Focus

Adrià Argemí

Confundador i CEO de Pangea Aerospace

“La tecnologia de doble ús, civil i militar, és moda”

“Indirectament, per a Pangea Aerospace és un potencial nou que estem començant a explorar i crec que ens ajudarà a créixer”

“Per a nosaltres sí que hi ha una línia molt clara: una cosa és defensa i l’altra és fer míssils i armes d’atac”

Pangea Aerospace
Neix fa set anys amb l’objectiu de desenvolupar una llançadora sencera i, després d’uns anys, pivota cap a l’objectiu de centrar-se exclusivament en la propulsió espacial: “Fem motors grossos de combustibles criogènics (metà i oxigen líquid) per a coets que vagin cap a l’espai i que en puguin tornar i siguin reutilitzables, però també fem tot el tema de propulsió espacial per als satèl·lits i algunes parts de coets que es queden orbitant, i en aquest cas són motors molt més petits, en grandària i prestacions, que es mouen amb combustibles considerats verds i emmagatzemables, sobretot amb aigua oxigenada”, explica Argemí.
Europa no té la capacitat industrial d’assumir totes aquestes inversions, falta una coordinació

Pangea Aerospace, una start-up catalana que ha desenvolupat un sistema de propulsió espacial eficient i sostenible, acaba de captar 23 milions d’euros en una ronda liderada pel fons de capital de risc de creació recent Hyperion Fund, de Pablo Casado, l’expresident del Partit Popular, en la seva primera operació. Hyperion està especialitzat en l’àmbit aeroespacial, ciberseguretat i defensa.

Quan descobreix que Pangea Aerospace és una empresa de l’òrbita de la defensa?
L’activitat que desenvolupa qualsevol empresa del sector espacial, i, en el nostre cas, centrada en l’accés a l’espai, està considerada d’entrada com de doble ús: civil i militar. Això vol dir que si el coet que té el nostre propulsor porta un satèl·lit espia, tot el coet és militar; en canvi, no ho és si el satèl·lit és d’ús civil. Nosaltres comencem l’empresa des d’una concepció no militar en l’ús de la nostra tecnologia, però al final allò que fem s’ha d’acoblar a un coet que tindrà l’ús que tindrà, ens agradi o no. La novetat és que el públic no especialista ho està descobrint ara arran de tots els canvis geopolítics que hi ha.
Com va néixer l’interès de Hyperion Fund per la vostra empresa?
Nosaltres, com qualsevol start-up, necessitem anar fent augments de capital a través d’equity i feia mesos que intentàvem aixecar la nostra sèrie A [fase de creixement] parlant amb molts fons de capital de risc, no només a escala estatal, sinó també europea i mundial, per veure qui podria estar interessat a ajudar-nos a acabar el desenvolupament del producte i la comercialització dels nostres motors. Hyperion és un fons de nova creació que estava interessat precisament en tecnologies de doble ús, com ho pot ser la propulsió. Al cap i a la fi, tothom necessita propulsió, ja sigui per arribar a l’espai o per moure’t per l’espai. El primer pas va ser conèixer els nostres respectius equips –aquestes coses sempre són lentes–, i convèncer-nos mútuament. Nosaltres necessitem capital i ells, una empresa amb el potencial de creixement que tenim.
L’atractiu que ara tenen les tecnologies de doble ús us afavoreix. Heu notat més interès per part de la indústria i dels inversors que fa uns mesos?
És una pregunta difícil de respondre. Com dic, Pangea ve del sector purament civil i és ara que, veient l’interès des del sector de la defensa, hi ha empreses que se’ns apropen i ens pregunten pels nostres motors. D’entrada, diria que és més potencial de negoci, però com que és un terreny que tot just estem explorant ara, no sabem com hi podem acabar encaixant. I per part dels inversors, estem veient cada vegada més fons que han passat de no voler entrar en defensa a interessar-se per la tecnologia de doble ús, a rebuf de la situació geopolítica. Cada cop hi ha més interès per les anomenades deeptech, empreses de tecnologia que pot ser aplicada en tots els àmbits. Però per a nosaltres sí que hi ha una línia molt clara: una cosa és defensa i l’altra, fer míssils i coses d’atac. Però sí que veiem que cada vegada més institucions guarden pressupostos per a subvencions i finançament públic per fer coses que tinguin aplicacions de doble ús. I també, que se’n parla amb més transparència. Abans alguns fons de capital de risc no volien que se’ls identifiqués amb aquesta “cosa” de la defensa.
Ara passa més aviat el contrari?
Sí, ara sembla que ningú vol quedar al marge d’aquesta “moda”, si ho expressem en aquests termes. Nosaltres no hem canviat la nostra identitat: des que vam néixer hem estat en la tecnologia de doble ús. Simplement ara veiem que actors que no estaven interessats pel que fem comencen a estar-hi.
I això us pot fer créixer més ràpid?
De moment tot això de la defensa encara s’està organitzant. Anem seguint les notícies: que si és el 2% del PIB, ara el 5%... Però la realitat és que Europa no té la capacitat industrial d’assumir totes aquestes inversions, no perquè no se sàpiga què fer, sinó perquè falta una coordinació, i crec també que el govern espanyol no té la capacitat interna de gestionar tots aquests recursos. En tot cas, crec que sí, que ens ajudarà a créixer, però al cap i a la fi som un proveïdor d’un sistema o subsistema i, com a tal, no liderarem mai un projecte. Sempre farem un motor per a un vehicle.
Parlava d’un dèficit en capacitat industrial instal·lada a Europa. Què cal fer?
Aquest és un dels grans reptes que té Europa: si els Estats Units no ens protegeixen i ens hem d’espavilar sols, fem-ho coordinadament. Si es fa bé, indirectament per a Pangea Aerospace és un potencial nou que estem començant a explorar i crec que ens ajudarà a créixer.
En certa manera, l’equip internacional de Pangea és un exemple de la capacitat que té pensar en termes europeus.
Sí, tenim un equip de 70 professionals i esperem arribar als 90 o100 a finals d’aquest any o a principis del que ve. Ara tenim disset nacionalitats de tot el món. Som a Barcelona i tenim oficina a Tolosa de Llenguadoc, capital de la indústria aeroespacial europea. Tenim diversos contractes de desenvolupament, molts dels quals institucionals, i treballem amb l’Agència Espacial Europea (ESA), amb l’agència francesa i l’espanyola, i també amb alguns sectors privats que ens paguen alguns desenvolupaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.