Gran angular

Roser Roca-Tohà

Directora general i CEO d’Airbus GeoTech

“Airbus innova en observació de la Terra des de Barcelona”

“Aviat començarà la venda dels sistemes de sensors i càmeres dels HAPS, uns pseudosatèl·lits que hem desenvolupat aquí”

“Europa ha gastat molt en tecnologia de defensa de fora i s’ha adonat que cal apostar pel ‘made in EU’; és un canvi de paradigma”

Em vaig criar entre Tremp i els Masos de Llimiana, al Pallars Jussà, on vivien els meus padrins
Prenc les regnes d’Airbus GeoTech el 2022 amb l’encàrrec d’especialitzar-la i fer-la créixer
Vaig fer una ponència a l’OTAN el dia que esclatava el conflicte a Ucraïna: els mòbils no paraven de sonar

Roser Roca-Tohà va for­mar part de l’equip encar­re­gat del desen­vo­lu­pa­ment de l’A380, l’avió comer­cial d’Air­bus més gran de món; després va convèncer aerolínies esta­tu­ni­den­ques que havien de com­prar l’inno­va­dor A350 en comp­tes del seu com­pe­ti­dor de Boeing, i ara comanda la pio­nera uni­tat de drons que el con­sorci aeronàutic euro­peu té a Bar­ce­lona. La car­rera pro­fes­si­o­nal d’aquesta engi­nyera de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons de Tremp està plena de rep­tes i opor­tu­ni­tats –allò que ella pre­fe­reix ano­me­nar happy acci­dents– que ha sabut ento­mar amb valen­tia. Per això s’ha con­ver­tit en un refe­rent del talent femení en car­re­res tec­nològiques a casa nos­tra i Roca-Tohà, lluny d’elu­dir aquesta res­pon­sa­bi­li­tat, l’assu­meix perquè sap que per des­per­tar voca­ci­ons cal que les nenes visu­a­lit­zin pro­fes­si­o­nals des­ta­ca­des com ella.

Les seves arrels són al Pallars?
Efec­ti­va­ment, vaig néixer a Tremp però em vaig criar entre Tremp i els Masos de Lli­mi­ana, al Pallars Jussà, on vivien els meus padrins. Lli­mi­ana és un poble medi­e­val preciós situat a sobre d’una roca amb vis­tes al llac de Cellers (embas­sa­ment de Ter­ra­dets) i a la serra del Mont­sec, i Masos és un nucli sepa­rat on encara hi viuen tres famílies. Els meus avant­pas­sats s’han dedi­cat durant gene­ra­ci­ons al camp i la rama­de­ria i em sento palla­resa de nai­xe­ment i de cor.
Venint d’aquest entorn, com acaba estu­di­ant engi­nye­ria de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons?
Des de petita he estat molt bona estu­di­ant i he tin­gut el suport de la família. Com que tenia espe­cial faci­li­tat per a les matemàtiques, els pro­fes­sors em van començar a fer veure que podia estu­diar una engi­nye­ria. Però com que no sabia ben bé què volia dir això, em vaig començar a acos­tar als pocs engi­nyers que hi havia lla­vors al Pallars Jussà, que eren sobre­tot indus­tri­als, però els veia molt físics, sem­pre par­lant d’engra­nat­ges, plans incli­nats, etc. En canvi, les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons eren un camp gens mate­rial que va des­per­tar el meu interès, que pot­ser és una curi­o­si­tat per allò des­co­ne­gut. El fet és que vaig anar a Bar­ce­lona a estu­diar a la UPC.
I com arriba a Air­bus?
Com dic, vaig fer tele­co­mu­ni­ca­ci­ons a la UPC, però vaig aca­bar la car­rera a Tolosa de Llen­gua­doc, una de les capi­tals euro­pees del sec­tor espa­cial i aeronàutic. Ales­ho­res em va sor­gir la pri­mera opor­tu­ni­tat de fer el pro­jecte de final de car­rera a l’agència espa­cial fran­cesa, CNES. Un cop a dins, tre­ba­llant en alguns pro­jec­tes amb Air­bus, em va aca­bar pro­po­sant inte­grar-me a l’equip d’engi­nyers.
I hi aterra just quan s’està tre­ba­llant en l’A380. Això és arri­bar i mol­dre.
Efec­ti­va­ment, entro al depar­ta­ment de desen­vo­lu­pa­ment d’avi­ons comer­ci­als i, en con­cret, de l’A380, l’avió comer­cial més gran de la història, per desen­vo­lu­par i cer­ti­fi­car el pri­mer sis­tema de comu­ni­ca­ci­ons de banda ampla d’un avió. Van ser anys molt espe­ci­als per a una jove engi­nyera que acaba d’entrar en una gran empresa i que es tro­bava tre­ba­llant en pro­duc­tes molt cap­da­van­ters. A més, va coin­ci­dir amb l’entrada en ser­vei del pri­mer A380, de manera que el meu equip va desen­vo­lu­par la tec­no­lo­gia però també va donar suport a les ope­ra­ci­ons del pri­mer cli­ent a uti­lit­zar els sis­te­mes, que va ser Sin­ga­pur Air­li­nes.
En certa manera, és una experiència que l’acosta més al ves­sant comer­cial del negoci, en el sen­tit que coneix de pri­mera mà les neces­si­tats del cli­ent?
Sí, em comen­cen a dema­nar par­ti­ci­par cada cop més en reu­ni­ons amb cli­ents i allà des­co­breixo que no només tinc faci­li­tat per trac­tar amb els cli­ents sinó que també m’agrada, i em per­met fer el salt a l’ofi­cina de pro­gra­mes de l’A350. L’A350 és el nou avió que s’estava desen­vo­lu­pant, el pri­mer avió nadiu digi­tal d’Air­bus, i amb un con­cepte revo­lu­ci­o­nari perquè és el pri­mer fabri­cat amb fibra de car­boni, amb un 25% menys d’emis­si­ons. Jo tenia la missió d’inte­grar l’equip que fa la defi­nició de l’avió amb les com­pa­nyies aèries. Quan una aerolínia fa la comanda, cal defi­nir la con­fi­gu­ració tec­nològica de l’avió. Doncs bé, jo estava a càrrec dels sis­te­mes d’aviònica, de comu­ni­ca­ci­ons i d’ope­ra­ci­ons digi­tals de l’avió.
A poc a poc, es trans­forma en una comer­cial qua­li­fi­cada?
És així. Els equips de venda d’Air­bus dema­nen pro­fes­si­o­nals que tin­guin el conei­xe­ment neces­sari per expli­car les capa­ci­tats de l’avió a les aerolínies. Per això em con­vi­den a par­ti­ci­par en la cam­pa­nya de venda de l’avió als Estats Units. I arran d’aquesta experiència, m’ofe­rei­xen un lloc a Was­hing­ton DC, i faig les male­tes i em mudo a Air­bus Ame­ri­cas.
No deu ser fàcil ven­dre Air­bus al bres­sol de Boeing.
Els Estats Units és un mer­cat molt impor­tant per a Air­bus, i històrica­ment hi hem tin­gut cli­ents molt bons i fidels. Hi ha com­pa­nyies com ara Jet­Blue i Spi­rit Air­li­nes que des del seu nai­xe­ment tenen flo­tes 100% Air­bus. Però és un mer­cat molt com­pe­ti­tiu i és cert que té aquest punt espe­cial d’haver de ven­dre avi­ons al cos­tat del teu com­pe­ti­dor. Però Air­bus con­ti­nua crei­xent als Estats Units.
Hi ha ingerència política en aques­tes nego­ci­a­ci­ons?
Les cam­pa­nyes de venda en què jo vaig par­ti­ci­par no tenien un angle polític; esta­ven molt cen­tra­des en el posi­ci­o­na­ment econòmic i de pro­ducte. Una com­pa­nyia aèria dis­se­nya la seva flota en funció de les rutes que té i la com­pra dels avi­ons és una decisió molt impor­tant per ser com­pe­ti­tiu.
Com passa de ven­dre avi­ons a Amèrica a diri­gir la uni­tat de drons a Bar­ce­lona?
Doncs és un dels happy acci­dents que he tin­gut al llarg de la meva car­rera. L’equip de Defensa i Espai d’Air­bus es va acos­tar per ofe­rir-me tor­nar a Europa, con­cre­ta­ment a Múnic, que és on té la seu, per crear un equip de màrque­ting tècnic de drons. La idea era apro­fi­tar el conei­xe­ment de màrque­ting tècnic, que fun­ci­ona tan bé en la venda d’avi­ons comer­ci­als, en els drons. Per a mi sig­ni­fica des­co­brir mer­cats dife­rents i una gran diver­si­tat de pro­duc­tes. Quan ets a avi­ons comer­ci­als, tens cinc avi­ons en el catàleg amb una gran quan­ti­tat de con­fi­gu­ra­ci­ons. A Defensa i Espai hi ha solu­ci­ons que van des dels avi­ons mili­tars fins a satèl·lits, sis­te­mes de con­nec­ti­vi­tat, sis­te­mes d’obser­vació de la Terra o de ciber­se­gu­re­tat, etc.
Quina missió té a Defensa i Espai la uni­tat de Bar­ce­lona que vostè diri­geix?
La uni­tat de Bar­ce­lona, Air­bus Geo­Tech, exis­teix des de fa quinze anys i jo n’agafo les reg­nes el 2022 amb l’encàrrec d’espe­ci­a­lit­zar-la i fer-la créixer. Dins d’Air­bus Defensa i Espai hi ha una línia de negoci que s’encar­rega dels pro­duc­tes digi­tals de la com­pa­nyia. Nosal­tres per­ta­nyem a aquesta línia i, en par­ti­cu­lar, a ser­veis digi­tals per al sec­tor aero­es­pa­cial. Desen­vo­lu­pem, d’una banda, pro­duc­tes rela­ci­o­nats amb la car­to­gra­fia en dues i tres dimen­si­ons, basada en imat­ges per satèl·lit. Apli­quem un seguit de pro­ces­sos tec­nològics amb intel·ligència arti­fi­cial per extreure infor­mació i crear allò que en anglès es coneix com a acti­o­na­ble data, o dades pro­ces­sa­bles. D’altra banda, la part emer­gent de la uni­tat és el desen­vo­lu­pa­ment d’una tec­no­lo­gia d’obser­vació de la Terra des de l’estra­tos­fera. Aquí tre­ba­llem en col·labo­ració amb una altra filial d’Air­bus que està cen­trada a desen­vo­lu­par una pla­ta­forma HAPS, que s’ano­mena Zephyr.
Què és el HAPS?
És una pla­ta­forma que vola en l’estra­tos­fera. Algu­nes per­so­nes ho con­si­de­ren un pseu­do­satèl·lit (high alti­tude pseudo-sate­llite). El HAPS d’Air­bus és una pla­ta­forma d’ala fixa, 100% solar, és a dir, no té emis­si­ons, i té una suite de sen­sors i de càmeres d’obser­vació de la Terra, que és la tec­no­lo­gia que es desen­vo­lupa a Air­bus Geo­Tech.
Les apli­ca­ci­ons són mol­tes?
Sí, cor­recte. Amb la infor­mació que hem recu­pe­rat d’aques­tes imat­ges, les apli­ca­ci­ons poden ser moltíssi­mes. Per exem­ple, podem donar suport a la lluita con­tra incen­dis.
La uni­tat està cen­trada en el desen­vo­lu­pa­ment de la tec­no­lo­gia o en la comer­ci­a­lit­zació de la infor­mació que es genera?
En les dues coses. Fem la tec­no­lo­gia i també, d’alguna manera, som els fotògrafs que cap­ten les imat­ges. Tenim una estació de con­trol ter­res­tre des de la qual es pilo­ten els sen­sors i es fan les ope­ra­ci­ons per encàrrec dels usu­a­ris finals. Ben aviat començarà la indus­tri­a­lit­zació i assem­blatge d’aquesta tec­no­lo­gia; després, la part d’ofe­rir el ser­vei als cli­ents.
Quan començarà?
Estem en el moment engres­ca­dor d’enlles­tir una tec­no­lo­gia que fa molts anys que està en desen­vo­lu­pa­ment i ini­ciem la comer­ci­a­lit­zació.
En la banda de les apli­ca­ci­ons hi ha, òbvi­a­ment, la mili­tar. En quina mesura el rear­ma­ment de la Unió Euro­pea suposa un canvi de pri­o­ri­tats a la uni­tat?
Bé, nosal­tres seguim com fins ara la nos­tra tasca de desen­vo­lu­par tec­no­lo­gia. Sabem que pot tenir molts usos, entre els quals el de segu­re­tat i defensa i, en aquest sen­tit, la missió d’Air­bus és sem­pre donar suport als usu­a­ris i a la indústria euro­pea i desen­vo­lu­par tec­no­lo­gia feta a Europa. Però no ha can­viat el nos­tre focus.
Ha par­ti­ci­pat en alguna reunió de l’OTAN per par­lar de sis­te­mes aeris no tri­pu­lats. Com va ser?
Sí, vaig fer una ponència per pre­sen­tar les capa­ci­tats que s’esta­ven desen­vo­lu­pant, pre­ci­sa­ment el mateix dia que començava el con­flicte a Ucraïna. A la sala van començar a sonar els telèfons mòbils dels assis­tents i hi havia gent que es va aixe­car i va mar­xar.
La inco­moda que la tec­no­lo­gia que està desen­vo­lu­pant tin­gui usos mili­tars?
No, la tec­no­lo­gia sem­pre s’ha apli­cat en el camp de la defensa i ha estat al ser­vei dels estats quan l’han neces­si­tat. Això no suposa cap nove­tat. Ara bé, és veri­tat que a Europa aquest conei­xe­ment pot­ser ha tin­gut menys visi­bi­li­tat i hem inver­tit molts diners en tec­no­lo­gia de defensa desen­vo­lu­pada en altres parts del món. En aquest sen­tit, sí que s’està pro­duint un canvi de para­digma: ara sabem que és molt impor­tant desen­vo­lu­par aquesta tec­no­lo­gia aquí i que esti­gui al ser­vei dels països euro­peus.
Es rei­vin­dica com a palla­resa, però pro­fes­si­o­nal­ment viu amb una pers­pec­tiva glo­bal. Com ges­ti­ona aques­tes dues esca­les?
No són dues esca­les que com­pe­tei­xin. La recon­ci­li­ació entre la meva part local i la glo­bal és natu­ral en el meu cas. És cert que a par­tir de les experiències amb Air­bus a escala inter­na­ci­o­nal en certa manera et con­ver­tei­xes en un ciu­tadà del món. Al cap i a la fi, Air­bus és un refe­rent pre­sent en tots els països del món i aquest ADN l’he anat adqui­rint jo també. Ales­ho­res per a mi tor­nar als orígens és, d’alguna manera, poder con­ci­liar aquests dos mons.
Ha obert un esta­bli­ment de turisme rural a la masia fami­liar de Masos. És una manera de tan­car el cer­cle?
El Pallars Jussà és un ter­ri­tori encara força des­co­ne­gut i amb un poten­cial natu­ral i d’acti­vi­tats increïble. Torno a la meva terra per donar visi­bi­li­tat a aquesta riquesa a més gent.
La tec­no­lo­gia que Air­bus desen­vo­lupa a Bar­ce­lona pot aju­dar a millo­rar la vida al Pallars?
A Masos de Lli­mi­ana aquest any tin­drem accés a fibra òptica; per tant, s’està anant en la bona direcció. Però és cert: un dels usos que té el Zephyr d’Air­bus, a més d’obser­vació de la Terra, és actuar com a nus de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, amb una antena 5G que pot donar un ser­vei de con­nec­ti­vi­tat directa al mòbil.

Perfil

“Calen referents tecnològics femenins: no pots somiar ser allò que no has vist”

Roser Roca-Tohà té un màster en enginyeria de sistemes de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i va completar els seus estudis a l’Enseeiht de Tolosa de Llenguadoc en electrònica i telecomunicacions. També s’ha format en finances i comptabilitat a l’Escola de Negocis de Colúmbia, a Nova York. Acumula més de vint anys d’experiència en la indústria de l’aviació i l’espai.

De manera altruista, ha impulsat la iniciativa She Tech Jussà, per fomentar les vocacions tecnològiques entre les nenes de la seva comarca natal: “Neix de la convicció més profunda. Soc una gran defensora de la necessitat que hi hagi referents tecnològics femenins i m’he adonat que hi ha un potencial de dones molt fort a la meva terra. El món anglosaxó té una expressió que m’agrada molt; allà diuen «You can not aspire to be something you can’t see», i és cert que només si les noves generacions de pallareses saben que existeix un model de referència, s’atreviran a somiar fer una carrera tecnològica”, assegura.

Roca explica que She Tech Jussà consta de diverses parts, i la mentoria tecnològica n’és una. Ha consistit a convidar líders tecnològiques femenines de l’ecosistema català, espanyol i internacional que s’han prestat a fer de mentores d’un grup de noies del Pallars. “Ara estem treballant en un seguit de taules rodones amb referents més joves, que encara estan a la universitat, per acostar la seva experiència a grups d’alumnes”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.