“No fem soroll i ni donem grans titulars, pensem en el dia a dia”

És una opor­tu­ni­tat única per a la ciu­tat, estem molt il·lusi­o­nats. Accep­tem el repte de ser la ciu­tat que aco­llirà la sor­tida de la ter­cera etapa del Tour, el 6 de juliol del 2026. A la tar­dor es des­ve­la­ran els detalls. El dia de la pre­sen­tació, que es va fer a Bar­ce­lona, vam con­vi­dar els repre­sen­tants de l’orga­nit­zació del Tour a conèixer Gra­no­llers. Van venir i els vam mos­trar la ciu­tat.

És una boge­ria! Una opor­tu­ni­tat, sí! Gra­no­llers és una ciu­tat que s’aboca a l’esport. Gra­no­llers estima, res­pira, viu l’esport, vol ser refe­rent de l’esport a Cata­lu­nya. Ha aco­llit i acull diver­sos esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals, per això també ens han vin­gut a bus­car, o per això tre­ba­llem ple­gats. Aquest camí de l’aposta per l’esport va començar fa temps, i pre­ci­sa­ment amb un club ciclista que farà 100 anys el 2027.

Sem­pre. D’altra banda, el Tour, que sig­ni­fi­carà pro­moció de la ciu­tat, impacte econòmic i turístic, repre­sen­tarà tor­nar a situar Gra­no­llers en el mapa dels esde­ve­ni­ments espor­tius. És el Tour, el ter­cer esde­ve­ni­ment espor­tiu més impor­tant a escala inter­na­ci­o­nal.

Hem de començar par­lant de l’esport perquè, sí, hi ha un esforç per cap­tar grans esde­ve­ni­ments, però també tre­ba­llem per donar suport, acom­pa­nya­ment, als clubs de la ciu­tat, històrics, i en els quals hi ha moltíssima gent prac­ti­cant. Per exem­ple, en hand­bol, tenim pri­mer nivell femení i mas­culí, dos equips únics a tot l’Estat. Però, sobre­tot, estem pen­dents de l’esport de base. Posem, a més a més, una atenció molt espe­cial en la presència de les dones en l’esport.

Tenim pre­vist fer una inversió impor­tant que hem pla­ni­fi­cat fins al 2030. En cinc anys s’inver­ti­ran 6 mili­ons d’euros per posar al dia totes les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, en matèria d’eficiència energètica –ja vam començar a tre­ba­llar-hi l’any pas­sat–, i també per a la reha­bi­li­tació de pave­llons o equi­pa­ments espor­tius. Pen­seu que alguns tenen 40 anys, n’hi ha que en tenen 50! Són 6 mili­ons d’euros per a l’esport de base i l’esport ciu­tadà.

Sí, l’habi­tatge és pri­o­ri­tari, és cert. Però és que al final del que es tracta és de posar les per­so­nes en el cen­tre. Aquest és el sen­tit del tre­ball dels ajun­ta­ments i de l’admi­nis­tració pública en gene­ral, el ser­vei públic. Tre­ba­llem per les per­so­nes i per millo­rar les seves vides, si no, la nos­tra feina no té cap sen­tit. Importa l’habi­tatge, i importa també l’entorn urbà i trans­for­mar aquest entorn per fer-lo més verd i més sos­te­ni­ble. Òbvi­a­ment, cal plan­tar arbres, però també aixe­car asfalt, com estem fent a l’entorn del riu, per trans­for­mar aquest espai en un pas­seig, no pas per a cot­xes, sinó per a per­so­nes, veïns i veïnes de totes les edats, espais de con­vivència, més salu­da­ble, d’una mobi­li­tat més sos­te­ni­ble.

Hi ha la pri­o­ri­tat del trans­port públic dins de la ciu­tat, però també seguir recla­mant les con­ne­xi­ons entre els dos Valle­sos, l’aug­ment de freqüències de tren entre Bar­ce­lona i Gra­no­llers, Bar­ce­lona i Sant Celoni, Gra­no­llers i Girona, Gra­no­llers i Mar­to­rell. Cal incre­men­tar freqüències de tren i incre­men­tar con­nexió pròpia, a la ciu­tat, i amb les ciu­tats de l’entorn amb auto­bu­sos, perquè serà la manera de poder dei­xar el cotxe.

Gra­no­llers és una ciu­tat de 15 km², així que els que hi vivim, si no és que tenim un pro­blema de mobi­li­tat, podem anar cami­nant a tot arreu. És un canvi de con­cepte, un canvi de xip, una nova peda­go­gia, per anar cami­nant quan hem de fer un tra­jecte de 10 o 15 minuts a peu. També s’estan incre­men­tant els car­rils bici. D’altra banda, dis­po­sem d’apar­ca­ments públics a dife­rents espais. Els apar­ca­ments dis­su­a­sius són una bona fórmula, i hem de ser capaços de pla­ni­fi­car-ne de nous. I cal afe­gir-hi també que en el pro­jecte a l’entorn del riu, per exem­ple, hem tin­gut en compte que no es perdés cap apar­ca­ment. Els hem tras­lla­dat a l’altra banda del riu i estem redac­tant el pro­jecte d’una nova pas­sera que con­nec­tarà els dos cos­tats del Con­gost i per­metrà apar­car i anar a peu a la ciu­tat, com fins ara.

Aquest és l’objec­tiu, fer-la més habi­ta­ble i, per tant, més salu­da­ble i més ama­ble per a les per­so­nes.

Fer rea­li­tat esde­ve­ni­ments com ara la par­ti­ci­pació en el Tour no és feina d’un dia per un altre, sinó que ve d’un tre­ball de temps, que sovint no fa soroll. No fem soroll i ni donem grans titu­lars però pen­sem en el dia a dia i sobre­tot també en el futur de la ciu­tat i la comarca. El nos­tre hos­pi­tal va fer un salt enda­vant l’any pas­sat amb les noves urgències, ara neces­si­tem noves sales d’ope­ra­ci­ons per donar bon ser­vei no només a la ciu­tat sinó a tot el ter­ri­tori. Sí que és veri­tat que dife­rents con­se­llers de la Gene­ra­li­tat han vin­gut a conèixer la ciu­tat i ens sen­tim molt acom­pa­nyats. Neces­si­tem tre­ba­llar con­jun­ta­ment i seure en una mateixa taula. Ho hem dema­nat i amb el nou govern ho hem tro­bat.

Cal escol­tar-los, tenir-los molt en compte, perquè són repre­sen­tants de la ciu­ta­da­nia, sem­pre, però espe­ci­al­ments quan es tracta dels grans pro­jec­tes. Són opi­ni­ons vàlides perquè repre­sen­ten la ciu­ta­da­nia. Hi ha temes impor­tants, com ara el del grup asses­sor per a la pro­moció del cen­tre històric i l’aposta pel comerç, pel comerç local, que vam tre­ba­llar amb un grup de l’opo­sició. El pla estratègic que vaig con­duir en el seu moment com a regi­dora i que segueix sent full de ruta de la ciu­tat cap al 2030, el vam apro­var per una­ni­mi­tat. M’agrada remar­car-ho perquè és una feina de tots, és gene­ro­si­tat mútua, de tots ple­gats. Si tots ens quedéssim en les nos­tres posi­ci­ons no avançaríem. Totes les apor­ta­ci­ons enri­quei­xen i fan avançar millor la ciu­tat, perquè Gra­no­llers és plu­ral i diversa. Per tant, els tenim en compte, als mem­bres de l’opo­sició. Vull escol­tar-los i que en tot allò que puguem arri­bem a acords. A vega­des, per una posició dife­rent o perquè no com­par­tim idees no arri­ba­rem a aquests acords. Però amb els fons Next Gene­ra­tion vam acon­se­guir fer un full de ruta de con­sens. Els pro­jec­tes que van més enllà de man­dat, els por­tem sem­pre sobre una taula.

Exacte.