L’hora de retre comptes
El govern colomenc prepara el balanç de la feina feta i l’exposarà el 26 de setembre davant la ciutadania
El retorn de les vacances també es vol que coincideixi amb l’estrena de 21 càmeres de videovigilància
Durant la recta final del 2025 s’enllestiran les obres de la nova comissaria de la policia local
L’octubre de l’any passat, dos mesos després que es produís un relleu a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, el ple municipal va aprovar el pla d’acció municipal (PAM) 2024-2027, el document que recull els compromisos del govern local per al mandat actual. El text va superar el filtre del ple 16 mesos després que arrenqués el mandat, així que alguns dels compromisos inclosos ja s’estaven treballant des de mesos abans. El mateix va succeir amb les 89 propostes que van sorgir de la ciutadania. El procés participatiu es va encetar el setembre del 2023, així que quan el document va ser sotmès a votació, gairebé un any més tard, el consistori ja s’havia posat mans a l’obra amb algunes actuacions.
Així és com s’explica, o com l’executiu colomenc explica, que durant el primer any de mandat, quan el document del PAM no havia fet encara el salt al ple, el 96% de les accions que componen aquesta declaració d’intencions ja van ser implementades o se’n va iniciar la tramitació per tenir-les a punt abans de les eleccions municipals del 2027. Les xifres exactes, i l’estat de cada projecte, es donarà a conèixer a la ciutadania el 26 de setembre, durant el fòrum que s’emmarcarà en una fira de participació ciutadana i que se celebrarà als jardins de Can Sisteré. Serà allà on el govern municipal del PSC i Cs, encapçalat des de fa 11 mesos per la socialista Mireia González (després de la marxa de Núria Parlon a la conselleria d’Interior), retrà comptes amb els seus veïns, coincidint gairebé amb l’equador del mandat.
El setembre també hauria de ser el mes en què la ciutat estreni 21 càmeres de videovigilància, distribuïdes entre el Centre i el Fondo, amb especial èmfasi a la plaça de la Vila i la plaça del Rellotge. Per què aquestes dues ubicacions? Doncs perquè es volen tenir a punt per la festa major, que se celebra del 4 al 7 de setembre, i són aquests dos indrets els que concentren bona part dels actes més concorreguts. Actualment, el consistori colomenc segueix esperant el vistiplau de la Comissió de Garanties de Videovigilància de Catalunya –un òrgan liderat pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya–, però fonts municipals expliquen que l’aprovació del projecte presentat per l’Ajuntament “no pot trigar gaire”, atès que ja fa un any que es treballa en la redacció i Santa Coloma hi ha anat introduint els canvis que se li reclamaven. Tal és la confiança que l’aprovació només pot ser qüestió de dies, que l’Ajuntament té gairebé a punt el contracte menor que li permet adquirir unes càmeres pel mètode del leasing, el més similar que hi ha a un lloguer. D’aquí la confiança a poder tenir-les a punt durant els primers dies de setembre. Un cop es valori els resultats obtinguts amb aquesta primera experiència, l’Ajuntament valorarà si convé ampliar-ne el nombre i fer-les extensives a altres punts del municipi.
Recta final de la comissaria
Un dels projectes estrella de l’actual govern i que comença a prendre forma és la nova comissaria de la policia local, un edifici situat al barri del Raval i al qual s’han destinat 11,7 milions d’euros. La primera pedra es va col·locar el març del 2024, quan la batuta de l’Ajuntament la duia Núria Parlon. L’actual alcaldessa, Mireia González, explica que a finals d’any l’obra de l’edifici estarà completament acabada perquè ja s’està procedint a adequar tot l’interior i que la previsió és que la comissaria entri en funcionament durant el primer trimestre del 2026. “No volem córrer, el que volem és que el procediment del canvi estigui ben fet”, afirma la batllessa socialista.
Dins el capítol d’equipaments pendents, cal fer referència al complex esportiu que està previst a Can Zam i que hauria d’estar enllestit a finals del 2028. L’actuació es va incorporar en el darrer pressupost general de l’Estat, que hi aportarà 5 milions d’euros, gràcies a un pacte entre socialistes i republicans que va ser fruit d’una esmena presentada per Esquerra. L’actuació està en mans de l’Àrea Metropolitana i es troba en la fase de redacció.
Un altre gran repte
Sense abandonar els equipaments, un dels grans reptes que té Santa Coloma és construir una segona residència pública per a la gent gran. El govern municipal té la voluntat d’encarrilar el projecte abans de les properes eleccions municipals: “Treballaré perquè abans de finals del mandat tinguem cedit un terreny a la Generalitat i puguem veure les primeres imatges del futur edifici”, afirma l’alcaldessa. De fet, la ciutat ja té un espai reservat que espera pacientment l’arribada d’aquest equipament, al costat de l’edifici del Cúbics. La idea inicial és que la residència es construeixi allà però Mireia González no descarta que s’acabi buscant una alternativa, atès que el model de residència ha evolucionat cap a edificis més horitzontals, amb menys plantes, i ara s’ha d’avaluar si el terreny previst té prou superfície per adaptar-se a la nova filosofia que impera sobre aquests serveis. En tot cas, l’alcaldessa assegura que hi ha una alternativa prevista i que aquest no serà un problema.
D’altra banda, i tal com Mireia González reconeix, la qüestió que està generant més dubtes i queixes entre la ciutadania és la nova taxa de residus, recollida com a obligació a la Directiva de la Unió Europea 2008/98/CE i a la Ley 7/2022, segons les quals tots els municipis han de cobrar una taxa específica i diferenciada que ha de servir per implantar un sistema de pagament que vagi lligat a la quantitat de residus que genera cada llar. Santa Coloma ha optat per incorporar-la al rebut de l’aigua, una decisió que ERC ja ha criticat, i també lamenta que no s’expliqui a la ciutadania amb tot luxe de detalls com es pensen invertir aquests diners.
Una altra crítica que Esquerra vessa sobre el govern local va en la línia d’un informe recent presentat per l’interventor municipal on s’apunta, entre d’altres, un cert abús dels contractes menors, que en definitiva són els que es poden adjudicar sense licitació prèvia. González assegura que s’està treballant per corregir aquesta situació, que en cap cas, remarca, “és il·legal”.
