GUERRA COMERCIAL
El BCE debat una nova rebaixa dels tipus pels aranzels de Trump
El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) afronta una nova reunió aquest dijous amb una altra rebaixa dels tipus d’interès sobre la taula, segons informa lA’CN. Malgrat que la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, va apuntar al març que la política monetària a l’eurozona ja era “menys restrictiva”, la incertesa vinculada a l’anunci d’aranzels des dels Estats Units obliga el BCE a actuar. “Els últims canvis [aranzelaris] advoquen per una imminent reducció”, apuntava la setmana passada el governador del Banc de França, François Villeroy, a Le Monde. Amb una inflació més controlada –al març va baixar fins al 2,2%– el BCE vol evitar que els tipus suposin un fre a una zona euro que podria arribar a perdre 0,3 punts de creixement pels aranzels.
La reunió del consell de govern que se celebrarà a Frankfurt arriba en un moment d tensió en l’àmbit comercial a escala global. Si bé el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar una pausa de 90 dies per renegociar els gravàmens més alts, l’administració nord-americana manté uns aranzels universals del 10% i del 25% per a l’acer, l’alumini i els cotxes europeus. A més, els cops que s’han anat intercanviant Pequín i Washington –amb aranzels d’almenys el 125%– poden tenir greus efectes col·laterals sobre el mercat europeu, que pot viure l’arribada massiva de productes barats produïts a la Xina.
Segons els analistes del BCE, uns aranzels del 25% sobre les exportacions europees reduirien el creixement de l’eurozona en 0,3 punts aquest any. Al mateix temps, apunten que una resposta de la UE en forma de contramesures podria agreujar la situació i elevar la caiguda en 0,5 punts, degut en bona part a la “profunda integració” de les cadenes de subministraments dels socis transatlàntics.
Marge per reduir els tipus
El governador del Banc de França i també membre del consell de govern del BCE, François Villeroy, ha estat una de les veus que s’ha mostrat més clares durant els últims mesos sobre la tendència futura del preu del diner. En l’entrevista a Le Monde, Villeroy defensava que a l’eurozona “encara hi ha marge per reduir els tipus”, especialment tenint en compte que la tendència desinflacionària al Vell Continent és “sòlida” i es troba prop de l’objectiu del 2%.
“Hem de reduir els tipus amb pragmatisme i de forma àgil”, afegia Villeroy, qui al mateix temps sostenia que les decisions del BCE es continuaran basant en dades econòmiques.
En la mateixa línia, el seu homòleg eslovè, Peter Kazimir, ja va anticipar al gener en una entrevista a Bloomberg la possibilitat que es produïssin “tres o quatre retallades seguides” dels tipus, molt abans que l’administració estatunidenca posés en marxa les pujades aranzelàries.
Nova xifra de referència
En cas que el consell de govern acabés confirmant la rebaixa dels tipus, aquesta seria la setena que es produiria de forma consecutiva des que el juny de 2024 l’entitat optés per començar a relaxar la política monetària. El més previsible, en aquest sentit, és que el BCE aposti per una reducció de 0,25 punts, en línia amb les anteriors ocasions i descartant modificacions més agressives.
D’aquesta manera, el tipus d’interès de referència se situaria en el 2,25%, el nivell més baix des de finals de 2022, quan l’eurozona es trobava immersa en una crisi inflacionària degut a l’augment dels preus energètics arran de la invasió russa d’Ucraïna.
Més enllà de l’evolució de la taxa, també caldrà veure quin discurs adopta Lagarde sobre la situació comercial i si obre la porta a una pausa dels tipus o aposta per mantenir les rebaixes. En un informe del propi BCE mencionat per la mateixa presidenta, l’entitat situa el tipus d’interès neutral en una forquilla d’entre l’1,75% i el 2,5%.
