Política

Trencar barreres, unir el poble

El municipi està seccionat per diverses vies de comunicació que hi dificulten la cohesió social

La nova rambla que ha de transformar l’antiga carretera de Banyoles, un primer pas d’unió

L’antic municipi de Medinyà està annexat a Sant Julià. Hi ha unitat per aconseguir desfer aquesta situació

Kerunta
Al cim de la muntanya de Sant Julià hi ha situat el poblat ibèric de Castellum Fractum, precedent directe de la ciutat romana de Gerunda, i considerat un dels jaciments prehistòrics més importants de les comarques gironines. Segons l’alcalde , Marc Sayols, la muntanya és insígnia i emblema del municipi. I el jaciment recorda la riquesa patrimonial que conté la muntanya, ja que la diversitat de restes que s’hi han trobat engloben totes les etapes històriques en el camí del congost, des de les coves prehistòriques fins al romànic, amb l’església dels Sants Metges, que és mil·lenària. En l’ampli dossier 2.100 anys de Girona, publicat a la Revista de Girona, els historiadors de la Universitat de Girona (UdG) Josep Maria Nolla i David Vivó, d’una banda, i el mateix Nolla i Josep Burch, de l’altra, insisteixen en una dada: Girona (aleshores Gerunda) no va néixer del no-res (ex nihilo) sinó que va ser una continuació d’una realitat, d’una estructura que ja existia (ex novo): l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Gerunda va constituir-se la tercera dècada del segle I abans de Crist.
El municipi reclama la construcció de l’escola, que és en barracons des que va començar

El muni­cipi de Sant Julià, situat al nord de la comarca del Gironès, forma part de l’àrea urbana de Girona. Està situat a l’esquerra del Ter, té con­tinuïtat urbana amb el muni­cipi de Sarrià de Ter, al llarg de la car­re­tera N-2, i limita amb el Pla de l’Estany. El terme muni­ci­pal comprèn una sèrie d’ele­va­ci­ons, com Mon­tas­pre, la mun­ta­nya de Sant Julià i la de Mon­ta­gut, que se situen davant del con­gost del Ter i de la serra de Sant Miquel, ja a les Gavar­res. La mun­ta­nya de Sant Julià força que esti­gui for­mat per dos sec­tors geogràfics dife­ren­ci­ats sepa­rats per la mun­ta­nya i con­nec­tats per dos pas­sos natu­rals: el Con­gost i la Costa Roja. Està inte­grat pel mateix Sant Julià de Ramis i també pel que havia estat el muni­cipi de Medinyà.

Cre­uada per totes les car­re­te­res

Sant Julià és un muni­cipi mar­cat per tot tipus de vies de comu­ni­cació. Hi passa l’auto­pista AP-7, hi passa la via del TAV, i hi passa la N-2. Aquest escalèxtric de car­re­te­res difi­culta que els set veïnats que té el poble puguin tenir una cohesió social. Un dels pro­jec­tes per inten­tar rever­tir aquesta situ­ació és el pro­jecte que defensa l’actual govern de “ram­bla­rit­zar” l’antiga car­re­tera de Banyo­les per tal d’unir els dife­rents nuclis que que­den més a la vora. Es tracta, segons explica l’actual alcalde, Marc Sayols, d’anar reduint al màxim l’impacte que aques­tes gran infra­es­truc­tu­res viàries tenen sobre el poble. La remo­de­lació d’aquesta zona del muni­cipi és un dels pro­jec­tes que el con­sis­tori ha pre­sen­tat al pla d’obres i ser­veis (PUOSC). L’objec­tiu d’aquest pro­jecte urbanístic és també donar vida a una artèria que abans de la vari­ant de Banyo­les era prin­ci­pal. L’alcalde de Sant Julià de Ramis va expli­car que ara hi cir­cu­len sobre­tot veïns dels bar­ris de Mon­ta­gut i del Golf Girona i que no té el volum de trànsit de cot­xes de fa alguns anys. El con­sis­tori de Sant Julià de Ramis pre­veu pla­ni­fi­car un “tri­an­gle” de ser­veis amb la remo­de­lació d’aquesta zona, on hi ha el pavelló, la bibli­o­teca Neus Català, i l’escola bres­sol, men­tre que l’escola Cas­te­llum és en un car­rer adja­cent, el Bon Dia, un dels vèrtexs d’aquest tri­an­gle. La intenció de l’Ajun­ta­ment és situar en aquesta ram­bla un punt d’infor­mació del muni­cipi. Hi havia una altra espe­rança per acon­se­guir aquesta desit­jada cohesió, que era el pro­jecte de paci­fi­car la N-2, que cica­tritza el muni­cipi. Però l’any pas­sat, el poble, jun­ta­ment amb el muni­cipi de Sarrià de Ter, va veure tom­bat aquest pro­jecte, per al qual s’havia tre­ba­llat en la pla­ni­fi­cació i la tra­mi­tació. Seguint les ins­truc­ci­ons de l’Estat, els ajun­ta­ments de Sarrià i Sant Julià de Ramis van tre­ba­llar perquè la pro­posta del pro­jecte d’huma­nit­zació de l’N-2, redac­tat pel govern espa­nyol, pogués rebre diners dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion. Però final­ment el pro­jecte va ser dene­gat. A Sant Julià de Ramis, una de les millo­res pre­vis­tes era que hi hau­ria vore­res a cada cos­tat fins a la seu del con­sis­tori i, des d’allà i fins a Medinyà, un car­ril bici. Per tant, les grans vies de cir­cu­lació con­ti­nuen ferint el muni­cipi, que és un dels pocs que tenen sor­tida directa a l’auto­pista, però encara no ha tro­bat la manera d’apro­fi­tar aquesta carac­terística, ja que no ofe­reix un polígon indus­trial prou desen­vo­lu­pat per atreure inver­sors. De fet, la seva zona indus­trial és annexa a una altra ple­na­ment desen­vo­lu­pada, i que per­tany a Palol de Revar­dit. Un altre dels pro­jec­tes pen­dents és la cons­trucció de l’escola. El gener pas­sat, l’Ajun­ta­ment va apro­var la cessió d’una par­cel·la a la Gene­ra­li­tat per a la cons­trucció de la nova escola. L’escola pública Cas­te­llum està en bar­ra­cons, alguns dels quals tenen més de 20 anys i no estan adap­tats a les neces­si­tats actu­als. L’alcalde, Marc Sayols, ha expli­cat que sem­pre se’ls ha argu­men­tat que, tècni­ca­ment, la cons­trucció de la nova escola a Sant Julià de Ramis és a dalt de la llista d’esco­les pri­o­ritàries. I en aquest sen­tit, ha afe­git que no s’enten­dria que ara que per fi han entre­gat la par­cel·la “en per­fec­tes con­di­ci­ons i lliu­res de qual­se­vol càrrega, es cap­girés l’ordre de la llista”.

Uni­tat per alli­be­rar Medinyà

Medinyà va ser muni­cipi fins al 1972. La seva annexió a Sant Julià de Ramis va ser forçada el juliol de d’aquell any, quan, per decret, l’admi­nis­tració fran­quista va apro­var la incor­po­ració del muni­cipi de Medinyà, limítrof amb el de Sant Julià de Ramis. La població va man­te­nir, des d’un pri­mer moment, la volun­tat que Medinyà recu­perés el seu caràcter de muni­cipi, i l’any 1995 es va cons­ti­tuir el Col·lec­tiu pro Medinyà Inde­pen­dent. La rei­vin­di­cació venia ava­lada, a més, per la difi­cul­tat que com­porta l’acci­dent geogràfic de la Costa Roja pel que fa al lli­gam físic amb Sant Julià.

El juny del 2015, el Par­la­ment apro­vava una pro­po­sició de llei en què es res­tituïa l’auto­no­mia muni­ci­pal. Des del 4 de juny del 2015 i fins al 28 de setem­bre del 2017, Medinyà va tor­nar a ser un muni­cipi. Era el número 222 de les comar­ques giro­ni­nes. Aquesta situ­ació va durar poc, ja que una sentència de l’alt tri­bu­nal va estron­car les aspi­ra­ci­ons de Medinyà. I l’apli­cació del 155, que arri­ba­ria just un mes després, ho va aca­bar d’arra­sar tot.

A prin­cipi d’aquest any, l’Ajun­ta­ment de Sant Julià de Ramis i Medinyà ha pre­sen­tat una nova via legal per acon­se­guir la res­ti­tució de Medinyà com a muni­cipi inde­pen­dent a través de la llei de memòria democràtica, que el govern està tra­mi­tant i que es pre­veu por­tar a votació al Par­la­ment en els pròxims mesos. La pro­posta es con­creta en una esmena d’addició d’un nou arti­cle 22 bis dins la llei de memòria democràtica, que reco­neix el dret a la res­ti­tució de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques abo­li­des pel fran­quisme i, en par­ti­cu­lar, dels ajun­ta­ments supri­mits i anne­xats a altres muni­ci­pis durant la dic­ta­dura.

Curi­o­sa­ment, al davant de la lluita per aquesta res­ti­tució hi ha l’Ajun­ta­ment de Sant Julià de Ramis mateix. De fet, l’actual govern, d’ERC, ha pac­tat amb Som Poble Medinyà per fer govern, i en la pràctica els dos regi­dors de Medinyà s’ocu­pen del que és actu­al­ment una uni­tat de població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.