“Vull construir, perquè la crítica per si sola no serveix de res”

De fet, n’hi ha moltes. Una de les principals és la residència per a la gent gran, que de moment no es veu. Hi ha una mancança molt gran de places a què hem de fer front. També existeix una necessitat imperiosa de millorar la neteja viària, perquè, malgrat el contracte milionari que tenim, no hi ha el resultat esperat i és una de les queixes més habituals de la ciutadania. L’actual govern, com a responsable que es faci el servei, ha de garantir que el gestor faci bé la feina que té encarregada. El centre cívic que havia de ser una realitat el 2023 i encara no ho és. Aquest és un govern que no manté el ritme quan es tracta de tirar endavant els projectes. Paral·lelament, continuem arrossegant la pèrdua de sorra a les platges i l’afectació al passeig marítim. Hi ha maneres perquè es pugui recuperar, i entenc que no és una competència d’Ajuntament, però sí que és de l’Estat, i com a administrador local la teva feina és la d’insistir-hi, insistir-hi i insistir-hi.

Segons els tècnics, aquesta dada concreta es compensa amb d’altres de més generals, que ens diuen que passes pels carrers i veus els contenidors, tant els que funcionen amb targeta com els que no, envoltats de bosses de brossa. Alguns no funcionen, d’altres estan vandalitzats. Entenc que es tracta d’un sistema nou, que cal temps per ensenyar i sensibilitzar la gent, però és que les situacions crítiques es repeteixen cada dia: trastos, mobles vells, electrodomèstics abandonats al mig del carrer. S’ha de poder actuar, tant millorant la recollida com sancionant aquelles conductes incíviques. Ara que som a l’estiu i que tenim més gent al municipi, potser caldria incrementar la recollida en determinades zones.

Nosaltres el vam apujar un 10% finalment, tot i que la primera proposta va ser un 37%. Ara, ells l’han apujat un 50% de cop, en comptes de fer-ho de manera gradual i pensant en la butxaca dels contribuents. Però, tot i això, s’ha hagut de fer un pla econòmic financer, i el mateix interventor ens ha comunicat que segurament no n’hi haurà prou només amb aquest increment en l’impost. S’ha de pensar en la gent, i si es necessiten més diners s’han de buscar fora. Aquesta també és la feina de l’alcalde: trucar portes.

Doncs perquè feia falta. En concret, ho van argumentar com a resposta als increments de costos, la congelació dels ingressos i el conseqüent desequilibri pressupostari. Però això no treu que sembla que hi hagi hagut una certa improvisació, perquè ja fa temps que s’arrossegava aquesta situació i, amb una mica de previsió, es podria haver aplicat l’increment de manera esglaonada i no amb aquest acarnissament.

Ens afecta de ple el servei. Cada dos per tres, s’estan fent contractes de nous agents que no es queden a Montgat. Tenim els agents que ens toquen, però cada cop hi ha més rotació, i això no ens va a favor, perquè el que ens cal és una plantilla estable, que conegui el municipi.

Es plantejaven inicialment fins a 700 habitatges. Ara, s’ha abaixat a 500 i confiem que es reduirà encara més, però aquest creixement que es preveu no contempla que els serveis que hi ha actualment ja no donen l’abast i amb prou feines donen resposta a la gent que hi ha ara. Com s’ho faran? D’acord, vindrà més gent i significarà més ingressos per a la població. Però el CAP, les escoles i la neteja viària també hauran d’assumir aquest increment que ens preocupa que no s’hagi previst.

Cert, però, en el cas de Montgat, l’escola bressol pública no ha pogut atendre la demanda d’una trentena de famílies. Cal crear més places públiques. Si preveiem un creixement de 500 habitatges, és obvi que la demanda es dispararà i si ara mateix ja no la podem cobrir, com ens ho farem?

Des de l’Àrea Metropolitana ja ens veuen com el garatge de Barcelona i ens estem convertint en una àrea residencial de la gent que marxa de la gran ciutat. No ho volem de cap manera i ens resistim a convertir-nos en un barri més de Barcelona. Ara mateix s’han fet les Festes de Sant Pere del barri del Turó i la gent d’aquí ho viu com una cosa molt seva, molt de comunitat, de poder compartir espai comuns, de tractar amb la resta de veïns i veïnes, de parlar-hi, d’abraçar-te si cal, d’estrényer els lligams com a municipi que som. Per nosaltres és molt important i per exemple, en el cas del Pla de Montgat, on només hi ha cases, doncs notes com el veïnatge és diferent. No estem en contra del creixement, en cap cas. Però sí que no ens agrada la massificació que ho despersonalitza i ho deshumanitza tot. No volem deixar de ser poble per esdevenir pràcticament ciutat. Fa poc vam aprovar el darrer padró i ja som 12.880 persones. Si es fan 500 habitatges augmentarem en més d’un miler de persones. I si a això hi afegeixes que amb els preus que hi ha, estan fent fora la gent que viu aquí, la gent que han nascut aquí perquè no tenen possibilitats, perquè els preus estan impossibles.

Ara estan construint la promoció que nosaltres ja vam deixar en el seu moment. També s’han donat els permisos pels 67 pisos dotacionals, que estan molt bé però que no son suficients. al costat de la plaça del Mar. L’any 2022 es va recepcionar la urbanització de la promoció d’habitatges de l’illa de la Farggi amb 38 pisos de protecció oficial i tres d’aquests de propietat municipal. Un és per a emergències socials i altres dos son de lloguer, però parlem de 700 a 800 euros mensuals. Això no és un lloguer social de cap de les maneres. Per tant, no estem aprofitant els petits recursos que tenim. Ja sé que només son dos, però és una manera de començar a tenir alguna cosa per al poble. I pel què fa al d’emergència social encara no el tenim assignat perquè tot just ara s’està fent el reglament. Aquest és un exemple clar de la manca de ritme d’aquest govern, no d’acció, d’agilitat.

No hi ha una comunicació plena. Sí que potser les formes han canviat una mica, però no hi ha la fluïdesa que voldríem. Hi ha petits detalls, assumptes dels quals ens deixen al marge, reunions a les quals no ens conviden... Som l’oposició, però som una oposició constructiva. No anem allà a barallar-nos i a posar pals a les rodes. Anem a construir.

Hem anat preguntant i ens donat diferents versions, però a hores d’ara encara no hi ha res en ferm. Teòricament anava lligada als pisos dotacionals, però no hi veiem cap avenç.

Hi ha intents per promocionar-lo, és cert. I més o menys les botigues de poble es van mantenint, que no creixent. En el cas del mercat itinerant, però, jo sí que el veig ferit de mort. Des de l’Ajuntament hi ha una persona per dinamitzar el comerç i això és una ajuda, però el sector pateix les conseqüències d’un canvi d’hàbits en les compres i això és a nivell mundial. El que sí que hem notat una davallada és a les activitats culturals. Abans hi havia molt de moviment al poble, gairebé cada cap de setmana. És cert que la covid i el Glòria van obligar a aturar moltes coses, però també es va aprofitar per no recuperar-les un cop es van superar aquests episodis. Que no hi ha diners no és una excusa, perquè si augmentes el 50% de l’IBI te n’entren uns quants i abans que no s’havia apujat l’activitat cultural també era molt menor.

Et dona recursos que si no hi fóssim no els tindríem. Cert que fas una aportació important però te sents més emparat i t’ho retornen en serveis, assessorament, préstecs, construcció… Et fa una mica com de pare o de germà gran o simplement de coixí. A més a més amb el tema de la zona 1 ferroviària en sortim beneficiats.

Som i ens sentim Maresme. D’aquell Maresme lliure i tropical que s’ha fet famós, però és cert que per molts serveis i proximitat estem més lligats a Barcelona i la seva àrea.

Són bones, però hi ha hagut bastant de vandalisme. L’alcalde de Badalona, el senyor Garcia Albiol, va fer fora part d’aquest col·lectiu i algun ha vingut a parar a Montgat i s’han viscut alguns episodis a l’estació de tren i ara a l’estiu, amb l’arribada de més gent, hi ha algun cas més puntual. Però no tinc sensació d’inseguretat i ni l’he tinguda mai. El cas de l’assassinat de l’estibador del port va ser un fet puntual i gens lligat al poble que podria haver passat en qualsevol altre lloc. El que sí que continua fent falta és l’estabilitat en el cos de la policia local que ja comentava abans.

Han fet coses bones. S’han pogut posar al dia en matèria econòmica gràcies a l’arribada d’un interventor que nosaltres no vam tenir durant molt de temps. Això els ha permès posar-se al dia i contractar més personal per portar a terme feines concretes administratives i també comptables.