Un equip internacional d’astrònoms i astrònomes ha aconseguit crear una espectacular imatge de la Galàxia de l’Escultor amb l’ajuda del telescopi de llarg abast VLT (Very Large Telescope) de l’Observatori Europeu Astral (ESO), situat al desert d’Atacama de Xile.

Gràcies a les grans quantitats de dades recollides de diferents punts d’aquest conjunt d’estrelles, també conegut com NGC 253, els científics han pogut composar una instantània de tota la galàxia amb milers de colors, que revela detalls de la vida dels astres que acull.

L’ESO explica, en un comunicat, que els components bàsics d’una galàxia, és a dir, estrelles, gas i pols, emeten llum en diferents colors. És per això que, com més tonalitats s’obtinguin de la imatge, més es pot saber sobre el seu funcionament intern. Les imatges convencionals contenen només un grapat de colors, però aquest nou mapa de l’NGC 253 n’inclou milers, que proporcionen a la comunitat astronòmica informació clau sobre les estrelles, el gas i la pols de l’interior de la galàxia, així com informació sobre la seva edat, composició i moviment.

Per crear la imatge, els investigadors de l’ESO han observat la Galàxia de l’Escultor, situada a onze milions d’any llum de distància, durant més de cinquanta hores amb l’explorador espectroscòpic d’unitats múltiples (MUSE, per les sigles en angles) de l’VLT. Després han creat una panoràmica amb més d’un centenar d’exposicions que cobreix una àrea d’uns 65.000 anys llum d’ample.

La primera anàlisi d’aquest mapa ha revelat que hi ha al voltant de cinc-centes nebuloses planetàries, que són regions de gas i pols romanents d’estrelles moribundes, similars al sol. Fabian Scheuermann, de la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i9 un dels coautors de l’estudi, posa en context aquesta xifra: “Més enllà del nostre veïnat galàctic, generalment treballem amb menys de cent deteccions [de nebuloses] per galàxia”.

Les nebuloses planetàries, per les seves propietats, es poden utilitzar com a marcadors de distància a les seves galàxies amfitriones. Adam Leroy, de la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units) i també coautor de l’estudi, destaca que trobar les nebuloses “permet verificar la distància a la galàxia, una informació crítica de la que depenen la resta dels estudis” sobre el conjunt d’astres.

En aquest sentit, l’investigador de l’ESO Enrico Congiu, subratlla que “la Galàxia de l’Escultor està en un moment òptim”, perquè “està prou a prop com perquè puguem resoldre la seva estructura interna i estudiar els seus components bàsics amb un detall increïble, però al mateix temps, és prou gran com perquè encara ho puguem veure com un sistema complet.

Segons la coautora Kathryn Krecke, de la Universitat de Heidelberg, amb el mapa que han creat “podem apropar-nos per estudiar regions individuals on es formen estrelles, quasi a l’escala d’estrelles individuals, però també podem allunyar-nos per estudiar la galàxia en el seu conjunt.