Nosal­tres vam néixer fa un any perquè con­si­deràvem que havíem tocat el límit. Altres col·lec­tius fa més temps que hi són. Tenim un xat a What­sApp des del 2017 en què ens infor­mem dels trens. Els usu­a­ris saben si els ve un tren 448, un 449... Perquè, segons quin tren vin­gui, saps on t’has de col·locar a l’andana, ens diem si el tren és curt o llarg i ens avi­sem a mesura que van pas­sant per les esta­ci­ons perquè de vega­des estàs espe­rant sense infor­mació.

500 i escaig. Ens vam tro­bar que el ser­vei començava a decaure. Ja estàvem molt acos­tu­mats a les incidències perquè el cor­re­dor sud tenia un aban­do­na­ment molt impor­tant. El 2005 trigàvem 59 minuts a arri­bar de Tar­ra­gona a Bar­ce­lona. Abans del tall per les obres del túnel de Roda de Berà, tardàvem una hora i quart. I ara ja ni ho compto. Avui [dimarts] un com­pany ha tri­gat dues hores per arri­bar al Clot.

Hi ha molts fac­tors. El des­gast bru­tal de les infra­es­truc­tu­res, la falta de trens, l’incre­ment de població... Molts usu­a­ris som de Tar­ra­gona, altres han mar­xat o han estat expul­sat de Bar­ce­lona. Cada vegada hi ha més gent que neces­sita moure’s pel cor­re­dor sud, a les línies regi­o­nals i també a les de Roda­lies. I passa com quan fas obres en una casa vella: la xarxa acu­mu­lava tants anys d’aban­do­na­ment que ara ha petat tot. Arre­glen una cosa i se’n des­ma­nega una altra. S’hi està inver­tint tard i mala­ment.

El que s’endú més part del pastís ara són inver­si­ons dona­des per Europa, les de mer­ca­de­ries. El ter­cer fil s’està forçant per moure mer­ca­de­ries, i l’estació de Sant Vicenç de Cal­ders n’és un exem­ple. S’hi estan fent obres per fer pas­sar més mer­ca­de­ries que redui­ran molta capa­ci­tat a l’estació per al trans­port de pas­sat­gers, i als de l’R2 Sud els dei­xa­ran bas­tant venuts, ja que mol­tes anda­nes que­da­ran sense poder-les usar. El túnel de Roda de Berà forma part d’aquesta part del pastís. I s’ha fet mala­ment. El túnel no estava aca­bat quan es va reo­brir el ser­vei, i el ser­vei va fallar.

Hi ha un segon tipus d’obres, que són els trams sub­ter­ra­nis de Sant Feliu i Mont­cada. Són neces­sa­ris per a aques­tes pobla­ci­ons i hi estem a favor, però no tenen una reper­cussió sobre el ser­vei, sinó que són obres urbanísti­ques. I després hi ha les obres turísti­ques, com ara la línia de l’aero­port i la reno­vació de la línia R17 entre Tar­ra­gona i Port Aven­tura.

Recla­mem fa molts anys que s’acce­leri la qua­dru­pli­cació de vies de Cas­tell­de­fels al Prat, pre­vis­tes per al 2030. Ara hi dues vies, una d’anada i una de tor­nada, i dema­nem que posin una via més a cada cos­tat perquè quan els regi­o­nals arri­ben a aque­lla zona puguin avançar els roda­lies. Els regi­o­nals hau­rien d’anar més ràpid perquè no tenen tan­tes para­des, però van més lents perquè han d’anar dar­rere del tren de roda­lies.

El millor seria qua­tre vies de Cas­tell­de­fels a Sants. Però tenim el tren d’alta velo­ci­tat, que no hau­ria d’haver arri­bat a Sants. Mol­tes vega­des hem comen­tat a la pla­ta­forma que el TAV hau­ria d’haver anat a l’estació de França. I després, des­viar-lo a la Sagrera quan estigués aca­bada. Perquè amb Sants hem fet un cen­tra­lisme que ha esgo­tat Bar­ce­lona. En canvi, Madrid té dues esta­ci­ons de TAV i no passa res.

Els usu­a­ris es mun­ten la vida pen­sant en el tren, no en funció de la feina o dels fills. Hi ha un per­cen­tatge de gent que s’està medi­cant, que s’ha que­dat a casa. Acom­pa­nya­rem una noia a fer el pri­mer viatge amb tren perquè ara veu fotos i té ansi­e­tat. Això és una rea­li­tat, però és una rea­li­tat mínima. El gruix de la rea­li­tat som els que no ens estem medi­cant, els que tirem enda­vant. Però el que no pot ser és que jo m’aixe­qui cada matí i el pri­mer que faci, abans d’encen­dre el llum, és mirar el xat a veure com van els trens per saber si puc dor­mir dos minuts més o per si m’he de posar a córrer. El que no pot ser és que algú es pre­gunti si li fallarà el tren quan ha d’anar a fer un màster. El que no pot ser és que entris a la feina dema­nant perdó perquè arri­bes tard un dia i un altre. Ima­gina l’estrès que això crea.

Adif no té relació amb ningú. Amb la Gene­ra­li­tat sem­pre ens hi hem par­lat però era uni­di­rec­ci­o­nal. Ara, des que ha petat tot, ens infor­men una mica més. Però amb comp­ta­go­tes. Ens comu­ni­quen coses, però les que volen comu­ni­car-nos. Nosal­tres els dema­nem que fun­ci­oni el ser­vei. I els pro­po­sem alter­na­ti­ves, però la Gene­ra­li­tat sem­pre ens ha vist com uns ene­mics. Algu­nes solu­ci­ons hem acon­se­guit, algu­nes millo­res, però pun­tu­als. Jo crec que ara s’han ado­nat que han de comp­tar amb nosal­tres.

Can­vis reals. Per començar, ori­en­tació a totes les esta­ci­ons de Roda­lies i de mit­jana distància. Que reno­vin les esta­ci­ons, que pre­pa­rin la gent i que canviïn tot el per­fil perquè no comu­ni­quen. També voldríem al nos­tre cos­tat els maqui­nis­tes. No entrem en les guer­res que tenen ara, però a tots ens convé un bon ser­vei. I també s’hau­rien de posar al cos­tat dels usu­a­ris tots els alcal­des.