És mirar d’anar adap­tant els car­rers de tot el muni­cipi. Sem­pre se n’ha par­lat, de la neces­si­tat de posar fi a les bar­re­res arqui­tectòniques, i ara ens hi hem posat de valent. Volem eli­mi­nar els car­rers amb vore­res estre­tes i trans­for­mar-los en pla­ta­forma única, per anar millo­rant la mobi­li­tat. També hem recu­pe­rat el pro­jecte del pas­seig marítim, perquè s’han de replan­te­jar i modi­fi­car les zones d’accés a la platja perquè siguin més amples.

Ara ja hem encar­ri­lat la nova fase. L’estudi que es farà ens haurà de dibui­xar el nou pas­seig i, de retruc, s’haurà d’adap­tar la pri­mera fase al que serà tot el pas­seig. No podem fer un espai total­ment dife­rent del que hi ha fins ara. Lla­vors, el que hau­rem de mirar és, de dins del pro­jecte que hi ha, mirar d’adap­tar la pri­mera fase per lla­vors con­ti­nuar amb la segona. El pas­seig ha acu­mu­lat errors i entre­bancs que s’han de resol­dre, com ara que els vehi­cles d’emergències no hi podien girar. Sem­pre he pen­sat que aquest havia de ser un pro­jecte en què no es pre­ve­ies­sin els cot­xes. En el moment en què es va fer la pri­mera fase s’hau­ria d’haver estat valent i treure el trànsit de la zona. No es va fer i ara ens veiem obli­gats a repen­sar el pro­jecte.

L’Agenda 2030 ens marca el camí i totes les actu­a­ci­ons urbanísti­ques que fem han d’anar en aquest sen­tit. Con­cep­tes com la inte­gració del car­ril bici s’han de resol­dre millor. És un pro­jecte de gran abast i no ens podem per­me­tre allar­gar-lo en el temps sense garan­tir una solució rea­lista. Aquest man­dat ha de que­dar enlles­tit el pro­jecte defi­ni­tiu.

Vam trac­tar diver­sos temes. Un dels prin­ci­pals era la deli­mi­tació de la línia mari­ti­mo­ter­res­tre, que a nosal­tres ens afecta els pas­se­jos i que cal refer. Pica­rem a les por­tes que cal­gui perquè s’hi actuï.

És un altre dels aspec­tes clau que ens marca l’Agenda 2030. Par­lem de rede­fi­nir les estruc­tu­res actu­als, que són molt rígides i que poden que­dar afec­ta­des per les con­seqüències del canvi climàtic. Unes con­seqüències que aquí a Mal­grat ja vam patir amb el Glòria.

L’any pas­sat vaig rebre la tru­cada del minis­teri i de la Gene­ra­li­tat i em van infor­mar del nom­bre de per­so­nes que arri­ba­rien. Aquest any no ha estat així, perquè se n’han encar­re­gat direc­ta­ment les ONG, i ens hem tro­bat amb un grup molt supe­rior en com­pa­ració amb muni­ci­pis veïns com Bla­nes i Cale­lla, que no han pas­sat de 300 per­so­nes. Nosal­tres en tenim 1.078. Malau­ra­da­ment la pobresa encara fa por i hi ha qui s’encar­rega d’atiar la sen­sació d’inse­gu­re­tat. Sabem que és una situ­ació tem­po­ral que no s’allar­garà més enllà de Set­mana Santa, quan els hote­lers neces­si­tin obrir els esta­bli­ments, però davant rea­li­tats tan deli­ca­des cal tre­ba­llar de manera con­junta i sem­pre amb equi­tat per garan­tir la millor solució per a una gent que ve aquí a millo­rar la seva vida.

A dife­rents pro­jec­tes, però pri­mer volem que arri­bin, perquè sense pres­su­pos­tos ni a la Gene­ra­li­tat ni a l’Estat la cosa està com­pli­cada, i abans d’avançar res hem d’estar molts segurs que dis­po­sa­rem dels diners.

De cara al setem­bre ja hauríem de tenir la nova lici­tació del ser­vei. El pro­blema que hem tin­gut és que el con­curs ens va que­dar desert al seu moment. Vam haver de con­ti­nuar tre­ba­llant amb l’empresa actual i hi ha hagut alguns desa­jus­tos. En l’estudi previ hi vaig voler impli­car també l’opo­sició, perquè la reco­llida d’escom­bra­ries és un tema prou impor­tant perquè hi hagi el màxim con­sens pos­si­ble i perquè va més enllà d’un únic man­dat. Hem optat pel sis­tema porta a porta i en algu­nes zones ins­tal·larem con­te­ni­dors intel·ligents.

En prin­cipi cap al setem­bre ja sor­ti­ria la lici­tació i s’hau­ria de començar a imple­men­tar. No ho fem abans perquè amb la tem­po­rada turística pel mig podria ser un caos. Prèvia­ment, hi posa­rem edu­ca­dors ambi­en­tals i farem cam­pa­nyes de publi­ci­tat perquè tot­hom n’esti­gui al cas. No serà fàcil, perquè demana res­pon­sa­bi­li­tat i civisme a la ciu­ta­da­nia i segur que tin­drem pro­ble­mes, però con­fio que ens en sor­ti­rem.

Una actu­ació que ens hem d’estu­diar molt bé, perquè afecta de ple la feso­mia del cen­tre. Par­lem d’uni­fi­car les pla­ces del Liceu i de Cata­lu­nya tra­ient l’apar­ca­ment que hi ha ara mateix i tras­lla­dant el mer­cat muni­ci­pal. També s’ade­qua­rien espais per dur a terme acti­vi­tats cul­tu­rals i comer­ci­als. El canvi revi­fa­ria el mer­cat, on ara només hi ha cinc para­des.

N’estem molt con­tents i aquests pri­mers mesos l’acti­vi­tat ha estat frenètica. Les dife­rents enti­tats que hi esta­ven vin­cu­la­des s’hi han abo­cat i, de mica en mica, s’està recu­pe­rant la pro­gra­mació esta­ble. Tot i així, tor­nem a par­lar d’un espai que ens ha que­dat petit.

Sí, però no necessària­ment ha de ser un tea­tre audi­tori de grans dimen­si­ons com s’havia dit fa temps. Pot­ser el que cal és habi­li­tar més espais de les dimen­si­ons que té el cen­tre cul­tu­ral i repar­tir-los arreu del muni­cipi. O espais iti­ne­rants que es puguin fer ser­vir en qual­se­vol moment amb una capa­ci­tat d’un cen­te­nar llarg de per­so­nes que pogues­sin donar cabuda a un gran ven­tall d’acti­vi­tats.

La Pilona no és de ningú i això difi­culta qual­se­vol acció que s’hi vul­gui fer. Vam tras­lla­dar la petició a Cos­tes per poder-hi tro­bar una solució, però fins ara estem en via morta. Volem recu­pe­rar-la, perquè és un espai simbòlic per al poble i em consta que hi ha tot un movi­ment social al dar­rere que la reclama.

Ja han començat a tre­ba­llar en la recu­pe­ració d’un espai natu­ral amb una de les colònies de rat­pe­nats més impor­tants del sud d’Europa. Sap greu que, amb una riquesa com aquesta, no tin­gui la pro­jecció que es mereix.

Jo no en soc par­tidària, perquè l’entrada de per­so­nes a deter­mi­nats eco­sis­te­mes pot aca­bar sent nefasta. Però sí que cal impul­sar aquest eco­sis­tema en clau científica i de recerca. La feina que s’està fent a través del tre­ball de ciència ciu­ta­dana també ajuda que es popu­la­ritzi com són de bene­fi­ci­o­sos els rat­pe­nats, però malau­ra­da­ment encara són una espècie que no des­perta gai­res sim­pa­ties. Tenim un hàbitat de gran valor i no ho diem nosal­tres, sinó que és la mateixa comu­ni­tat científica qui ho asse­gura.

Vam dir al seu moment que els recur­sos que calgués els inver­tiríem allà per poder donar sor­tida a aques­tes famílies que que­da­ven fora. En prin­cipi, el depar­ta­ment ens va donar el vis­ti­plau per obrir-la dins el Marià Cubí, però encara no tenim la cer­tesa que es pugui obrir al setem­bre. Hi estem tre­ba­llant de valent perquè sigui així.

Ja han pas­sat cinc anys del Glòria i el perill es manté. Una zona de risc on hi ha un càmping que amb cada epi­sodi fort de pluja s’inunda. Com a Ajun­ta­ment no podem fer-hi res i les admi­nis­tra­ci­ons res­pon­sa­bles no aca­ben de donar una solució real. De pro­pos­tes, mol­tes; d’acci­ons, però, ben poques. Estic con­vençuda que la res­posta és treure el càmping d’aque­lla zona. No hi ha més remei.

Bé, l’objec­tiu pri­o­ri­tari és opti­mit­zar els recur­sos que tenim i saber què hi ha i com està dis­tribuït cada depar­ta­ment per saber com i de quina manera pot fun­ci­o­nar millor. És mirar de ser més útils per al ciu­tadà. Pot­ser sí que m’estic posant en un jardí, perquè tocar orga­nit­za­ti­va­ment una admi­nis­tració sem­pre és com­pli­cat, però jo sem­pre dic el mateix: soc molt mala política. Recordo com em quei­xava abans d’entrar a l’Ajun­ta­ment i con­si­dero que a hores d’ara encara hi ha coses que es poden millo­rar.

N’hi ha molts, però afron­tar la segona fase del polígon indus­trial és pri­o­ri­tari. Nosal­tres, de l’única manera que podem créixer, sense per­dre aque­lla essència del poble que ens carac­te­ritza, és afa­vo­rint que ens vin­guin noves empre­ses. Si estàs en un muni­cipi que et pot donar una feina i et pot donar una certa esta­bi­li­tat, doncs t’hi que­des i per això apos­tem fer­ma­ment per des­en­ca­llar aquest pro­jecte.