte d’una nova bibli­o­teca.

No, l’actual bibli­o­teca es tras­lla­darà, i així també alli­be­rem el cen­tre cívic, que és on es troba ara. Volem cons­truir una bibli­o­teca moderna a la masia de Cal Bat­lle, amb 600 metres qua­drats d’espai per a sales d’actes, reu­ni­ons i zones infan­tils. Estem ulti­mant la memòria per pre­sen­tar-nos a la con­vo­catòria dels 400.000 euros del Puosc 2025-2029, i en total serà una inversió d’un milió tres-cents mil euros; un esforç econòmic impor­tant, però un refe­rent cul­tu­ral i edu­ca­tiu per al muni­cipi.

Sí, aquest any volem fina­lit­zar la urba­nit­zació d’un sec­tor indus­trial i tirar enda­vant el pro­jecte de la mitja rotonda, un desen­vo­lu­pa­ment urbanístic que fa molt de temps que està enca­llat. També hem ini­ciat el procés per obrir el car­rer Mar­cel·lí Tru­nas, un car­rer cèntric sense sor­tida; una actu­ació que el muni­cipi espe­rava des de fa més de vint anys. Aquesta ober­tura millo­rarà la mobi­li­tat i la paci­fi­cació del trànsit al cen­tre del poble.

El pro­blema prin­ci­pal va ser la manca d’acord amb la pro­pi­e­tat pri­vada, cosa que va pro­vo­car que la urba­nit­zació quedés ina­ca­bada; va obrir una mica més de mig car­rer, l’Ajun­ta­ment d’aquell moment. A prin­ci­pis d’aquest mes, després de molts anys, hem acon­se­guit des­en­ca­llar la situ­ació: hem girat les quo­tes urbanísti­ques als pro­pi­e­ta­ris –perquè això ho han de pagar ells– i hem enge­gat el procés de lici­tació. Ara només falta tro­bar una empresa que ho vul­gui fer.

Vam ini­ciar el procés el 2019 i encara estem pen­dents de l’apro­vació ini­cial. És un docu­ment com­plex que reque­reix molts tràmits i revi­si­ons. A més, les pri­o­ri­tats del dia a dia sovint fan que quedi en segon pla. Aquest any reforçarem els ser­veis tècnics amb un nou arqui­tecte per acce­le­rar el procés. L’objec­tiu és tenir l’apro­vació pro­vi­si­o­nal abans de final de man­dat.

La implan­tació de la taxa justa de Nora al muni­cipi ha tin­gut pro­ble­mes tècnics. Tot i defen­sar el model de “qui con­ta­mina més, paga més”, si la tec­no­lo­gia no ens garan­teix fia­bi­li­tat, hem de replan­te­jar-lo. Per això, estu­di­a­rem com dei­xar sense efecte la part vari­a­ble de la taxa.