Tot plagiant, de nou, Salvador Espriu, Oh, que cansada estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, que continua parlant de braus en ple segle XXI i es mira el melic amb trista complaença, mentre el sistema educatiu no surt de la seva crisi permanent. I com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on les escoles i universitats es classifiquen a les primeres posicions dels rànquing i les economies són competitives i es creen llocs de treball.

Siguem seriosos, ens hem passat els darrers mesos felicitant-nos per la nostra civilitzada iniciativa legislativa de prohibir les curses de braus, mentre que no hem perdut gaire temps a analitzar el que realment afecta el futur de la nostra societat, que és la formació dels joves. En aquest sentit, costa d'entendre que la pobra qualificació del sistema educatiu que va publicar Newsweek al juliol o el descens de les classificacions de les universitats catalanes i espanyoles a les avaluacions globals no costi ni una roda de premsa d'un conseller o un ministre i que, en tot cas, si surten només puguin discutir de la setmana blanca, o de fer passar el nivell C als professors universitaris. O que la única solució que aporten sigui comprar ordinadors per tothom a corre-cuita, amb arguments obvis del tipus de “la informàtica és el futur” o “la internet ja és aquí”. Algú ha reflexionat si aquesta inversió extraordinària millorarà les capacitats dels alumnes? Els professors que no han treballat habitualment amb aquests mitjans, com s'hi ha d'adaptar? Fins a quin punt estan adaptats els continguts disponibles?

Davant de tants debats que no deixen mai la superfície, només cal consultar una estona el Google per trobar alguns estudis més seriosos (i gratuïts, per cert) sobre quins són els factors que contribueixen a millorar un sistema educatiu. La majoria de referències estan en anglès, primer escull per a la nostra formació i per a la competitivitat internacional de qualsevol país. En fi, sense canviar de tema, a la mateixa edició de Newsweek on el sistema educatiu espanyol apareix al lloc 32 del món, trobem un article que resumeix l'estudi d'una important consultora sobre els sistemes d'ensenyament que funcionen millor al món. Per començar els autors constaten que, arreu del món, l'èxit als estudis depèn molt més de les circumstàncies familiars d'un alumne que de qualsevol altre factor; primer avís als pares que només ens preocupem del calendari i el cost dels llibres... Però davant la pregunta de què pot fer el sistema educatiu per un estudiant, els autors citen exemples d'èxit des de Finlàndia fins a Xile, passant per Singapur. En definitiva, diuen, hi ha 4 factors que condicionen la reducció del fracàs escolar i l'abandonament prematur dels estudis: un bon ensenyament preescolar, augmentar les hores d'escolarització, augmentar la formació continuada al professorat i l'atenció personalitzada als alumnes amb dificultats.

Potser el diagnòstic no és tan difícil, i el que ens cal és iniciar un debat seriós sobre com hem d'arribar als objectius i com els hem de finançar.

Però no he de seguir mai el meu somni (...) car sóc també molt covard i salvatge...