De vacances sobre rodes
El turisme amb autocaravanes i furgonetes creix entre un públic que busca la flexibilitat d’anar al seu aire i l’estalvi de les estances i el menjar
La normativa els permet aparcar a la via pública, però no acampar-hi, i proliferen les àrees reservades per dormir-hi com a màxim tres dies
El turisme itinerant d’autocaravanes i furgonetes càmper és una modalitat de viatjar que està guanyant adeptes. Una alternativa cada cop més popular que s’adapta a les necessitats d’un públic que es vol moure al seu aire, amb la flexibilitat de no preocupar-se per buscar allotjaments on dormir. Desplaçar-se amb aquests vehicles, equipats amb cuina, bany, dormitoris i sala d’estar, els garanteix la comoditat d’estar “com a casa” i arribar a llocs i entorns no tan massificats. Amb aquesta filosofia i equipant els vehicles, moltes famílies troben que és una bona opció de vacances, sobretot per l’estalvi econòmic del menjar i les despeses d’allotjament. “El millor de tot és que pots sortir de casa amb la tranquil·litat de no reservar res i, si et trobes a gust en un lloc, no has de marxar”, assenyala Francisco Prieto, president del Lleure Càmper Club de Catalunya, que amb la seva dona ha estat més de 40 anys voltant amb “la casa al damunt”. Ha tingut tres autocaravanes i, ara, en plena jubilació, té més temps per disfrutar al capdavant de l’associació, que mobilitza unes 80 autocaravanes en les sortides que organitzen dins i fora de Catalunya. “Ens hem fet grans i tenim el privilegi de sortir tot l’any i deixar l’estiu per als qui treballen”, assenyala amb referència al luxe de moure’s fora de temporada per llocs remots i valorant el contacte amb la natura. “Ens agrada conduir i fer ruta anant sense presses”, diu. És un ritme més calmat que els permet anar descobrint i fer ruta sense aglomeracions ni problemes per aparcar. “Si ets discret, no et posen problemes enlloc”, assegura amb referència a les queixes entre els caravanistes per les restriccions i fins i tot sancions d’alguns municipis que prohibeixen que aparquin en determinats llocs dins les zones urbanes. Els qui es mouen amb autocaravanes s’aferren al text de la normativa de la Direcció General de Trànsit (DGT), que els equipara a la resta de vehicles per circular i estacionar en vies urbanes, diferenciant entre aparcar i acampar; per tant, sempre que el vehicle no obstaculitzi la circulació i no s’hi despleguin elements a l’exterior, com tendals, taules o cadires. Tot i així hi ha municipis que, a través de les ordenances municipals, prohibeixen que aparquin en zones urbanes i reserven àrees on poden pernoctar però no acampar.
Les àrees reservades tenen l’objectiu de regular la mobilitat i gestionar els residus dels viatgers de pas. Llançà i Cadaqués són dos municipis turístics de la Costa Brava que han restringit l’accés de caravanes per evitar-ne la concentració. Tenen àrees reservades per a l’estacionament i hi poden estar aparcats com a màxim tres dies, que comencen a computar a les dotze del migdia. Així ho estableix la normativa de la Generalitat que regula les àrees de caravanes amb un màxim de 48 hores. Poden ser de pagament o gratuïtes, i regulant l’accés amb barreres o vigilància perquè quedin registrades les estades. En aquestes àrees, s’hi pot estacionar i pernoctar sense problemes, però no fer-hi acampada. N’hi ha que disposen de serveis com l’aigua, la llum i el buidatge d’aigües grises i negres que acumulen als dipòsits de les autocaravanes i furgonetes.
“El problema si dones massa serveis gratuïts és que hi ha espavilats que s’hi instal·len eternament”, es queixa el president del Lleure Càmper Club, amb referència a la realitat que es troben a l’àrea de l’Aldea, on l’aigua és de franc, i diu que molts francesos, quan hi arriben, “ja no se’n mouen”. Prieto assenyala que cal un manteniment i, sobretot, vigilància de les àrees, que alguns pobles tenen massa “allunyades i abandonades”. Reconeix que és complicat per als ajuntaments invertir-hi si no hi veuen una rendibilitat i un retorn, ja que es tracta d’un turisme temporal que està de pas. “Poc o molt, anem a algun restaurant o comprem productes locals”, assenyala.
N’és un bon exemple la comarca d’Osona, que des del 2020 va desplegar el projecte Osona, territori càmper, amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement, per adequar una dotzena d’àrees a diferents punts de la comarca. Els usuaris poden aparcar en llocs segurs, prop del centre dels municipis, i envoltats de natura. La majoria d’aquestes àrees disposen d’un sistema de pagament a través de l’aplicació que porta el mateix nom del projecte, des d’on es reserva plaça per aparcar. “Els caps de setmana i a l’estiu és quan hi ha més afluència de reserves”, explica Mireia Olivart, de l’empresa Etecnic, que gestiona l’aplicació per als ajuntaments, per encàrrec del Consell Comarcal d’Osona. “Els municipis més petits tenen problemes per regular l’accés d’aquests vehicles i els veïns es queixen si les caravanes aparquen al davant de casa seva”, assenyala la tècnica d’un sistema que garanteix serveis bàsics i serveix al municipi per regular els residus, cobrant un preu simbòlic d’entre 5 i 10 euros la nit per vehicle.
Cinc àrees d’acollida
La Generalitat regula les àrees d’acollida d’autocaravanes com una forma més de turisme. La normativa especifica que aquests espais han de tenir les parcel·les delimitades, numerades i de com a mínim 30 m². Han de tenir lavabos, dutxes i rentadors, un per cada vint parcel·les, i disposar d’aigua calenta i servei de neteja, a més de controlar l’accés i la vigilància. Les instal·lacions amb espais per a la gestió de residus i connexió al corrent, en caixes per cada quatre parcel·les. El Departament de Turisme té registrades cinc àrees per a autocaravanes, amb 265 places de capacitat. A la vall d’Àneu n’hi ha una (25 places), tres més al Baix Empordà (30,66,44), i la més gran és l’aparcament de Vila-seca, al costat de Port Aventura (100). Són terrenys oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes, a canvi d’una contraprestació econòmica.
L’afluència d’aquest tipus de vehicle ha fet que cada vegada més càmpings reservin espais delimitats per a les autocaravanes i les càmpers, pagant l’estada més econòmica per passar-hi una nit. Campings Cat ofereix aquest servei en una xarxa de 40 càmpings de costa i muntanya per atraure els caravanistes que estan de ruta. Alguns dels càmpings que estan tancats els mesos de fora de temporada mantenen oberts els aparcaments reservats a les furgonetes oferint serveis bàsics de llum i aigua.
Vehicles a l’alça
La pandèmia va ajudar a donar visibilitat a una forma de viatjar a l’aire lliure quan ningú volia estar tancat. Des d’aleshores, han anat remuntant les vendes, que van arribar a rècords abans de la pandèmia, amb un increment del nombre de matriculacions, un total de 6.459 unitats l’any passat. Segons les dades de l’Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del Caravàning (Aseicar), facilitades per la Direcció General de Trànsit (DGT), el sector ha trencat la inèrcia negativa i l’any passat es matriculaven un 22,3% més de vehicles que el 2023.
La proliferació del caravàning ha revalorat aquests vehicles adaptats com si fos una casa, per dormir i menjar al seu interior, com una alternativa per anar de vacances. Una inversió per a caravanes que voreja els 22.000 euros, però que s’enfila per sobre dels 50.000 per a les furgonetes i autocaravanes noves. Aquest és un primer preu, al qual s’ha d’afegir l’impost de matriculació, perquè, a diferència d’altres mercats europeus, a Espanya es grava un impost sobre el CO2 en aquests vehicles amb elevades emissions. A Catalunya es paga el màxim de l’impost, un 16%, mentre que a l’Estat espanyol, un 14,75%.
Anar de ruta sobre rodes és moda i, sobretot, amb les furgonetes camperitzades, equipades per cuinar-hi i dormir-hi, més petites i maniobrables. L’oferta de models de segona mà i de lloguer contribueix a equilibrar la demanda d’aquests vehicles, que circulen cada vegada més per les carreteres durant les vacances i els caps de setmana en llocs remots o per arribar a destins turístics. Les marques líders del sector exposen més d’un miler de models dels diferents tipus de vehicles al Saló del Caravàning, que aquest any es tornarà a celebrar la primera quinzena d’octubre a la Fira de Barcelona.
La normativa de trànsit europea ha introduït canvis, aquest 2025, en la conducció de les autocaravanes de 3.500 a 4.250 quilos, que no requereixen tràmits addicionals per portar-les. El sector està en espera que s’adapti a la normativa de la DGT perquè els conductors amb el carnet B i dos anys d’antiguitat puguin conduir-les. Per a les empreses del sector, això representarà un avenç per fer més accessible el caravàning a més conductors, i per als fabricants, que podran dissenyar vehicles més pesants que incorporin més accessoris, millors serveis i autonomia.
Fanàtics de les furgonetes
Només cal mirar on et ve de gust anar per descobrir a través de les xarxes i internet una àmplia oferta d’allotjaments, aparcaments i activitats per fer. Una de les trobades més multitudinàries que cada any reuneix milers d’aficionats a viatjar amb el que es coneix com a urban vans és el Primavera Van, que al maig va aplegar a Torroella de Montgrí un miler de vehicles i uns 4.000 assistents i visitants. Des de fa nou anys, la cita aplega els amants d’aquests vehicles i fanàtics de models antics, que transformen adaptant-los per poder-hi dormir. En la trobada es fan xerrades i s’expliquen experiències de persones que viuen i treballen sobre rodes. “Cada any fem ple i la gent espera la cita”, diu orgullós Albert Sedó, director del festival i de la revista especialitzada Furgosfera. “Es genera una comunitat viatjant i, quan arriben al festival, el primer que fan és parlar amb el del costat”, diu Sedó, amb referència al “bon ambient” entre persones que s’han conegut i que es retroben cada any en un lloc diferent, allà on es faci el festival. La cita és itinerant, als diferents càmpings, i reuneix milers de visitants vinguts d’arreu de l’Estat i de l’estranger. La comunitat atrau un públic jove, però també moltes famílies que, quan busquen més comoditat, fan el salt de les càmpers, més reduïdes, a furgonetes més grans o autocaravanes. “És com l’evolució humana”, diu Sedó sobre el salt per guanyar espai en cada etapa, amb la mateixa filosofia de viatjar per anar a l’aventura, sense tenir previst “on es para a dormir i quan es torna a casa”.
