Mollet vol més empreses

Faran una inversió de més de tres milions en els polígons industrials, per fer-los més competitius

L’accés a l’habitatge és una de les grans preocupacions del govern municipal i dels molletans

Demanen més recursos per atendre l’augment de competències i donar resposta als ciutadans

Mollet vol més empreses Gràfics EPA.

Planificar

El govern de la Generalitat vol fer realitat la promesa dels 50.000 habitatges i els ajuntaments busquen solars a sota de les pedres per col·laborar-hi. Tot això que s’emportaran. La realitat és que l’administració té una burocràcia al darrere. A l’Ajuntament remarquen la necessitat de preveure tenir terrenys amb la qualificació pertinent per fer-hi habitatge de protecció oficial. “La política d’habitatge no és de resultat immediat. T’has de posar a planificar perquè d’aquí a uns anys, i no pocs, puguis tenir un bon parc d’habitatge públic.” En aquest sentit, a Mollet han fet un pas notable en el seu planejament, ja a la fase final. “Hem fet una aposta molt important per la qualificació de sòl per a habitatge de protecció oficial. La llei t’obligava abans a un 30% de reserva d’habitatge de protecció oficial. Ara, amb la nova llei, és un 40% a Mollet; ja abans del 40% parlàvem que seria el 50%.” A les promocions un 50%ha de ser de protecció oficial i la meitat d’aquest 50%, de lloguer. Diu l’alcaldessa: “Hem fet una aposta valenta i pionera, crec.” Fan falta solucions a curt, mitjà i llarg termini. Exploren totes les possibilitats, també les cooperatives d’habitatge. “La necessitat és tan imperiosa que qualsevol tecla que es pugui tocar, la toquem.”

Al govern mantenen que s’ha aconseguit crear una dinàmica de treball “molt forta”

Mercè Miralles - Mollet del Vallès

Una de les últimes notícies que han sortit de Mollet del Vallès ha estat l’anunci, per part de l’Ajuntament, que es destinaran més de tres milions d’euros a fer realitat el que s’ha anomenat pla d’intervenció en els polígons de la ciutat. El projecte s’ha de desenvolupar al llarg d’aquest 2025 i durant el 2026. Tots els municipis, d’una manera o altra, acaben posant l’accent en els seus polígons industrials, per millorar-ne els serveis, per afavorir que les empreses que hi estan instal·lades puguin créixer i per aconseguir atraure’n de noves. Aquesta aposta local té diversos objectius. D’una banda, si es pot oferir feina –i habitatge–, el municipi s’assegura que els seus veïns, en aquest cas els molletans, si així ho volen puguin fer el seu projecte de vida a la ciutat. D’altra banda, uns polígons potents asseguren també ingressos per a les arques municipals. Això entronca també amb el fet que els últims mesos els governs municipals han expressat públicament el seu malestar sobre el sistema de finançament local, que troben obsolet de totes totes.

El pla dels polígons de Mollet preveu accions molt diverses. S’han definit tres àmbits d’actuació. Un és la via pública, que inclou obres, neteja i manteniment de la via pública, reasfaltatge, millora de l’enllumenat i millora de la senyalització horitzontal, i s’hi suma una acció concreta en el clavegueram del polígon de Can Prat. L’actuació en voreres també tindrà un pes important. Un segon àmbit és la millora de l’aparcament i la seguretat. Aquest segon aspecte s’ha treballat força amb les empreses i es millorarà a través de l’enllumenat i també amb un sistema de càmeres que estaran situades a les entrades dels polígons. El tercer i últim àmbit és el que se centra en la relació directa amb les empreses, concretament a enfortir algun dels serveis municipals. Fa temps, expliquen fonts municipals, que s’està dissenyant una futura oficina d’empreses que tindria l’objectiu d’atendre de manera eficaç, àgil i ràpida, per exemple pel que fa a subvencions o canvis en les normatives que els afecten. Aquest any es destinaran prop d’un milió i mig d’euros en els treballs als polígons molletans.

Diners per atendre el veïnatge

Hem comentat abans la problemàtica del finançament local. Basat en una llei que ja té vint anys, els municipis sempre que poden expressen el malestar perquè cada vegada atenen més necessitats dels ciutadans. Atenen necessitats fins i tot que són de caràcter supramunicipal. A la família de l’administració pública fan de germans grans –així ho exigeix el ciutadà– però a ells se’ls tracta com els petits. Els ajuntaments reivindiquen que ja s’han fet grans. El model centralitzat en cap cas afavoreix, diuen, la tasca a peu de carrer. Al final, qui sap de debò què necessiten els ciutadans són els ens locals. No haurien d’estar amb l’aigua al coll. Diuen a l’Ajuntament: “El problema té la seva arrel a dalt. Sempre se n’ha parlat molt i segurament són vasos comunicants: es parla del finançament autonòmic, però es parla molt poc del finançament local.” La norma que ho regula té més de vint anys, dèiem. Es marcava que el finançament local venia dels impostos d’activitat econòmica, dels impostos derivats d’obres, que en èpoques de bonança constructora segur que van aportar molts calés. Però ara mateix aquestes fonts d’ingressos són més aviat exigües. L’alcaldessa, Mireia Dionisio, ha comentat sobre això: “Ens van donant cada cop més competències, però són competències que no van acompanyades de finançament. Moltes vegades els convenis no cobreixen les despeses dels serveis. Per tant, en algun moment totes les forces polítiques, perquè a més a més totes les forces ho compartim, haurem de parlar de finançament local. Estem repartits a tot el territori, però ens hem de posar d’acord, perquè és clar que som l’administració més propera als ciutadans.” És molt difícil que les institucions locals no facin, encara que no els pertoqui. Segueix l’alcaldessa: “Et venen a picar a la porta, el veí el veus, el trobes, i també vols donar-li el servei, perquè ets aquí per intentar millorar la vida dels teus veïns i veïnes, no pots dir: «Això no ho faig perquè no em toca.»” Els ajuntaments volen la clau i el duro.

Pacte de govern

Aquesta tardor va entrar al govern el grup de Mollet en Comú Podem. Diu l’alcaldessa: “Sempre ho he dit, també en campanya: crec molt en els governs de coalició. Crec que els consensos són positius. De fet, aquest pacte de govern que hem fet des del Partit dels Socialistes amb Mollet en Comú Podem, o al revés, no ha sigut un pacte de necessitat. Érem un govern estable i sòlid. No era que necessitéssim aquest pacte, ni ells necessitaven pactar amb nosaltres. Però ho vam fer perquè creiem en les diferents mirades, tot i que evidentment compartim molt. És una aliança molt natural, amb diferents matisos, només faltaria, perquè són formacions diferents, però jo crec que compartim gran part del projecte de ciutat i jo estic molt satisfeta.” Al govern mantenen que els dos partits que han pactat han aconseguit crear una dinàmica de treball “molt forta”. “El govern és un, amb dues formacions polítiques, i jo crec que enriqueix.” És clar que pot ser més fàcil treballar sol i anar fent. Ara hi ha l’obligació, per dir-ho d’alguna manera, d’escoltar-se, interactuar.

Mollet és una ciutat que –si es miren els resultats electorals– es considera a si mateixa una vila d’esquerres. I de classe obrera, treballadora. L’alcaldessa, sobre aquest punt, manifesta: “Puc parlar a títol molt personal: tinc molta consciència de classe. El pare treballava en una empresa de llet i la mare tota la vida va estar treballant al mercat. Després va muntar una botiga de barri. Els he vist treballar de dilluns a diumenge, per donar-nos el màxim que han pogut. Sé que he tingut una educació, que he pogut anar a la universitat gràcies a les polítiques d’esquerres. Em sento orgullosa de dir que vinc de família de treballadors i que els meus pares, gràcies a les polítiques d’esquerres, han pogut donar a les seves filles el futur que ells no van tenir.”