El sector de salut converteix Catalunya en líder en patents
Aquí es concentra el 50% de la indústria farmacèutica de tot l’Estat, que és la qui més registra invents
L’any 2024 el 33% de totes les patents presentades eren de catalans, el doble de pes que Madrid
La protecció industrial és crítica per garantir que en el futur pròxim es disposi de medicaments nous
3Catalunya fa anys que és el territori de l’Estat que més sol·licituds presenta a l’Oficina Europea de Patents (EPO). L’any 2024, de fet, el 33% del total de patents presentades eren de catalans (724 de les 2.192). Al darrere hi ha Madrid, amb la meitat del pes que té Catalunya, i el País Basc, en el tercer lloc del pòdium, amb el 15% del total de patents demanades de tot l’Estat.
Les patents s’emmarquen dins dels drets de propietat industrial concedits per un Estat a l’inventor d’un producte nou o tecnologia. Un cop concedides ja pot explotar en exclusiva la invenció patentada, de manera que impedeix a uns altres fabricar-la, vendre-la o utilitzar-la sense consentiment del titular. Conèixer la dimensió i la tendència de les patents sol·licitades és un indicador més de la intensitat en l’R+D d’un país.
Que Catalunya hi estigui al capdavant té una raó, i es diu sector de les ciències de la salut. És a casa nostra on tradicionalment s’ha concentrat el 50% de la indústria farmacèutica de tot l’Estat, que és justament la que encapçala la llista de sectors més actius en el registre de la propietat industrial. L’equació dona Catalunya com a territori guanyador de manera avantatjada.
Però, a més de tenir més de la meitat de la indústria farmacèutica, és seu dels hubs d’innovació, filials, plantes d’R+D, producció i logística de la gran part de les empreses farmacèutiques i de tecnologies mèdiques que es situen al top 20 mundial, com AstraZeneca, Amgen, Fresenius, Johnson & Johnson, Medtronic, Merck, Novartis, Pfizer, Roche o Sanofi. També és seu central d’un sòlid grup de multinacionals catalanes com Almirall, Grifols, Esteve, Ferrer, Bioiberica, Reig Jofré, Salvat o Werfen.
Després del farmacèutic, les àrees econòmiques que més patents sol·liciten a l’Estat són la biotecnològica i la de tecnologies mèdiques, en què Catalunya té igualment un pes molt destacable. De fet, el sector de les ciències de la vida i la salut –l’anomenada “BioRegió”– s’ha convertit en un dels motors d’innovació i de desenvolupament econòmic i social de Catalunya i està reconegut com un dels pols de recerca i innovació en salut amb més projecció a Europa.
Pau Turon, vicepresident de Catalonia Health, entitat referent de l’ecosistema d’innovació, empresa i inversió del sector de ciències de la vida, explica que aquesta bona posició sostinguda en patents respon al dinamisme de les diferents branques del sector de la salut català (centres de recerca bàsica, universitats, empresa privada gran i l’ecosistema de startups). “Fa temps que s’està invertint en ciència, que s’han professionalitzat els centres públics de recerca i que hi ha una voluntat per transferir-la al mercat. S’ha format el personal de recerca per entendre què vol dir realment disposar d’una patent”, explica Turon, que hi afegeix que a més s’han sumat les startups a aquesta activitat de protegir els invents. “L’empresa privada gran ja porta una velocitat de creuer en la recerca i la sol·licitud de patents en els temes que lliguen més estratègicament en el negoci, i les petites saben que amb patents capten més i millors inversions”, comenta Turon, que equipara el sector de la salut amb un ecosistema natural en què uns es retroalimenten amb altres.
Entre les 20 primeres
En part, gràcies també a aquest sector, Catalunya està entre les 20 primeres regions europees en presentació de patents i és l’única de l’Estat que entra en aquest rànquing. Luis Berenguer, portaveu de l’EPO, explica que, a més del pes industrial català en els sectors de salut, també està creixent el nombre de sol·licituds de patents en transports i energia, on el teixit empresarial català té també un posicionament important. “En aquest lideratge hi ha un tema cultural, i és que el teixit empresarial català té més interioritzada la necessitat de protegir les inversions per posicionar-se en el mercat”, puntualitza Luis Berenguer.
De fet, un cop concedida una patent (se solen aprovar el 60% de les que es presenten), el titular té el monopoli d’aquell producte o tecnologia durant 20 anys a canvi de fer públic el coneixement.
El cas és que la protecció industrial a través de les patents és crítica: “En el cas de ciències de la salut, per exemple, suposa a més garantir que en el pròxim futur disposem de nous medicaments i que la indústria segueixi invertint en recerca”, explica Turon. Els drets de propietat són sens dubte un passatge de futur. En el cas del sector farmacèutic permeten que les companyies es llancin a la incerta carrera d’investigar medicaments, que implica de mitjana més de deu anys i uns 2.500 milions d’euros d’inversió i, sobretot, alt risc: es calcula que de cada deu mil compostos analitzats en recerca bàsica a penes un arribarà un dia a ser un medicament disponible.
Com explica Berenguer, Catalunya a més ha contribuït al creixement del nombre total de patents a l’Estat. De fet, en l’última dècada ha augmentat un 44%, un ritme que supera el d’altres economies europees en el mateix període com Alemanya (0,9%), França (2%) o Itàlia (22%), però està lluny de les xifres totals per any d’Alemanya, on es van registrar més de 25.000 patents el 2024 –a França quasi 11.000 i vora 5.000 a Itàlia–. Hi ha, doncs, encara molt camí per recórrer per igualar-se amb la resta d’economies europees.
Si mirem les dades globals del món, el sector que més patenta no és ara el farmacèutic. Segons les dades de l’EPO, el sector de tecnologia informàtica és el primer en xifra de sol·licituds mundial (16.815), seguida de maquinària elèctrica i energia i comunicació digital. El sector farmacèutic, en el còmput global, se situa en el vuitè lloc.
Per a Jorge Isern, soci directori responsable de l’àrea de patents de l’agència Isern Patentes y Marcas, cal que la resta de sectors econòmics amb pes a Catalunya s’emmirallin en el de salut i facin una aposta més decidida per la innovació. “Sí, està molt bé ser els que més sol·licituds presenten a l’Estat, però tampoc cal adormir-se sobre els llorers i cal ser conscients que dels sectors que més estan patentant a tot el món aquí en tenim poca presència”, alerta Isern.
Els experts creuen que els incentius per sumar-s’hi al ritme dels grans patentadors es basen a impulsar les patents entre les pimes (el 95% de la dimensió que té l’empresa catalana). De fet, un estudi realitzat per l’Oficina de la Unió Europea de Propietat Intel·lectual (Euipo) i l’Oficina Europea de Patents revela una bretxa significativa entre grans i petites empreses quant a la titularitat de drets de propietat industrial. Mentre que un 49,01% de les grans empreses són titulars d’almenys un dret de propietat industrial, només ho són un escàs 9,74% de les petites empreses. L’estudi mostra que només el 9,21% de les petites empreses tenen marques registrades, mentre que a penes l’1,11% protegeix dissenys i l’1,09% registra patents.
Aquest desfasament “no és degut al cost del registre, ja que fins i tot en actius més assequibles, com les marques, la participació de les petites empreses continua sent baixa. La falta d’informació i una percepció errònia que aquests registres són innecessaris contribueixen a aquesta situació”, diu l’estudi.
L’informe, que analitza dades de 119.000 empreses dels 27 països de la UE entre el 2013 i el 2022, mostra que les petites empreses titulars de marques, patents o dissenys registren una rendibilitat per empleat un 44% superior respecte a les que no protegeixen els seus actius.
