És clar, és que Junts va néixer el 2021!

És un tema com­plex i també és l’única excusa que té l’alcalde per expli­car el que ha pas­sat. Junts es va cons­ti­tuir el 2021. El que hi havia abans era l’antic PDe­CAT. I ja se sap on han anat els hereus del PDe­CAT, alguns estan al PSC i alguns s’han pas­sat a Junts. Per tant, el que diu l’alcalde, en rea­li­tat, és: “Jo estava molt bé abans i ara ja no ho estic tant. Han can­viat!” És un par­tit nou, ho dic en cada ple. Sé que s’assem­blen els noms, però saben per­fec­ta­ment que no som els matei­xos. De fet, la coa­lició Impul­sem Man­resa, que està gover­nant ara, seria hereva d’allò, d’aquell PDe­CAT. Per tant, dema­na­ria que no juguem a con­fon­dre la ciu­ta­da­nia.

Com a cap de llista, després de les elec­ci­ons, en la pri­mera reunió amb l’alcalde –no era alcalde encara, de fet–, li vaig dir que el que havia gau­dit els últims qua­tre anys, amb un empat tècnic ser alcalde, no tor­na­ria a pas­sar perquè part del nos­tre entorn s’ha sen­tit molt mal­trac­tat. Si tor­nem a que­dar empa­tats es farà un pacte pari­tari. Ell ho enyora, allò d’abans; no estava acos­tu­mat a tenir opo­sició. De fet, a Man­resa no n’hi ha hagut mai.

L’alcalde va començar la legis­la­tura i va dir que volia un govern tran­quil. I ha bus­cat una majo­ria abso­luta amb par­tits que són entre ells dife­rents, en l’eix naci­o­nal són opo­sats –en prin­cipi– i en l’eix esquerra-dreta, també, perquè Impul­sem és un par­tit més con­ser­va­dor. Què pri­o­ritza l’alcalde? Estar tran­quil. Però no comp­tava que tin­dria una opo­sició inci­siva. Estem al car­rer i en els plens donem veu a les pre­o­cu­pa­ci­ons del ciu­tadà.

No, de fet jo li he dit a l’alcalde, sem­bla que no exis­tim, però repre­sen­tem una part molt impor­tant de Man­resa, ens vam que­dar a 900 vots de gua­nyar les elec­ci­ons. És estrany que no tin­guem una relació per­ma­nent amb l’alcalde, o almenys de tant en tant, i que ens plan­tegi temes i nosal­tres fem la nos­tra apor­tació. En democràcia hi ha el paper de l’opo­sició i la nos­tra feina és dir el que no fun­ci­ona. Diem coses amb cor­recció, i basa­des en fets reals. Som de pac­tar però fer pac­tes vol dir renúncies per les dues parts.

Fan una política molt con­ti­nu­ista. Des de fa 28 anys, ERC ha estat al govern, a l’alcal­dia o tinença d’alcal­dia, en àmbits com ara habi­tatge, cul­tura... La ciu­tat que tenim té molt a veure amb com s’ha ges­ti­o­nat les últi­mes dècades. És culpa de l’alcalde actual? No, però sí que hi ha una manera de fer política local que és evi­dent que no està bé. Per què la gent sem­pre em pre­gunta “com és que estem tan mala­ment”?

En el PIB per càpita, la renda fami­liar dis­po­ni­ble, hi ha hagut una dava­llada, això hau­ria d’encen­dre alar­mes. En la nos­tra cam­pa­nya vam inci­dir en la neces­si­tat urgent d’actuar: replan­te­jar polítiques soci­als, les pri­o­ri­tats de la ciu­tat, posar ener­gia en punts molt con­crets. L’alcalde va pre­fe­rir la con­tinuïtat: aca­bar els grans pro­jec­tes que ell havia començat. És con­tinuïtat ver­sus canvi i per això no hi va haver l’entesa. Per exem­ple, la segre­gació esco­lar, resulta que el pro­blema que tenim ara és una segre­gació a la inversa. Par­len del fet que la implan­tació del sis­tema de resi­dus està anant bé però jo fa un moment m’he tro­bat una emple­ada de la neteja des­bor­dada... Hem vol­gut ser els pri­mers, els més no sé què. Crec que som coni­llets d’Índies. Hauríem de ser els pio­ners a gene­rar tre­ball, en trans­for­mació del cen­tre històric... La zona de bai­xes emis­si­ons tam­poc és una pri­o­ri­tat i està enca­llada perquè els han cosit a al·lega­ci­ons. Si tota la ciu­tat és de bai­xes emis­si­ons, si la blin­des als vehi­cles, tota la gent del Ber­guedà, del Sol­sonès que ve i neces­sita el cotxe, què farà?

La pri­mera és retor­nar la con­fiança al tei­xit asso­ci­a­tiu i les enti­tats empre­sa­ri­als.