El festival Grec celebra l’estiu

El Grec desplega la seva programació fins al 4 d’agost. És la invitació a la ciutadania a gaudir de l’estiu amb la cultura, novament amb el faune emblema del festival d’estiu, des del 1976. La nova directora, Leticia Martín Ruiz, vol que la programació s’expandeixi al màxim, amb la complicitat de noves col·laboracions i també per despertar curiositats entre els ciutadans que no han anat mai al Grec. O que no han volgut repetir. El cartell que proposa compta amb 90 accions (el 44,4%, liderat per dones) amb 158.871 entrades que es posen a la venda. Per disciplines, domina el teatre (44), seguit per la música (24), la dansa (14), el circ (5) i el cinema (3). Si es parla de noms propis internacionals, s’hi troben William Kentridge, Milo Rau, Carolina Bianchi o Christos Papadopoulos, que ja s’han vist a Barcelona. Es presenten com a revelacions, debutant, una nova generació d’artistes: Lisaboa Houbrechts, Mario Banushi, Eline Arbo o Ligia Lewis.

Hi ha fins a 33 coproduccions del Grec, que en bona part corresponen a companyies catalanes, com pot ser La tempestat a la Biblioteca de Catalunya (fins al 30 de juliol), Massilia a Teatre Akadèmia (fins al 6 de juliol), Tu em vas prometre una història d’amor (fins al 27 de juliol) o Gegant, amb Josep Maria Pou, al Romea (del 5 de juliol al 3 d’agost). En música, destaquen el concert final de gira de Clara Peya al Teatre Grec (3 de juliol), el de Rozalén (6 de juliol) i l’homenatge als 55 anys de l’edició del disc Dioptria de Pau Riba (22 de juliol). També ha aixecat molta expectació la partitura The veil of the temple, de John Taverner, amb180 cantaires dels Cors de l’Orfeó a l’església de la Mare de Déu del Carme (12 de juliol), o, gràcies a un acord amb Bachcelona, el Breaking Bach que interpreta un trio format per Maria Florea (violí), Lara Fernández (viola) i Daniel Claret (violoncel), a la Casa Leopoldo Pomés (dues sessions el 24 de juliol).

El Teatre Grec és el cap de cartell. Només en aquest escenari es disposa de 28.955 entrades. A part de la inauguració amb Le petit cirque, fins dissabte (amb entrades exhaurides), una conjunció dels germans Marie i Yoann Bourgeois i la cantant Pomme (que traslladen la seva proposta simfònica de Saisons, amb un món oníric circense), també Lucia Fumero signarà un concert amb convidat i les projeccions d’arts visuals de De Desilence o l’actuació del Max Richter (15 de juliol). La Banda Municipal de Barcelona assumeix el repte de jugar amb les paraules, marca de la casa de Jordi Oriol d’Indigest. La nit dell music alt es programa per al 25 de juliol. Sidi Larbi Cherkaoui retorna al Teatre Grec amb una peça de gran format. No hi actuava des del 2009: Ihsane es representa l’11 i el 12 de juliol. Declan Donellan repeteix amb el Teatro Clásico amb Los dos hidalgos de Verona de Shakespeare (18 i 19 de juliol). Finalment, Tiago Rodrigues (director del Festival d’Avinyó) presenta Hécube, pas Hécube (28 i 29 de juliol), una dramatúrgia estrenada just fa un any al festival del sud de França.

El Teatre Lliure lidera la majoria de la presència teatral internacional. Kentridge (habitual del Liceu) ha recuperat Faustus in Africa (27 i 28 de juny); Carolina Bianchi signa la segona part de la trilogia Cadela Força: The brotherhood (11 i 12 de juliol); Lisaboa Houbrechts debuta amb una Moeder Courage (16 i 17 de juliol), i Milo Rau explora la violència de Medea’s children amb un repartiment de nens i adolescents (21 i 22 de juliol). Al Lliure de Gràcia mana la nova estrena de l’Agrupació Sr. Serrano: Història de l’amor (del 18 al 20 de juliol, que no es veurà més a Barcelona, lamenten). Alberto Cortés fabula entre un ésser mític i la cultura andalusa a Analphabet (del 3 al 5 de juliol). A l’Espai Lliure, encara dues recomanacions més: la troballa d’Irene Tena i Albert Hernández, dos ballarins del Ballet Nacional de España (4 i 5 de juliol), o el premi Adrià Gual Gènesi, una proposta lúdica perquè hi participi tota la família. El TNC acull un altre debut: es tracta d’Eline Arbo, que fa una adaptació d’una novel·la de Michael Cunningham inspirant-se en les 24 hours en què Virginia Woolf comença a redactar la novel·la Mrs. Dalloway (del 4 al 6 de juliol).

El Mercat de les Flors manté l’idil·li amb Alessandro Sciarroni (28 i 29 de juny), estrena el Vortex de Humanhood (2 i 3 de juliol, que farà temporada el curs vinent) i acull Christos Papadopoulos, amb una coreografia minimalista per a 10 intèrprets: My Fierce Ignorant Step (12 i 13 de juliol). Mario Banushi, albanès que destaca en la nova generació de creadors grecs, també s’estrena al Grec. Ho fa amb Mami (22 i 23 de juliol), un espectacle que homenatja tant la mare com l’àvia (que el va cuidar a partir dels 6 anys). Los Informalls s’incorporen a la sala Ovidi Montllor amb Perdón (5 i 6 de juliol). Oriol Pla substitueix Pere Joseph i mantindrà el combat delirant amb Luis García. També Gisela Riba estrena Inferus (17 i 18 de juliol), inspirat en l’Infern de la Divina comèdia. S’acaba el cartell a l’Ovidi Montllor amb la proposta Play dead, una coreografia circense i teatre físic (28 i 29 de juliol). També a l’Ovidi Montllor hi haurà dues propostes més de circ: Tenet, un muntatge de gran format de portés acrobàtics, estrenat al Trapezi (11 i 12 de juliol), i Candy, de Pablo Molina, que fusiona dansa i teatre (25 i 26 de juliol). La cinquena proposta de circ del festival és Sklenka melta, una contemplativa investigació sobre les propietats del vidre aplicat al risc del circ (SAT!, 3 i 4 de juliol).

En el teatre privat de la ciutat, les apostes són molt variades: des de la invitació del Poliorama a tres companyies valencianes per superar el daltabaix de la dana (Albena Teatre, Om Imprebís i L’Horta Teatre, fins a l’11 de juliol) a monòlegs de càrrega com Qui va matar el meu pare?, que interpreta Dafnis Balduz al Heartbreak (de l’1 al 3 de juliol), el no-text de Lluïsa Cunillé pensat per Oriol Genís (Compto cada passa meva sobre la terra, 21 i 22 de juliol, a l’Atrium) o una mirada desacomplexada a Lady Macbeth (El somni de la sra. Macbeth, que dirigeix Ferran Madico a La Gleva fins al 6 de juliol). Josep Maria Miró estrena El monstre a la Sala Beckett i Andreu Gallén lidera la versió concert del musical de nova creació Tots els nens creixen (14 i 15 de juliol). També al Condal es programa la Sardana Superstar d’Arnau Tordera (del 2 a 6 de juliol). Clavells, al Teatre Goya (fins al 6 de juliol), posa en escena Sílvia Marsó i Abel Folk per desplegar una obra amb voluntat política, que arrenca amb la revolució des clavells del 1974. Grand Canyon (des del 6 de juliol fins al 3 d’agost a la Villarroel) és el segon capítol de Sergi Pompermayer sobre el colonialisme català (després de l’èxit d’Amèrica). Les propostes són inacabables. Irene Vicente insisteix en la relació entre l’art plàstic i la recepció del públic a Oasi (del 3 al 6 de juliol, al Brossa). Lorena Nogal fa una acció al Museu Picasso (Picassa, 6 i 7 de juliol). Lli Álvarez coincideix amb dues dramaturgues argentines que, davant la presidència de Milei, només queda el recurs de fer teatre (Se baila, Badabadoc, del 3 al 17 de juliol).El faune juga, definitivament.