Amb Gaza fins al darrer alè
La mort del pontífex impacta en la petita comunitat catòlica de la Franja, amb la qual Francesc mantenia trucades diàries
La darrera aparició pública de Francesc, des de la basílica de Sant Pere, va ser un darrer prec contra la guerra a Terra Santa
L’església Catòlica ha perdut el papa, però la parròquia de l’Església de la Santa Família de Gaza ha perdut un confident. “La mort del papa Francesc ens trenca el cor”, deia ahir a la premsa George Antone, cap del comitè d’emergència de l’Església gaziana. “Hem perdut un home que lluitava cada dia en totes les direccions per protegir aquest petit ramat seu.”
El 7 d’octubre de 2023, poc després que comencés l’ofensiva israeliana a l’enclavament palestí, Jorge Mario Bergoglio –nascut a Buenos Aires l’any 1936-– va prendre la determinació de contactar amb l’única església catòlica de la Franja. Des d’aleshores, el papa Francesc els ha estat trucant cada dia a les set del vespre. “M’expliquen el que els passa allà a Gaza”, relatava el mateix Francesc en una entrevista: “El que està passant allà és molt dur. Jo els escolto, i ells m’expliquen coses. Hi ha molt de patiment.”
Les videotrucades incloïen el rector i el vicerector de l’Església de la Santa Família, però Francesc també intercanviava paraules amb qualsevol altra persona que fos en aquell moment a l’habitació amb ells. Entre la petita comunitat catòlica de Gaza, que amb uns pocs centenars d’adeptes suposa el 0,05% de la població gaziana, el compromís del pontífex ha tingut un impacte tan gran com el que deixa el seu traspàs.
El 25 de febrer, durant el període d’hospitalització i incertesa que apartava Francesc de la vida pública, va ser la parròquia gaziana qui li enviava escalf mitjançant un vídeo: “Estimat pare sant”, pronunciava Gabriel Romanelli, rector de la Santa Família, envoltat d’infants i d’ancians amb la capella al darrere: “Des de Gaza, amb els qui som avui a la missa, que està fent molt de fred, li volem manifestar la nostra afinitat i les nostres pregàries. Tothom està resant per vostè, tothom li està molt agraït, i tothom li desitja una bona salut.” Tan bon punt Francesc va reprendre l’activitat, també va reprendre les trucades.
“No només s’adreçava a Gaza”, ha explicat el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem. “També ens contactava a nosaltres per interessar-se per la situació, per solidaritzar-se, per saber com podia ajudar la parròquia de la Franja.” El pontífex, reflexiona el cardenal, ha estat sempre proper als pobres i contrari a la guerra. “La guerra és una derrota en si mateixa”, recorda Pizzabala tot citant Francesc: “I Gaza, d’alguna manera, ha estat un dels símbols del seu pontificat.”
Del Sant Sepulcre a Terra Santa
Dilluns al matí, quan el cardenal Kevin Farrell va informar de la mort del líder espiritual de 1.400 milions de persones al món, tot just feia unes hores que Francesc havia aparegut en públic per darrer cop. El pontífex es trobava greument debilitat després de tenir una doble pneumònia gairebé fatal. Però era Diumenge de Resurrecció, i el primer papa no europeu en 1.200 anys va voler comparèixer des del balcó de la basílica davant les multituds congregades a la plaça de Sant Pere. En nom seu, un ajudant va pronunciar la que seria la darrera benedicció urbi et orbi – “a la ciutat i al món”– de Francesc. “Expresso la meva proximitat al patiment dels cristians de Palestina i d’Israel, així com de tot el poble israelià i palestí. Voldria que tornéssim a creure que la pau és possible. Que des del Sant Sepulcre, on enguany la Pasqua serà celebrada el mateix dia per catòlics i ortodoxos, s’irradiï la llum de la pau sobre tota la Terra Santa i sobre el món sencer.” Francesc va tornar a demanar un alto el foc, l’alliberament dels captius i l’ajuda per posar fi a la “deplorable situació humanitària a Gaza“, on la gent “mor de gana i aspira a un futur de pau”.
La menció de la situació a la Palestina històrica no era cap novetat per part del pontífex, que en ocasions anteriors s’havia significat amb expressions que se sortien de l’equidistància imperant entre els grans líders globals. El desembre del 2024, després que un bombardeig israelià al camp de refugiats de Jabalia matés infants, Francesc va declarar públicament: “Eren infants; això no és una guerra, això és crueltat.”
L’argentí, que era vist com un contrapès a la tendència reaccionària mundial, s’oposava a la carrera armamentista actual, havia criticat la política migratòria de Donald Trump, considerava que la mera possessió d’armes nuclears és “immoral” i afirmava que el canvi climàtic havia estat provocat per la humanitat.
Al gener, el Vaticà va publicar un vídeo d’una de les videotrucades entre Francesc i la parròquia gaziana de Santa Família. “Bon vespre! Com esteu? Què heu menjat per sopar, avui?”, els demanava el pontífex, que jeia al costat de la seva cadira de rodes. “Perdoni’ns, pontífex! Érem a la missa!”, li deien els interlocutors, alegrats per la trucada. “Per sopar hem menjat el pollastre que va sobrar d’ahir”, explicaven riallers, mentre es passaven el dispositiu de mà en mà. “Sant pare, li estem molt agraïts, resem per vostè i li demanem que resi per nosaltres.” “Shukran”, responia amb gratitud Francesc, intercalant alguna paraula en àrab. A la fi, el pontífex es va senyar davant del telèfon i els va citar a trucar-se l’endemà. Avui, a les set del vespre, la parròquia catòlica de Gaza no tindrà amb qui trucar-se.