Una nova cara per a Martorell

Mar­to­rell té en marxa un pro­jecte que can­viarà la fiso­no­mia del muni­cipi. El nucli antic d’aquesta població del Baix Llo­bre­gat està esco­rat a la falda de la serra de l’Ataix, que forma part de la ser­ra­lada pre­li­to­ral, pre­si­dint l’aigua­bar­reig entre el riu Anoia, que mor a Mar­to­rell, i el Llo­bre­gat. La part baixa del nucli, l’Horta de la Vila, és una àrea inun­da­ble. Amb el pro­jecte de l’ano­me­nat parc de la Vila, es farà una bar­rera d’inun­da­bi­li­tat per reduir el risc amb l’aixe­ca­ment d’una mota. “No vol dir que el risc des­a­pa­re­gui del tot, però serà molt menor”, asse­gura l’alcalde, Xavier Fono­llosa.

Al llarg de la història, Mar­to­rell ha vis­cut riua­des impor­tants, com les del 1962 i el 1971, però d’ales­ho­res ençà s’han fet millo­res hidràuli­ques perquè l’aigua de l’Anoia pugui entrar al Llo­bre­gat sense pro­vo­car inun­da­ci­ons. “Això es va resol­dre fa molts anys, quan es va veure que el que feia de presa era el mateix pont del Dia­ble. A una banda i a l’altra del pont, el des­ni­vell d’aigua era molt gran. Per resol­dre-ho vam fer un calaix, un forat molt gros un cop pas­sat el pont que actua de desguàs”, recorda l’alcalde.

El pro­jecte actual aixeca la cota d’inun­da­bi­li­tat i dis­posa d’un informe favo­ra­ble de l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), que és l’auto­ri­tat com­pe­tent en la matèria. De fet, ja s’han començat a moure ter­res. L’obra té tres fases. La pri­mera és la cons­trucció de la mota de pro­tecció d’inun­da­bi­li­tat. “Si vingués una dana, hi pas­sa­ria l’aigua per sobre? Pro­ba­ble­ment sí, però tenim l’informe favo­ra­ble de l’ACA. El que no farem és cons­truir-hi mai a sobre. Estarà clas­si­fi­cat urbanísti­ca­ment com a verd públic”, afirma el bat­lle. La mota serà una franja de terra amb un pen­dent molt suau cap a l’horta. Aquesta pri­mera fase es pre­veu que s’acabi en un ter­mini apro­xi­mat de tres mesos.

La segona part del pro­jecte és la cons­trucció del parc al damunt. Dis­po­sarà de diver­sos espais ludi­co­es­por­tius a l’aire lliure. Fins ara ja hi havia un Cruyff Court, de la Fun­dació Cruyff, un camp de fut­bol 7 amb gespa arti­fi­cial obert a la ciu­ta­da­nia. “Doncs fun­ci­ona tan i tan bé que n’hi farem dos. Al cos­tat, hi farem una superfície igual, però per prac­ti­car el bàsquet”, deta­lla l’alcalde.

En una altra àrea del parc es crearà una zona de bio­di­ver­si­tat, una mena de jardí botànic amb espècies autòcto­nes i flu­vi­als carac­terísti­ques de la vege­tació de ribera. També es pre­veu la ins­tal·lació d’una zona d’esbarjo per a gos­sos a tocar de l’Horta de la Vila, a més d’un gran espai per cele­brar-hi espec­ta­cles, amb gra­des per aco­llir entre 20.000 i 25.000 per­so­nes.

D’altra banda, al vol­tant del nou parc hi haurà dos camins de ronda que actu­a­ran com a mira­dors. L’un donarà al car­rer del Riu, que ara es con­ver­tirà en el pas­seig del Riu, i l’altre res­se­guirà l’Hort de la Vila.

Comp­tat i deba­tut, serà el parc més gran de Mar­to­rell, amb un 60% més de superfície que el parc del nou barri de la Sínia.

Pel que fa al car­rer del Riu, el que fins ara eren les parts de dar­rere d’habi­tat­ges tin­dran un tan­ca­ment nou de façana urbana i la via es trans­for­marà en un pas­seig amb vore­res amples de qua­tre o cinc metres per banda. L’ope­ració per­metrà gua­nyar 175 pla­ces d’apar­ca­ment. Hi haurà dos pàrquings als extrems del parc i un fil de pla­ces en bate­ria al llarg de tot el pas­seig. “Ja som ara el muni­cipi del Baix Llo­bre­gat amb més pla­ces d’apar­ca­ment”, cele­bra Fono­llosa. El pas­seig pas­sarà a ser de doble direcció, de manera que el nucli antic es podrà des­con­ges­ti­o­nar de trànsit i es podrà cir­cum­val·lar.

Tot ple­gat ha d’estar enlles­tit en aquest man­dat. L’import total apro­xi­mat és d’uns 8 mili­ons d’euros. Uns 2,8 mili­ons pro­ve­nen de fons euro­peus Next Gene­ra­tion; 1,7 més, de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, i 1,5 mili­ons, de l’ACA. L’Ajun­ta­ment ha tor­nat a sol·lici­tar una sub­venció que ja havia obtin­gut fa temps, però que va per­dre per no haver exe­cu­tat en aquell moment una obra. “No la tenim asse­gu­rada, però sí que tenim un com­promís ver­bal que aquest tipus d’obra mereix aquesta sub­venció”, explica Fono­llosa. En qual­se­vol cas, “és un pro­jecte molt sub­ven­ci­o­nat, és a dir, les arques muni­ci­pals aguan­ta­ran un 25% del total”, des­taca.

L’alcalde recorda que el risc d’inun­da­bi­li­tat de l’illa San­ta­cana ja exis­tia quan es van cons­truir els edi­fi­cis, als anys sei­xanta del segle pas­sat, que ara veu­ran afec­tat el seu ús resi­den­cial als bai­xos. Segons Fono­llosa, el risc és només en cas de grans avin­gu­des d’aigua, les clas­si­fi­ca­des com a Q500, amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, amb una pro­ba­bi­li­tat baixa o excep­ci­o­nal. “Es pot sal­var, això? No. Perquè hauríem de fer un mur. És l’única part de tot el nucli antic que està cons­truïda en zona inun­da­ble, l’única”, recalca Fono­llosa.“Pro­ba­ble­ment, en el futur, si la nor­ma­tiva així ens hi obliga, que no és el cas, s’hau­ran de dei­xar bui­des aque­lles plan­tes. És impos­si­ble de sal­var, hauríem d’ender­ro­car l’edi­fici”, observa l’alcalde, que aposta per un sis­tema d’alar­mes en coor­di­nació amb l’ACA. “Però us diré una cosa: a Cata­lu­nya hi ha milers i milers d’habi­tat­ges que estan cons­truïts en zona inun­da­ble. A Mar­to­rell només tenim aquests dotze pisos, no n’hi ha més en tot Mar­to­rell. I només en cas de Q500”, subrat­lla Fono­llosa, poc amic de gene­rar alar­misme.