Política

Grans projectes per a Manresa

La Fàbrica Nova passarà d’empresa tèxtil a pol que reunirà coneixement, talent i empresa

Estan en marxa les obres del polígon industrial, que l’Ajuntament espera que generi llocs de treball

Si es compten totes les inversions previstes, el govern mourà a la ratlla de 200 milions d’euros

Man­resa ha estre­nat l’any 2025 amb el pres­su­post apro­vat. Par­lem de gai­rebé 140 mili­ons d’euros per a una població que passa per poc dels 80.000 habi­tants. Al govern, ERC, PSC i Impul­sem. A l’horitzó hi ha un seguit de grans pro­jec­tes que venen del man­dat ante­rior. Hi ha el polígon del Pont Nou, per dis­po­sar de sòl indus­trial i donar opor­tu­ni­tat de crei­xe­ment a les empre­ses. Hi el polígon, i hi ha el pro­jecte de la Fàbrica Nova –un antiga empresa tèxtil que havia donat feina a milers de man­re­sans, i que va tan­car por­tes als anys vui­tanta. I el pro­jecte de l’Anònima, la pri­mera fàbrica de llum de la ciu­tat i que és de pro­pi­e­tat muni­ci­pal des de fa una dècada. També es tre­ba­lla al car­rer d’Àngel Gui­merà, per fer-ne illa de via­nants, per reforçar el comerç i ori­en­tar la ciu­tat cap a un espai cada vegada més ama­ble per als man­re­sans. Els grans pro­jec­tes de Man­resa ja estan en obres, de fet. Els tre­balls al polígon van començar a l’octu­bre, i ens expli­quen que ja estan molt avançats. És una inversió d’uns 20 mili­ons d’euros. Diuen al govern muni­ci­pal: “Espe­rem que empre­ses del ter­ri­tori puguin créixer o que empre­ses de fora puguin venir, que es gene­rin llocs de tre­ball i, per tant, que es resol­gui aquesta man­cança impor­tant.” En el sec­tor indus­trial cal des­ta­car una nove­tat i són les obres del Parc Tec­nològic, que feia 12 anys que estava enca­llat. S’havia fet una pri­mera fase abans de la crisi, petita, i va que­dar atu­rat. Així s’ha mogut, diuen, un altre sòl pre­pa­rat per a l’acti­vi­tat empre­sa­rial. Sobre aquest pro­jecte, comenta l’alcalde, Marc Aloy: “Vam dir que l’havíem d’acti­var. Ha cos­tat molt d’esforç, és una inversió de prop de 4 mili­ons d’euros, que està en marxa des de prin­ci­pis d’any, des de finals de gener.”

Següent pro­jecte: la Fàbrica Nova. Aquesta empresa tèxtil va començar a fun­ci­o­nar la segona dècada del s. XX i va estar en marxa durant gai­rebé setanta anys. Quan va tan­car, a finals dels vui­tanta del segle pas­sat, el sotrac va ser potent. Donava feina a milers de per­so­nes, dones en la seva majo­ria. Després de diver­ses vicis­si­tuds, l’Ajun­ta­ment de Man­resa va adqui­rir els ter­renys per fer-ne, nova­ment, “un motor de trans­for­mació de la ciu­tat, en aquest cas des de la ini­ci­a­tiva pública”. L’ope­ració està impul­sada amb la col·labo­ració de la UPC. “Està en obres, fa molt goig, fa molta il·lusió veure que després de tants anys la Fàbrica Nova està recu­pe­rant la vida. És una inversió de 10 mili­ons d’euros, que vam anar a bus­car a Madrid.”

Dis­po­sar de 17.000 m²

El pro­jecte de la Fàbrica Nova ara està en una pri­mera fase, que és tota l’obra de reha­bi­li­tació de les façanes i de les cober­tes, perquè tot l’edi­fici ja quedi tan­cat. També es faran totes les inter­ven­ci­ons de caràcter tèrmic necessàries. El més immi­nent és el con­curs per al pro­jecte dels inte­ri­ors. Estem par­lant de17.000 m², un únic edi­fici, una sola nau. Segons el resum del pro­jecte: “Els espais del futur pol de conei­xe­ment de la Fàbrica Nova tin­dran com a trets dife­ren­ci­als el res­pecte per l’alt valor històric i patri­mo­nial, la inte­gració d’acti­vi­tats a la zona, la màxima eficiència en la gestió, una arqui­tec­tura femi­nista, desen­vo­lu­pa­ments a l’avant­guarda digi­tal, una con­cepció gene­ral basada en l’eficiència energètica i la sos­te­ni­bi­li­tat, així com en la per­me­a­bi­li­tat i la con­nexió amb l’entorn.” For­mació, inno­vació, talent, espai per a idees noves de negoci, empre­ses. I des­taca: “Una de les carac­terísti­ques essen­ci­als del pro­jecte és el seu caràcter mar­ca­da­ment femi­nista. Les dones adqui­rei­xen cen­tra­li­tat en aquest pro­jecte, tant en el dis­seny dels espais com en la gover­nança o en la direcció, la con­cep­tu­a­lit­zació i el dis­seny de les acti­vi­tats.” La presència femi­nista enllaça amb el pas­sat de la fàbrica, en què la majo­ria de tre­ba­lla­dors eren dones. Diu l’alcalde que es tracta de “donar res­posta a les neces­si­tats d’un ter­ri­tori en què el sec­tor indus­trial és molt impor­tant, que neces­si­tem per­so­nes ben for­ma­des, que tenim una neces­si­tat molt gran, i sobre­tot de for­mar i rete­nir talent, que és un dels grans pro­ble­mes que tenim a Cata­lu­nya fora de l’àmbit metro­po­lità, que ens costa moltíssim cap­tar i rete­nir talent.”

Temps de grans inver­si­ons

Marc Aloy valora posi­ti­va­ment l’acord de govern a tres ban­des, no opina el mateix de l’opo­sició, fona­men­tal­ment la de Junts: “Tenim una opo­sició que em sem­bla que és inèdita en la història de la democràcia de la ciu­tat, amb una acti­tud del grup de Junts –no dels altres grups– molt bel·lige­rant. Ja vaig dir a l’inici del man­dat que em costa molt d’enten­dre, quan amb Con­vergència i després amb Junts hem com­par­tit vuit anys de govern a la ciu­tat. Tots aquests pro­jec­tes que estan ara en obres els vam plan­te­jar i els vam redac­tar i vam anar a bus­car els diners con­jun­ta­ment amb ells... No sé quina pro­posta tenen més enllà de dir que tot està mala­ment i que el govern ho fa molt mala­ment i que sobre­tot l’alcalde ho fa mala­ment. Han arri­bat a fer el comen­tari que estem por­tant, estic por­tant, la ciu­tat a la misèria.”

Per al tri­par­tit , el moment inver­sor que viu Man­resa con­tra­diu el que diu Junts per Cata­lu­nya. Expli­quen que ara s’estan fent obres per valor de 111 mili­ons d’euros a la ciu­tat. Però fan notar que aquesta xifra no té en compte, indi­quen, pro­jec­tes que no han estat lici­tats. Per exem­ple, no inclou, con­cre­ten, els 40 mili­ons de l’ope­ració d’inte­gració fer­roviària que la Gene­ra­li­tat ha de posar a lici­tació. Ni inclou 7 mili­ons d’euros que s’inver­ti­ran –també apor­tats per la Gene­ra­li­tat– en l’arxiu del qual s’està fent el pro­jecte. S’hi hau­rien de sumar 12 mili­ons d’euros més que fan falta per a l pavelló del Nou Con­gost, del qual s’està redac­tant el pro­jecte de millora i ampli­ació. Per a aques­tes obres falta lici­tació i par­tida econòmica, però, diu Aloy: “No dubto que la tin­drem.” L’Ajun­ta­ment també té la mirada posada a la històrica fàbrica dels Panyos, que s’ha de reha­bi­li­tar. L’Ajun­ta­ment des­taca pel fet de picar a totes les por­tes. Dels 10 mili­ons que cos­tarà, ja en tenen 7,8. Si anem sumant euros aquí i allà, les inver­si­ons s’acos­ten als 200 mili­ons. “És una bes­ti­esa, fruit de tenir un pro­jecte de ciu­tat i de tre­ba­llar-lo.”

Un tren regional, no un “metro”
Prou sap tothom que a bona part de Catalunya, sobretot la que no és àrea metropolitana de Barcelona, cada dia hi ha alguna notícia –no pas bona– sobre la xarxa de rodalies. El divendres 21 de març, a quarts de vuit del vespre, revisem algunes notícies del dia. Dues incidències fan la guitza des del migdia i hi ha afectacions a les línies R3, R4 i R7 i R8. Exasperats és un bon adjectiu per descriure com se senten molts catalans dia sí i dia també. Des de l’alcaldia de Manresa, Marc Aloy insisteix que s’estan pagant les conseqüències de no haver invertit a la xarxa. Importen el quan, el què, el com... En la conversa l’alcalde planteja que necessiten un tren que sigui un regional més que no pas un “metro”. És a dir: menys parades. “Per recórrer 10 quilòmetres necessites un metro, per recórrer 30 quilòmetres necessites un Rodalies, i per recórrer 60 quilòmetres, que és la distància que hi ha entre Manresa i Barcelona, necessites un regional. No només hi guanyaria Manresa, que podríem arribar en menys d’una hora a Barcelona; hi guanyarien Terrassa i Sabadell si volen anar directament a Barcelona.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.