Va començar vinculat al barri de Bellvitge, a l’Hospitalet, en un moment en què a l’àrea metropolitana de Barcelona hi havia molta migració de la resta de l’Estat. I molts infants i joves que passaven hores al carrer jugant. També hi havia col·lectius de joves que van pensar que vinculant aquests infants i joves a les seves comunitats a través de les activitats podrien generar una ciutadania molt més activa, participativa i integrada. El Pepe Gassó va ser un dels que a Bellvitge, a finals dels seixanta, van començar a fer activitats, primer al carrer i als parcs, que realment eren sorrals. I després va lluitar per un equipament pel lleure digne al barri. Això va coincidir amb el naixement d’altres centres d’esplai. Van detectar les mateixes necessitats.

Formatives, de donar a conèixer a aquests infants i joves el territori català i que poguessin gaudir de la natura, i com treballar valors a través d’aquesta relació entre la identitat i el territori. Es va crear Movibaix, on es vinculaven les entitats de lleure del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Per cobrir les necessitats formatives de monitoratge i direcció, i de mediació i gestió, es va crear l’Escola del Baix. També es va veure la necessitat de tenir cases de colònies arreu del territori. Amb els ajuts de les famílies es va comprar una casa i es va crear l’Associació Catalana de Cases de Colònies. El Tercer Sector també va veure que això que estàvem fent era molt interessant. Van preguntar si els podíem ajudar i es va crear Suport Tercer Sector. I la Fundació Catalana de l’Esplai neix el 1996. Fem de paraigua a les associacions i després fem un procés de simplificació.

Hem de donar continuïtat al seu llegat, que posa el focus en com podem transformar la societat a partir de valors humans i fer una societat més equitativa, més justa, més humana, i també més responsable amb el planeta. Si jo hagués de dir alguna cosa en què m’ha influït el Pepe, destacaria la il·lusió que els canvis són possibles. Hem de continuar amb aquesta il·lusió.

Que hi hagi un món més equitatiu, més just, més responsable i una convivència més sostenible entre les persones i l’entorn.

Amb accions concretes, generant programes. Per exemple, volem que els joves tinguin oportunitats i confiança en el futur. Doncs tenim el programa Demà Jove, pel qual han passat ja més d’un miler de joves que havien deixat els estudis o no trobaven una primera feina. Han rebut formació d’un certificat professional i inserció laboral des del primer dia, i recuperen així l’esperança en el futur amb l’acompanyament que fem per empoderar-los. Fem també mentoria a joves que estan cursant segon de batxillerat i s’estan plantejant fer el pas a la universitat, però tenen dificultats amb els tràmits administratius o cap model proper de persona que hagi estudiat a la universitat. Treballem també altres aspectes, com el de la bretxa digital en infants, gent gran i entitats. No podem donar l’esquena a la intel·ligència artificial perquè és una realitat que ens supera i pot tenir avantatges, sempre que se’n faci un ús racional i crític. No volem que la tecnologia generi una bretxa social, i tenim un projecte sobre l’educació crítica de les noves tecnologies adreçat a infants d’entre quart de primària i segon d’ESO, un altre sobre l’ús de dispositius mòbils adreçats a gent gran, i un tercer sobre programari en línia per a entitats del tercer sector.

Durant el curs és una mica més complex, perquè parlem de tota l’activitat fora de l’horari lectiu: menjador i extraescolars, d’esplai, activitats a les cases de colònies i acompanyament a la petita infància. Tenim diversitat d’activitats i de projectes, i sempre treballem una proposta educativa. Aquests dos darrers cursos hem centrat la nostra actuació en el benestar emocional, que és un dels grans reptes.

Sí. No immediatament després, però passats dos anys vam detectar que cada cop hi havia més nanos que realment patien estrès, ansietat, que no es trobaven a gust amb si mateixos, i vam decidir que és un concepte que havíem de treballar. Des de petits, als sis o set anys, ja començàvem a detectar un cert malestar personal, i vam veure que és molt important treballar les habilitats per a la vida. Hem detectat infants als quals els costen més les relacions amb els altres, i hem decidit com treballem les habilitats socials, ja que a partir de les confrontacions es pot fer un aprenentatge.

És una oportunitat de transformar de molta intensitat, perquè tenim 178 dies amb dues hores i mitja de dilluns a divendres amb tots els elements per posar les bases alimentàries d’aquests infants i joves. Tenim una gran oportunitat d’incidir en aquests hàbits, i per això per a nosaltres és un temps educatiu. És important que els infants entenguin la importància del que estan menjant, d’on procedeix aquest aliment, quina composició té, quines conseqüències té per a la seva salut i la del planeta. Ho treballem de moltes maneres: potenciant que hi hagi horts a les escoles, per exemple, o fent que els alumnes proposin menús amb els components nutricionals que marca el departament. I sobretot, que sigui un espai molt participat. Fa dos anys vam començar un projecte entorn del malbaratament en què els alumnes mesuren l’aliment que realment va a la brossa i per què, i si això podria tenir un altre ús. Aquest treball que es fa amb els infants també es fa amb el personal de la cuina i amb els equips educatius.