“Qui crea problemes a la Mina és una minoria, però fa molt de soroll”

Satis­feta al cent per cent, no, perquè m’agra­da­ria que els pro­jec­tes avan­ces­sin més ràpid, però estic satis­feta amb la pre­visió que tenim. Aquest i l’any que ve es veu­ran els resul­tats.

Ara sí. Quan pensàvem que la podíem obrir va venir un tem­po­ral i ens va obli­gar pràcti­ca­ment a començar de zero . A més, hi inter­ve­nen mol­tes admi­nis­tra­ci­ons, en aquest pro­jecte, però ara ja està oberta.

És una molt bona notícia. No podem con­cre­tar com que­darà la peça d’aquest hub tèxtil, però ha sigut una feina de mesos amb un resul­tat molt posi­tiu.

S’ha d’ela­bo­rar un estudi de mobi­li­tat pel que sig­ni­fi­carà 1.500 per­so­nes tre­ba­llant en aquest hub, i no podem obli­dar la reur­ba­nit­zació de la zona. A més, teníem pre­vist fer per fases la urba­nit­zació de l’avin­guda de la Platja i ara la podrem tirar enda­vant en una única fase. Espe­rem ini­ciar-ho tot abans que s’acabi el man­dat.

Nosal­tres res­pec­tem els pro­ces­sos judi­ci­als i estem a l’expec­ta­tiva del que pas­sarà.

Men­tre es con­si­deri neces­sari hi hau­ria aquesta presència de les for­ces de l’ordre, tal com es van com­pro­me­tre a fer el pre­si­dent Sal­va­dor Illa i la con­se­llera Núria Par­lon. A més, s’ha reforçat el dis­po­si­tiu Límit. Tot ple­gat, coor­di­nat amb la Poli­cia Local. En aquest esce­nari també ha entrat amb més força la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona.

S’ha fet molt i s’hi han abo­cat molts recur­sos i hem de donar gràcies que exis­teix el Con­sorci de la Mina, que no només ha fet una feina urbanística. Hi ha hagut un procés de trans­for­mació que no s’ha enlles­tit encara, però no podem negar que hi ha hagut molta trans­for­mació urbanística i social. S’ha d’inten­si­fi­car? Segu­ra­ment, i hi estem tre­ba­llant.

Forma part del nou acord per seguir trans­for­mant el barri. La Mina és un espai de vul­ne­ra­bi­li­tat però qui crea pro­ble­mes de segu­re­tat o delinqüenci­als és una mino­ria, però fa molt de soroll i dis­tor­si­ona el dia a dia d’un barri que vol viure tran­quil.

La decisió es va pren­dre en un con­text de crisi mun­dial i va haver-hi un fre en inver­si­ons i recur­sos. Però mai hem dei­xat de fer la feina social. Hi ha un fac­tor des­en­ca­de­nant: el feno­men de la droga. Si no existís no par­laríem ara de pro­ble­mes de cohesió social i sí de pro­ble­mes de vul­ne­ra­bi­li­tat. Pro­ba­ble­ment hem anat més lents del que es neces­si­tava però no podem obli­dar que hi ha molts casos d’èxit. És cert que hi ha un reducte de per­so­nes que és molt difícil que puguin sor­tir d’aquest bucle, però hem d’inten­tar que cada cop siguin menys. Sem­pre he dit que el gran mal de la Mina és la droga. Que gent jove s’enganxi a la venda, no tant al con­sum, i que això els empo­deri i se sen­tin els amos del barri, fa que esti­guem per­dent una part impor­tant de la soci­e­tat que podria fer altres coses. I el 2030 no és l’horitzó. Tenim una direc­triu molt clara del pre­si­dent: si pot ser el 2028, millor que el 2029; si pot ser el 2027, millor que el 2028. Ges­ti­o­nar la part social de les per­so­nes que hi viuen és molt com­plex i no podem estig­ma­tit­zar tot­hom. La part delinqüencial es trac­tarà com a tal i la part humana, com a tal, que és el que toca.

Par­lem d’un pro­jecte d’una enver­ga­dura bru­tal. És l’horitzó però aquest man­dat no serà pos­si­ble. Si a l’Hos­pi­ta­let ha vist la llum una ope­ració simi­lar, per què no és pos­si­ble aquí? És un tema de volun­tat i de bus­car els recur­sos. Ara ens hem pre­sen­tat a un pla d’actu­ació inte­gral junt amb Bada­lona i l’Àrea Metro­po­li­tana, però men­tres­tant hi podria haver un pro­jecte tran­si­tori. Per què no fer una mirada i recu­pe­rar espais, que siguin espais de con­vivència amb una millora en enllu­me­nat, amb algun arbre, algun parc infan­til…

S’haurà d’ana­lit­zar, però el tema és que no volem con­ti­nuar com estem.

La pis­cina del poli­es­por­tiu Ricart me l’he pres com una qüestió per­so­nal. És un pro­blema de recur­sos econòmics. Quan es va tan­car va ser perquè hi havia una esquerda i podia pro­vo­car fil­tra­ci­ons. Quan es va fer l’obra del poli­es­por­tiu la pis­cina no es va tocar perquè havies d’entrar en una nova nor­ma­tiva i fer una reforma inte­gral per poder reo­brir-la. Això costa un milió d’euros.

O no s’ha pri­o­rit­zat aquesta actu­ació perquè n’hi havia d’altres. En crisi i en pandèmia es van pri­o­rit­zar les per­so­nes i les polítiques rela­ci­o­na­des amb ser­veis soci­als, ocu­pació i edu­cació. Però no hem tan­cat la pos­si­bi­li­tat d’anar a la pis­cina, en tenim d’altres. Tenim la del Marina Besòs, amb setze car­rers.

És el que miro d’expli­car-te. Estem mirant de rever­tir la manca d’inversió que hi ha hagut durant una dècada. Això no es fa ràpid. No estem endeu­tats però tenim unes regles de des­pesa que hem de com­plir. Abans d’aca­bar el man­dat, Ricart ha d’estar lici­tat i Marina Besòs, abans de l’estiu. Ara l’estem ges­ti­o­nant nosal­tres però neces­si­tem treure’l a lici­tació.

Va haver una denúncia i vam haver de tan­car l’espai. Hem hagut d’orde­nar les coses i la pis­cina, dels anys setanta, neces­sita un pro­jecte inte­gral. Hem de veure que no només és fer-la, hem de tenir recur­sos per man­te­nir-ho. Un cop Marina Besòs esti­gui adju­di­cat, ens posa­rem amb aquest tema. També tenim un PAM que és el nos­tre camí a seguir.

S’ha notat algun canvi però hem de rea­jus­tar qüesti­ons. Estem par­lant d’un con­tracte amb dues fases i la inversió en maquinària i flota, que és cap on anem, es veurà a par­tir de l’any que ve. Tin­drem con­te­ni­dors pre­pa­rats perquè qui faci bé el reci­clatge pagui menys.

Anem avançant. Ja tenim adju­di­cat qui ha de fer el pro­jecte del Cata­lu­nya Media City i per altra banda des del Con­sorci s’han posat en marxa les lici­ta­ci­ons de la urba­nit­zació de la zona i del parc metro­po­lità.