Feijóo juga a la censura sense ‘jet lag’ de Waterloo

La morriña és per a un gallec una nostàlgia traumàtica tant si és avivada com obviada. Emilia Pardo Bazán, autora de Los Pazos de Ulloa i La Tribuna, titula Morriña una novel·la escrita el 1889, quan ja vivia al número 35 del carrer de San Bernardo de Madrid, on avui és recordada amb una placa. Alberto Núñez Feijóo no té placa a Madrid, però això no vol dir que la seva morriña no sigui igual de sentida que la de la dama de les lletres gallegues. La nostàlgia de Feijóo no és tant per un lloc com pel que podria haver estat el 23 de juliol del 2023 i no va ser, perquè el president gallec de les majories absolutes va ser el guanyador de les eleccions i el perdedor de la investidura. Per esbrinar si l’aritmètica que va tombar-li la investidura el 29 de setembre –i que 45 dies després va investir Pedro Sánchez– ha canviat o no per la circumstància judicial que Santos Cerdán dormi des de dilluns a la presó de Soto del Real, el líder del PP va ordenar de bon matí al seu fidel escuder Miguel Tellado “que truqués als grups per saber si el suport al PSOE continua intacte”. Per a sorpresa de ningú, aviat va comprovar que el Congrés és el que era a l’inici de la legislatura.

El risc de fer una pregunta és rebre una resposta, i això és el que va passar a Feijóo en voler saber si el destí li regala el Pacte del Majestic al qual aspira. “Al PP ja saben quins són els mecanisme de Junts per tenir converses d’aquesta índole de partit a partit. Saben amb qui cal fer-ho (amb el president Carles Puigdemont; el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras) i el lloc on cal fer-ho (fora de l’Estat per raons sobradament conegudes). No serem menys exigents amb el PP que amb el PSOE a l’hora d’acceptar reunions per aquests assumptes”, advertien fonts de Junts.

Quan al migdia va comparèixer a la sala de premsa del Congrés, Tellado es va adonar de cop que la morriña de Feijóo de guanyar i no governar és irresoluble. I el que a primera hora del matí era la missió exploratòria d’una moció de censura sense anomenar-la pel nom, al migdia ja era una enquesta telefònica de satisfacció. “Per respecte a les converses, el meu deure és no revelar en quin moment es troben”, va dir Tellado. “No truquem per demanar, truquem per escoltar. He estat bastant clar”, reblava el polític gallec. “Volem saber on són, si són socis o si es volen convertir en còmplices”, insistia. En una oda al tòpic de l’origen, Tellado va necessitar una quarta pregunta d’aclariment per ser clar sobre si Feijóo està disposat a experimentar el jet lag de viatjar a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont “Nosaltres no farem el que hem criticat a altres, nosaltres no som com el PSOE i ningú ens hi trobarà”, sentenciava Tellado. No cal oblidar que Feijóo afronta des de divendres el 21è congrés del PP a Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso d’amfitriona, i en el qual vol situar Tellado com a nou secretari general del partit en substitució de Cuca Gamarra.

L’excursió matinal de la moció de censura transmutada en una enquesta sí que va ser aprofitada per Vox. “Si Vox no existís, avui Feijóo ja seria rumb cap a Waterloo”, va denunciar el diputat de Vox al Congrés José María Figaredo. Com en la frustrada investidura del setembre del 2023, en què va rebre un vot independentista i va ser el d’Eduard Pujol (Junts) per error, Feijóo va enervar gratuïtament el PNB. Segons fonts del PNB, ahir el PP no va trucar a la portaveu Maribel Vaquero –“ha rebut un missatge minuts abans de la roda de premsa de Tellado i prou”– i, “vista la rapidesa d’acudir a parlar als mitjans, no sembla que el PP vulgui escoltar res d’altres grups parlamentaris”.

El que tampoc té adeptes és l’estratègia de defensa de Benet Salellas amb el seu client Santos Cerdán, basada en la denúncia d’una guerra bruta política contra el negociador amb Junts i Bildu i en la sospita de la intel·ligència artificial sobre els àudios, i que no li ha servit per evitar que el jutge del Suprem Leopoldo Puente li hagi imposat presó provisional. “Veure Santos Cerdán entrar a la presó és una imatge tan profundament esquinçadora com decebedora i dolorosa per uns fets vergonyosos i terribles”, va dir ahir la ministra portaveu Pilar Alegría tot enterrant qualsevol presumpció d’innocència. “Estem molt enfadats. Mentre jo em matava amb el meu secretari d’Estat i el meu equip, al costat del Ministeri de Treball, hi havia uns golfos robant”, etzibava la vicepresidenta Yolanda Díaz tot abonant també la culpabilitat. Pel socialista basc Eduadro Madina, rival de primàries de Pedro Sánchez, “ha mort el discurs del lawfare”. “Mor un mal element narratiu. Com a estratègia de defensa d’un advocat de la CUP en seu judicial del Suprem, és maldestra, inoportuna i desafortunada”, rebla Madina.

Santos Cerdán va dormir ahir a Soto del Real per segona nit. Feijóo despertarà avui sense el jet lag d’haver viatjat a l’exili, però amb la migranya de saber que cap presó provisional canvia l’aritmètica del Congrés, per més morriña que tingui del que podria haver estat i no va ser.