No fa tant es va publi­car un informe segons el qual estem per sota de la mit­jana quant a recur­sos assis­ten­ci­als i de salut. Gra­no­llers és capi­tal d’una comarca que creix i i sí, és cert que tenim l’hos­pi­tal, però també que hi ha una gran man­cança: una residència pública per a la gent gran. Fa temps que es reclama i el govern muni­ci­pal estava molt ben dis­po­sat a faci­li­tar-ho, posar el sòl, però qui hi ha d’inver­tir és la Gene­ra­li­tat, que és qui té la com­petència. S’han fet dife­rents intents, que no han pros­pe­rat, de tro­bar suport, per exem­ple, via fons Next Gene­ra­tion. En l’últim pres­su­post vam forçar que com a mínim hi hagués una par­tida de 100.000 euros per a la residència. És simbòlic, evi­dent­ment s’ha de bus­car la inversió, la com­pli­ci­tat de la Gene­ra­li­tat. Però com a Ajun­ta­ment de Gra­no­llers ens hem de pre­pa­rar per tenir equi­pa­ments i residències públi­ques. Sí que és veri­tat també, i sobre­tot des de la pandèmia, que s’està repen­sant el mode d’atenció a les per­so­nes, per poten­ciar que puguin ser ate­ses a casa, però igual­ment hi ha una man­cança, hi ha gent que real­ment neces­sita acce­dir a pla­ces públi­ques o neces­sita un suport. Ens hem de posar les piles.

Hi ha una gene­ració que ens toca cui­dar, però alhora cui­dem ascen­dents i des­cen­dents, i alhora tre­ba­llem, inten­tem con­ci­liar amb la vida per­so­nal, perquè si tens pare­lla també has de con­ci­liar amb la pare­lla. Fan falta recur­sos públics en aquest àmbit. Es ten­deix a pen­sar que la família hi serà i pot no ser-hi, o no poder.

En aquest sen­tit, també estem menys dotats que d’altres ter­ri­to­ris, i ens falta molt per aten­dre la diver­si­tat fun­ci­o­nal i intel·lec­tual, per exem­ple pla­ces en cen­tres espe­ci­als de tre­ball... S’avança cap a l’atenció domi­ciliària, poten­ciar la nos­tra auto­no­mia al màxim, però és veri­tat que això també vol dir tenir suport. A la nos­tra soci­e­tat, cada vegada més, hi ha molta gent que no té recur­sos per assu­mir-ho, i no només econòmics, també de temps, de dis­po­ni­bi­li­tat, de conei­xe­ments. No es pot.

Veníem d’haver adqui­rit un seguit de com­pro­mi­sos en les orde­nan­ces, que vam votar a favor. En el cas del pres­su­post vam acon­se­guir intro­duir la par­tida de la residència de gent gran. Però, tot i que veníem de la feina feta en les orde­nan­ces, havíem d’anar tre­ba­llant al llarg del 2024, però no es va fer, així que final­ment ens vam abs­te­nir.

Insistíem molt en qüesti­ons d’habi­tatge. Havíem inci­dit en la reco­llida de les escom­bra­ries comer­ci­als, tot i que això està més vin­cu­lat a les orde­nan­ces. Aquest tema havia pro­vo­cat molta queixa i pro­posàvem que es fes un estudi per ana­lit­zar ben bé què s’estava pagant i que s’apliqués de la manera més justa pos­si­ble, en funció del que cadascú genera. Hi havia la reco­llida porta a porta, la reno­vació del con­cert de neteja... Resu­mint, s’havia fet un tre­ball força con­junt de totes les for­ces i el govern es va com­pro­me­tre a fer feina ple­gats, però al final va aca­bar fent la seva. Ens van dei­xar al marge. La nos­tra abs­tenció en el pres­su­post del 2025 és com un “no ens n’aca­bem de refiar”.

El seu dis­curs és molt de sumar, de diàleg, de fer ali­an­ces, però a vega­des ens sem­bla buit, perquè a l’hora de la veri­tat lide­ren segons la seva manera de fer. Hem inten­tat sumar i no ens hem sen­tit del tot escol­tats pel govern. Hem de poder demos­trar que volem ser una alter­na­tiva real al govern actual, però ser-ho tre­ba­llant molt en clau gra­no­lle­rina.

Per exem­ple, des de l’inici de la legis­la­tura volem tre­ba­llar el pacte per l’edu­cació. La nos­tra ciu­tat neces­sita un pacte més enllà de les sigles i dels par­tits polítics, cal tre­ba­llar-ho de forma molt més trans­ver­sal. La radi­o­gra­fia de la situ­ació edu­ca­tiva és que hi ha encara segre­gació esco­lar en alguns cen­tres. Tenim una matrícula viva al llarg del curs que és impor­tant i ens cal fer un pacte per repar­tir aquesta matrícula viva i rever­tir la situ­ació dels cen­tres on es detecta segre­gació esco­lar. Han de ser cen­tres públics en igual­tat de con­di­ci­ons que la resta.