Sí, molta, per a Camp­devànol, molta.

Sí. Cal, però, tirar enrere. El 2012, Camp­devànol va osten­tar la pri­mera capi­ta­li­tat del metall, en el marc del pro­jecte euro­peu Piri­neus del Ferro, i es va començar a tre­ba­llar tot aquest àmbit. Va interes­sar molt aquí, perquè, a més, estem molt ficats en el tema de l’aigua i del metall, des de la mina fins als últims aca­bats. Per tant, al poble, hi ha un sen­ti­ment de tre­ball de la forja, que com­par­tim amb Ripoll i Sant Joan de les Aba­des­ses i Ogassa.

Sí, perquè, com que hi ha la farga, Com­forsa, et fa venir més ganes de tre­ba­llar-ho. El pro­jecte va ser més seriós a par­tir de 2017, quan vam tor­nar a ser capi­tal del metall. Va ser una festa cul­tu­ral molt enri­qui­dora i va anar molt bé per al muni­cipi. Pri­mer, perquè no es tracta de tre­ba­llar la capi­ta­li­tat i ja està, sinó que, uns quants, van fer una anàlisi i van deter­mi­nar que l’aigua, el ferro, etc., ens podria enri­quir el poble des de mol­tes ves­sants: turisme, comerç, cul­tura... Si s’hagués sabut reco­llir tot allò que va sor­tir de les pri­me­res reu­ni­ons i de l’anàlisi... En canvi, ara, només n’hem apro­fi­tat el 2%.

Es va crear després de tot això. És un espai que no s’ha sabut apro­fi­tar, perquè mol­tes vega­des ha estat tan­cat, tot i que sí que durant algun temps i gràcies a una sub­venció del Pir­fer, hi teníem una per­sona que se n’encar­re­gava, però no s’ha sabut treure-li tot el ren­di­ment.

Que fos una de les peces d’un recor­re­gut. Durant l’època de la Dolors Costa a l’alcal­dia, va sor­tir la bona idea de fer una ruta guiada per tot el patri­moni lli­gat a l’aigua i al ferro. Es van fer uns monòlits amb expli­ca­ci­ons, perquè no calgués tenir un guia des del Mar­ti­net, on hi havia la tur­bina, pas­sant pel canal i la farga i fins al museu. Tot i així, fal­tava més suc per treure’n tot el ren­di­ment pos­si­ble.

Amb això, teníem el turisme, però calia un pro­jecte més sòlid. Era l’hora d’haver fet allò per la qual cosa ERC sem­pre hem estat picant pedra: un pla turístic i estratègic. Així, ja teníem la peça clau, la mare, i a par­tir d’aquest pla, podies anar-hi donant color amb afe­gits i nous con­tin­guts. Es podia arti­cu­lar amb una ruta d’un dia o més, no només amb el pro­jecte de l’aigua i del ferro, que fes entrar els visi­tants al poble.

Som un dels muni­ci­pis rics amb aquest patri­moni. Tenim el canal, però buit per una falta d’imma­du­resa i de no haver fet les coses ben fetes. Tam­poc no hem apro­fi­tat les tur­bi­nes del Mar­ti­net, fins i tot per auto­sub­mi­nis­trar d’ener­gia una part del poble.

En l’època de la Dolors Costa també va sor­gir la idea de bom­bar-hi aigua des del riu, no perquè fos sem­pre ple, però sí amb un mínim de cabal. S’hi va fer una inversió de 165.000 euros, només en el pou i el sis­tema de bom­beig, però va se un pedaç, un pedaç car, perquè no han fun­ci­o­nat mai.

Apro­fi­tar el canal com s’ha fet tota la vida: aigua del riu, canal i tor­nes a abo­car. Això era un altre encant que teníem.

Amb el museu, però també amb una visita a la farga... i, amb tot això i jun­ta­ment amb el comerç, es podia crear una marca amb pro­duc­tes ali­men­ta­ris com coques o gale­tes del ferro, per dir algun nom. Això, ja era un altre atrac­tiu. Nosal­tres tam­poc no teníem la solució, però a través d’un tècnic es podia haver fet un pla estratègic ben fet, però no va interes­sar.

El museu és un encant, està molt ben fet, hi ha peces molt interes­sants, però la gent no vindrà a Camp­devànol només per un museu. El govern d’ara no té un pro­jecte clar i va a corre-cuita.

Hi ha hagut molta acti­vi­tat sin­di­cal, que ha mar­cat la política del poble posi­ti­va­ment. Els ajun­ta­ments con­ver­gents i els seus suc­ces­sors, a Camp­devànol, ens han fet més mal que no pas bé. Excepte un cas, mai no han tin­gut un pro­jecte clar per al poble.