Funeral d’estat entre l’emoció i la hipocresia

A trenc d’alba d’ahir, els carrers que envolten la Via della Conciliazione, la majestuosa avinguda que condueix al Vaticà, feien olor de termos de cafè. Centenars de fidels havien passat la nit allà perquè no volien perdre’s el comiat al papa Francesc. Tan bon punt es van obrir les tanques, amb les primeres clarors del dia, van començar les corredisses. Un grup de monges filipines rialleres despatxaven els periodistes que les volien aturar amb un “no, no, hem de córrer, que anem a agafar lloc!”.

A les deu del matí en punt, el senzill fèretre de fusta i zinc amb les despulles de Francesc va ser traslladat a l’exterior de la basílica de Sant Pere per donar inici al funeral, davant de 250.000 fidels, 162 delegacions internacionals i representats dels col·lectius marginats a qui Bergoglio era proper. Després, les despulles es van dur a la basílica de Santa Maria Major, on el fèretre va ser acollit per un grup de persones sense llar. Pel camí van acomiadar-lo més de 150.000 persones.

La cerimònia la va oficiar el cardenal Giovanni Battista Re, degà del col·legi cardenalici. L’homilia de Re va elogiar la figura de Francesc i va rememorar els missatges principals del seu pontificat: la misericòrdia, l’acollida, la proximitat cap als més desafavorits. Aprofitant que tenia davant els líders més poderosos del món –excepte Putin i Netanyahu–, Re va elogiar el compromís del sant pare per la pau. Com deia Francesc, “la guerra no és més que mort de persones i destrucció d’escoles i hospitals”, va explicar. I va recordar que Bergoglio tenia la convicció que “l’Església és la llar de tothom”.

Com cada funeral d’un papa, el d’ahir va ser també, a més d’una cerimònia religiosa, una cimera diplomàtica. En una imatge històrica i d’un simbolisme potent, el president nord-americà, Donald Trump, i l’ucraïnès Vlodomir Zelenski es van reunir vis-a-vis per primer cop després de l’esbroncada en directe a la Casa Blanca. També van conversar amb el president francès, Emmanuel Macron, que s’esforçava per erigir-se en el representant europeu en les converses, i el premier britànic Keir Starmer.

El funeral de Francesc ha estat, també, una gran escenificació de la hipocresia als més alts nivells. El govern italià d’extrema dreta s’ha hagut d’ocupar del funeral d’estat en memòria del líder mundial que més ha simbolitzat l’antítesi dels seus valors tant en matèria econòmica, com social o ecològica. Els negacionistes climàtics han hagut d’honrar el papa que més s’ha esforçat per denunciar l’emergència climàtica. Giorgia Meloni, que va dir que als migrants calia “repatriar-los i enfonsar les naus de les ONG de rescat” ha hagut de fer d’amfitriona de l’homenatge al papa que li retreia la inhumanitat de deixar-los morir al mar.

A les primeres files del funeral, a la zona reservada als líders polítics mundials, darrere Meloni hi havia amb el cap ben alt Matteo Salvini, viceprimer ministre i ministre de Transports d’Itàlia. El líder de la Lliga va liderar a Itàlia la campanya de notícies falses contra el sant pare, odiat per l’extrema dreta mundial. Fins i tot es va fotografiar amb la samarreta de les joventuts del seu partit amb una caricatura de Francesc amb les mans al cap, espantat, i el lema El meu papa és Benet XVI. Cap dirigent de la Lliga va participar mai en cap trobada amb el pontífex, malgrat instrumentalitzar la fe catòlica.

Salvini branda sovint un rosari durant els mítings electorals. Això va provocar que el pare Antonio Spadaro, aleshores director de La Civiltà Cattolica, es declarés en contra de “l’ús impropi dels símbols de la fe” i recordés que “el manament de «no prendràs el nom de Déu en va» exigeix no fer servir el nom de Déu per als propis interessos”. Les paraules de Spadaro, jesuïta molt proper a Bergoglio, es van considerar el més semblant a una declaració autoritzada pel pontífex. Salvini així ho va entendre i va respondre dient que ell duu un rosari sempre al damunt perquè és catòlic, i que això li semblava bé al seu sant pare, Benet XVI.

Als seients més privilegiats del funeral hi havia també el president argentí Javier Milei, que el 30 d’agost del 2018 va dir en una piulada, referint-se a Francesc: “Esquerranós fill de puta que vas pregonant el comunisme pel món. Ets el representant del maligne a la casa de Déu.”

El vicepresident dels Estats Units, l’ultracatòlic JD Vance, que és qui tracta els temes religiosos en nom de Trump, va atrevir-se a dir que Francesc s’hauria de limitar a ocupar-se dels assumptes espirituals quan aquest va demanar a l’Església estatunidenca d’auxiliar els migrants necessitats.

Dijous de la setmana passada Francesc havia rebutjat rebre Vance al·legant que estava convalescent i, en canvi, va anar a la presó a rentar els peus als presos, amb qui tenia molt bona relació. Després que la negativa del pontífex a rebre’l fos motiu d’humiliació i burla en diferents mitjans, Vance va aconseguir una breu trobada amb un Francesc visiblement cansat. La Santa Seu va explicar que la reunió, que es va fer a la secretaria d’estat vaticana, “va durar pocs minuts i es va fer per intercanviar els bons desitjos de Pasqua”. Al seu torn, Vance, sortint de la visita va declarar: “És un goig veure el pontífex amb salut.” Va ser l’última reunió de feina del papa, perquè l’endemà al matí va tenir el vessament cerebral que se’l va endur.

Entre els assistents coneguts, però molt més discrets, ahir al funeral també hi havia l’activista australià Julian Assange, que es va deixar veure passejant pels carrers de Roma amb la seva dona, l’advocada Stella Moris, i els fills de tots dos. Francesc va oferir asil al Vaticà al fundador de Wikileaks i el juny del 2023 va rebre Moris per parlar de com alliberar l’activista de la presó de Belmarsh. Assange i Moris es van mostrar ahir molt agraïts per com s’havia portat amb ells el sant pare, i van recordar les cartes d’encoratjament que el pontífex va enviar a l’activista mentre estava empresonat.