En l’entrevista anterior va posar en relleu l’aposta per la convivència i el civisme que ha fet el govern. Com evoluciona?
És una aposta ferma d’aquest govern, sí. Un canvi que s’ha alineat amb les tesis de l’alcaldia que passaven per fer un relleu a la cúpula de la Guàrdia Urbana, en plegar el cap que hi havia. S’ha fet amb el nou cap un canvi en la Guàrdia Urbana que ha empoderat els agents i que s’ha traslladat a la ciutadania.
Més actualitzada i moderna.
Una Guàrdia Urbana més moderna, sí, amb més mitjans materials, com ara les càmeres de vigilància, les pistoles elèctriques que s’estan comprant o detectors de metalls. Però a la vegada que es traslladés una policia més pròxima al ciutadà.
I fent una tasca que, de fet, no els pertocaria.
Hi ha un la manca d’acció d’aquells que tenen atribuïda la competència de seguretat ciutadana. Aquests temes preocupen la ciutadania, com són la multireincidència o les ocupacions. I no estic criticant els Mossos d’Esquadra, que quedi clar, que fan una gran feina.
Ho he donat per entès. Però la crítica, cap a on la dirigeix?
La queixa és per a la conselleria d’Interior. I m’és igual del color que sigui, ja sigui d’esquerra o dels meus. Em queixo de la poca sensibilitat cap a la comarca de l’Alt Empordà.
Una comarca amb unes característiques molt pròpies, això és veritat.
Exactament. Som la que té més municipis de Catalunya, seixanta-vuit. Una comarca situada estratègicament, que té costa i frontera; amb una macropresó, la segona més gran de Catalunya, i també la segona comarca pel que fa a immigració. Tot això són dades objectives. Per això reclamem una regió policial. El que ha d’entendre el govern és que no tot és Barcelona, la resta existim.
Sense oblidar els jutjats.
Cal incrementar-los, perquè la justícia està col·lapsada. I què ens trobem? Que quan un multireincident torna a fer-ne de les seves, fins que no hi ha judici, i aquesta persona, que ja té antecedents policials, entra a la presó, passa molt de temps. Nosaltres som estrictes amb el compliment de la llei, com per exemple el que fem amb el padró, i demanem que l’administració supramunicipal també ha de ser-ho, dotant-se de recursos i fent els deures.
I han assolit resultats, entenc.
Figueres ja no és una barra lliure per a la delinqüència, amb la policia patrullant i caminant pel carrer i amb recursos, com ara les motos, que era una demanda de la gent.
Amb declaracions com aquestes, no m’estranya que li baixin clatellots titllant-lo de fatxa.
I racista! Però ja tenim les espatlles amples. Hem de deixar d’acomplexar-nos d’una minoria que ens obsequia amb adjectius desqualificadors perquè fem complir la llei. Nosaltres hem de ser realistes.
Enterrem el bonisme!
Que és una conseqüència del fet que alguns sectors polítics s’han acomplexat pel comportament i declaracions dels que són pocs i criden molt! Jo tinc la virtut, o el defecte, d’intentar estar al carrer; de buscar l’equilibri entre el despatx i el carrer, escoltant molt la gent. Aleshores, és un clam de la gent que cal posar ordre i sentit comú. I aquests són els principis amb els quals ens regim i que són la base de la nostra acció de govern. Drets i obligacions. Per exemple: la gent de fora, és benvinguda? Sí, per descomptat. Sempre que porti un valor afegit i vingui a sumar complint amb la llei.
Centrem-nos en la locomotora figuerenca i els projectes que tenen sobre la taula. Satisfets?
A mig mandat farem una valoració del que s’ha acomplert del programa i, al final, serà la gent qui haurà de decidir i valorar el que hem fet. Pensi que molts temes no depenen de nosaltres, si bé és veritat que hi estem a sobre fins a l’extenuació. Volem assolir objectius, perquè la gent torni a confiar en nosaltres. Pensi que el repte és molt gran i en quatre anys no es pot fer tot, especialment quan estem abordant temes endèmics que hem desencallat i que estaven enquistats feia dècades.
Com ara?
Feia dècades que estaven aturades la reforma del Casino Menestral, el pavelló municipal i altres, com ara trobar solucions per a la Sala Edison. En tot això hi treballem. Com dic, n’hi ha que depenen d’altres administracions, com el desdoblament del cinturó de ronda, l’allargament de la C-31 a la carretera de l’Escala fins a l’estació del TAV, el túnel del castell, la nova sortida de l’AP-7 a Figueres Centre o l’ampliació de l’estació de tren, amb l’eliminació de vies de l’actual traçat de tren convencional. Miri, som com una mosca collonera, no parem i ens en sortirem encara que sigui per esgotament.
Una capital en transformació.
Tots són projectes que realment han de ser transformadors i que se centren a dotar-se d’eines potents que han de contribuir en l’àmbit de la cohesió social; a més de l’ennobliment de l’espai públic, que també és importantíssim. I aquí hi entra la cultura, amb la segona biblioteca, que es farà al parc de les aigües, o el nou arxiu comarcal, un equipament de primer ordre. Sense oblidar el tercer pavelló.
I tot això, més enllà de tallar la cinta?
Per descomptat. El nostre projecte va més enllà de tallar una cinta. Perquè tenim aquesta vocació de fons de treballar per la cohesió.
Posi’m uns exemple.
Per exemple, el tercer pavelló farà que la zona s’urbanitzi i s’obrin carrers, serà un element clau. Ara ja estem treballant a l’entorn de l’antiga presó, que ja està adjudicada a un equip d’arquitectes. Però l’entorn, l’enjardinament, ens pertoca a nosaltres. També treballem l’aparcament.
Un problema, certament.
L’objectiu és pacificar el centre. Aviat arribarem als 50.000 habitants i d’aquí a poc serà obligatori una zona de baixes emissions. Seguim amb el tema de la cohesió. No oblidem la formació, amb una nova escola, i la concreció d’estudis universitaris. A ningú se li escapa la transformació que ha fet Girona amb la UdG. Volem que els joves entre de 18 a 25 anys, que van a estudiar a Girona o a Barcelona, tinguin l’oportunitat de quedar-se a Figueres per acabar la seva formació. També aspirarem al nou Pla de Barris. Ja tenim un arquitecte contractat per fer el projecte. El que és important és que en aquests moments, a diferents punts cardinals de la ciutat hi ha projectes, ja sigui sobretot d’iniciativa pública i privada, que han de fer aquesta transformació de la ciutat.