L’enginyer, economista i professor Francesc Astals i Coma (1948, Terrassa), que va ser president de Caixa Terrassa, va morir dimarts als 77 anys. Ho ha confirmat el mateix alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. A l’entitat financera del municipi, ja desapareguda, també va ser membre de l’assemblea general i president de la comissió de control.

Ballart ha recordat la seva figura en diferents missatges a les xarxes socials: “Ens ha deixat Francesc Astals, una persona clau en la història recent de Terrassa. Compromès, rigorós i amb vocació de servei. El seu llegat perdurarà en la memòria de la ciutat. El meu condol a la família i a tothom que el va estimar.”

La secció local de Junts també ha mostrat el condol a la família i ha remarcat que va ser ell el que impulsar la fusió de Caixa Terrassa amb les caixes d’estalvis de Sabadell i Manlleu, que va ser el punt de partida d’Unnim Caixa. L’entitat es va convertir el 2011 en Unnim Banc i finalment va ser absorbida el 2012 pel BBVA, el banc que aspira ara a quedar-se el Banc Sabadell.

Després de ser-ne professor titular, Astals va estar al capdavant de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa i va presidir l’entitat d’estalvis de la ciutat entre el 2003 i el 2009. Durant els seus anys de mandat es va completar la reforma del plan d’estudis d’enginyeria industrial, automàtica i electrònica.

El 2010 va ser nomenat delegat del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya al campus de Terrassa, reforçant encara més la seva vinculació a la ciutat del vallès. “Vaig tenir el plaer de tractar-lo personalment, i sempre el recordaré com una persona afable, dialogant i compromesa amb el bé comú. Gràcies, Francesc, pel teu compromís amb la ciutat i pel teu llegat. Terrassa et recordarà amb respecte i agraïment”, ha afegit Ballart en el seu comiat.

Astals va estudiar d’adolescent a l’Escola d’Enginyeria. Va obtenir el títol de Pèrit Industrial Elèctric, el pas previ a accedir als estudis d’enginyeria industrial i llicenciar-se en mecànica. Als anys setanta va fer de professor ajudant de tecnologia paperera i el 1982 assolir el doctorat en enginyeria industrial.