parlament europeu
L’Eurocambra estudia una moció de censura a Von der Leyen pels missatges amb el cap de Pfizer
La iniciativa està promoguda per un eurodiputat romanès del grup d’ultradreta ECR
El Parlament Europeu està estudiant una petició per sotmetre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a una moció de censura pels missatges que va intercanviar amb Albert Bourla, director general de Pfizer entre 2021 i 2022, durant la pandèmia de Covid-19.
Segons confirmen fonts parlamentàries, la iniciativa l’ha promogut l’eurodiputat romanès Gheorghe Piperea, del grup d’ultradreta Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), i compta amb l’aval de 73 eurodiputats més, que reclamen la dimissió de Von der Leyen per ocultar els missatges de text amb Bourla.
El reglament de l’Eurocambra estableix que per forçar una moció de censura és necessari que ho demani una dècima part del ple, és a dir, 72 eurodiputats. “He presentat una moció de censura contra Ursula von der Leyen. Hi ha 74 signants (mínim: 72). Segons el procediment, el debat hauria de ser al ple del Parlament Europeu del juliol”, ha escrit l’eurodiputat romanès en un missatge a la xarxa X.
Per ara, l’Eurocambra es limita a assenyalar que la petició ha sigut registrada i que s’està avaluant. En cas que els serveis de la institució validin la demanda, el reglament estableix que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, haurà de comunicar als eurodiputats la petició i es fixarà el dia pel debat de la moció de censura i la seva posterior votació.
Les normes també dicten que la votació serà nominal i que s’haurà de celebrar 48 hores després que es produeixi el debat. El pròxim ple de l’Eurocambra se celebrarà entre 7 i 10 de juliol, a Estrasburg.
Disputa judicial pel ‘Pfizergate’
Arran dels incompliments d’AstraZeneca en l’entrega de vacunes, la Comissió Europea va ampliar el contracte amb Pfizer durant la primavera del 2021.
En aquest sentit, el diari ‘The New York Times’ va publicar que Von der Leyen i Bourla havien negociat la compra de vacunes a través de trucades i missatges de text. Preguntat pel contingut d’aquests missatges, l’executiu comunitari va dir que s’havien esborrat.
Així que a principis del 2023 ‘The New York Times’ va portar als tribunals de la UE el ‘Pfizergate’, acusant l’executiu de Von der Leyen de saltar-se les regles sobre l’accés públic als documents de les institucions europees vulnerant el dret a la informació.
Brussel·les va argumentar que havia estat “incapaç de trobar” els missatges, però el diari estatunidenc va replicar que no els havia registrat seguint el que marca el reglament europeu sobre l’accés a documents públics i, per tant, que els va descartar de forma “il·legal”.
Sentència del TGUE
Per la seva banda, en una sentència feta pública el maig, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va anul·lar la denegació de la Comissió Europea a la sol·licitud de la periodista del ‘The New York Times’, Matina Stevi, per accedir als missatges de text intercanviats entre Von der Leyen i Bourla.
En la decisió, el tribunal de primera instància de la UE va determinar que la CE no va proporcionar una “explicació plausible” per justificar que no estava en possessió dels documents. A més, el TGUE va assegurar que el mitjà ha aconseguit “refutar la presumpció d’inexistència i de no possessió dels documents sol·licitats”.
A més, amb la sentència, el TGUE va instar a la CE a revelar els missatges, si bé l’executiu comunitari la pot recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la UE.
Reaccionant a la decisió, la Comissió Europea va prometre una justificació “més completa i detallada” per mantenir la denegació a la sol·licitud de la periodista del ‘The New York Times’ i va assegurar que tornaria a emetre una nova decisió per rebutjar l’entrega dels documents.