Política

Pia Serinyana Torrents

Alcaldessa de Cadaqués (Fem Cadaqués)

“No volem ser un parc temàtic, sinó un poble per viure-hi”

“Cal promoure un turisme de qualitat que respecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cultura del nostre poble”

“Volem preservar aquesta essència cultural i artística de Cadaqués, que sempre ha sigut un punt de trobada d’artistes”

Cadaqués no pot créixer més. Tenim uns límits marcats per l’orografia, que és complicada Treballem en un pla director d’activitats comercials que ha de limitar les noves llicències

L’alcal­dessa de Cadaqués, Pia Seri­nyana (Fem Cadaqués), explica en aquesta entre­vista que la població es troba en una impor­tant cruïlla de camins. Un moment en el qual ha de defi­nir, i de manera molt seri­osa, el model de poble. Segons explica, aquest model implica con­ti­nuar apos­tant pel turisme, però bus­cant un equi­li­bri, par­tint de la qua­li­tat, abor­dant els rep­tes de futur i, a la vegada, faci­li­tant que la gent tin­gui opor­tu­ni­tats per con­ti­nuar vivint a Cadaqués. Un pro­jecte que implica, diu, allu­nyar-se del model de “parc temàtic”, on tot passa pel turisme i deixa de banda la gent del poble.

Quin és el seu pro­jecte de futur per Cadaqués?
El full de ruta que tenim a mitjà i llarg ter­mini inclou un punt molt impor­tant per nosal­tres que és apos­tar pel turisme.
La prin­ci­pal font de riquesa del muni­cipi. Ho entenc.
Estem tre­ba­llant un pla estratègic de turisme; bàsica­ment perquè, fins ara, ens trobàvem que Cadaqués s’estava mas­si­fi­cant.
Un pro­blema ben real, el de la mas­si­fi­cació.
Quedàvem, fins ara, una mica a part d’aquesta pro­blemàtica. Però ara a Cadaqués també ens tro­bem amb una situ­ació amb un volum de visi­tants que ens fa entrar de ple en la mas­si­fi­cació.
Un equi­li­bri com­pli­cat, entenc.
Sí, perquè el repte per nosal­tres és man­te­nir un bon equi­li­bri entre poder viure del turisme, que és la nos­tra prin­ci­pal font d’ingres­sos, men­tre a la vegada donem una molt bona qua­li­tat de vida als que hi vivim tot l’any, els resi­dents.
El peix que es mos­sega la cua.
Un bucle, sí. Si hi ha més turisme això vol dir més ser­veis. Més ser­veis, què vol dir? Que neces­si­tes més per­so­nal per tre­ba­llar i, a la vegada, aquests tre­ba­lla­dors neces­si­ten habi­tatge.
Amb l’habi­tatge toca el moll de l’os d’una, podem dir epidèmia social, que afecta tot­hom. A Bar­ce­lona ja fan càstings per llo­gar un pis!
I si neces­si­tem més habi­tatge, arriba un punt que ens tro­bem amb pro­ble­mes per acce­dir-hi, no ja per la gent que vol venir a viure o a tre­ba­llar, sinó per les famílies que vivim a Cadaqués.
Edi­fi­car més?
Cadaqués no pot créixer més. Tenim uns límits mar­cats per l’oro­gra­fia, que és com­pli­cada. Estem al mig del Parc Natu­ral del Cap de Creus. Pensi que el 70% del terme muni­ci­pal de Cadaqués és parc natu­ral. Això vol dir que el crei­xe­ment és petit i, a més a més, ara ens tro­bem amb el pro­blema de la sequera. Tam­poc hem de dei­xar de banda els acces­sos. Arri­bar a acce­dir a Cadaqués és com­pli­cat. La con­clusió és que Cadaqués no pot créixer més.
Entenc el dilema, que, a la vegada, és un pro­blema. I a par­tir d’aquí?
Estem ana­lit­zant com abor­dem afron­tar el futur de Cadaqués. Tenim molt clar que vivim del turisme, això ja ho he expli­cat. De fet, ho tenim claríssim. Encara més, amb tota la pro­blemàtica que com­porta, ho veiem més com una opor­tu­ni­tat que una amenaça.
I què cal fer, doncs?
Cal pro­moure un turisme de qua­li­tat que res­pecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cul­tura del nos­tre poble. Volem pre­ser­var aquesta essència cul­tu­ral i artística de Cadaqués, que sem­pre ha sigut un punt de tro­bada d’artis­tes. Un tre­ball que no ha d’obli­dar pro­te­gir el patri­moni natu­ral i arqui­tectònic, perquè és el que ens fa únics.
D’acord. I el model?
No volem ser un parc temàtic, sinó un poble per viure-hi tot l’any. I aquí toca par­lar d’habi­tatge, ja no només davant la neces­si­tat d’aco­llir els tre­ba­lla­dors que venen tem­po­ral­ment, sinó la gent i famílies que volem viure a Cadaqués tot l’any. Un tema impor­tant que vull també comen­tar és la pro­moció del comerç per evi­tar la seva subs­ti­tució.
Subs­ti­tució?
Fins ara a Cadaqués els nego­cis històrics que hi havia eren petits comerços tra­di­ci­o­nals, ges­ti­o­nats per famílies locals. Aquesta rea­li­tat està can­vi­ant, i és un pro­blema.
En quin sen­tit?
Ens tro­bem que la pressió turística ha fet arri­bar inver­sors espe­cu­la­tius. Què ha pas­sat? Doncs que molts de nego­cis fami­li­ars, com que no tenen relleu, han pas­sat a ser ges­ti­o­nats per grans inver­sors. Molts d’aquests nego­cis, que estan a pri­mera línia, ara només estan cen­trats en el turisme i, en con­seqüència, tan­quen a l’hivern.
Abans no tan­ca­ven, entenc.
Molts a l’hivern con­ti­nu­a­ven oberts, sí. Ara ens tro­bem que a l’hivern no tenim aquests ser­veis, que són bàsics i donen vida al poble. Per això estem tre­ba­llant un pla direc­tor d’acti­vi­tats comer­ci­als que limi­ta­ria la con­cessió de noves llicències per a comerços enfo­cats exclu­si­va­ment al turisme.
I això ens porta a evi­tar la mas­si­fi­cació, el bucle que vostè comen­tava abans.
D’aquí tots els pro­jec­tes que estem plan­te­jant. Hem començat a pren­dre mesu­res. Una ha estat el con­trol d’accés al cap de Creus, que és el pri­mer que vam tallar, amb col·labo­ració amb la parc natu­ral.
I qui­nes altres mesu­res pre­ve­uen?
Lli­gat amb el tema de l’habi­tatge que parlàvem abans, hem fet un pla direc­tor d’habi­tatge. Ja havíem fet una limi­tació de pisos turístics. Ara amb la nova llei encara és limita més i hi estem tre­ba­llant.
Per la gran afluència.
Sí. Pensi que teníem una mit­jana de gai­rebé 1.000 cot­xes dia­ris al mes d’agost de l’any 2020 i després de la pandèmia. Ara hem acon­se­guit que a l’agost siguin només uns 300 vehi­cles. Però, a més, hem acon­se­guit que 40.000 visi­tants que van al cap de Creus ho facin amb llançado­res de trans­port públic. Per altra banda, també hem fet una reducció dels visi­tants que arri­ben amb vai­xells al juliol i l’agost.
Entenc que també és una reducció impor­tant.
El 2023 es des­car­re­ga­ven de cop unes 750 per­so­nes, a les onze del matí, quan coin­ci­dien trans­por­tis­tes, turis­tes i gent que anava a com­prar. Això també ho hem fet amb els auto­bu­sos. Hem acon­se­guit que sigui més esgla­o­nat. I després hi ha altres mesu­res que ja no tenen tant a veure amb el turisme, però que sí que són impor­tants.
Ha par­lat de l’oro­gra­fia, que els juga a la con­tra. Aquí entenc que també en resulta afec­tada la mobi­li­tat.
Sí, tenim pro­ble­mes de mobi­li­tat. Per això hem fet un regla­ment per ges­ti­o­nar les zones ver­des i bla­ves d’esta­ci­o­na­ment. Encara no l’hem posat en marxa, però s’està por­tant a terme. També estem fent un estudi de les zones, sobre­tot de càrrega i descàrrega. A llarg ter­mini serà neces­sari fer un esta­ci­o­na­ment dis­su­a­siu a l’entrada del poble, faci­li­tant l’accés a peu i amb el trans­port públic. Així, evi­ta­rem l’accés de vehi­cles als nuclis.
Hem par­lat de crei­xe­ment. Com tenen el POUM?
Estem tre­ba­llant en un de nou, que és molt impor­tant perquè és molt i molt neces­sari. Pensi que el que teníem era del 1986 i ha que­dat total­ment obso­let. Tot i això, ja era un pla­ne­ja­ment molt con­ser­va­dor. Afor­tu­na­da­ment, no es van fer grans edi­fi­cis, ni grans urba­nit­za­ci­ons, ni tam­poc s’ha cons­truït a la platja. Però els anys pas­sen per a tot­hom. Ara estem a punt de fer l’apro­vació ini­cial. Actu­a­lit­zem la nova nor­ma­tiva urbanística amb l’objec­tiu de pro­te­gir una mica el model de poble que volem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.