Opinió

Assaig d'e-mail a l'escola

Hem parlat molt de toros però no hem analitzat la formació dels nostres joves

Tot pla­gi­ant, de nou, Sal­va­dor Espriu, Oh, que can­sada estic de la meva covarda, vella, tan sal­vatge terra, que con­ti­nua par­lant de braus en ple segle XXI i es mira el melic amb trista com­plaença, men­tre el sis­tema edu­ca­tiu no surt de la seva crisi per­ma­nent. I com m'agra­da­ria d'allu­nyar-me'n, nord enllà, on les esco­les i uni­ver­si­tats es clas­si­fi­quen a les pri­me­res posi­ci­ons dels rànquing i les eco­no­mies són com­pe­ti­ti­ves i es creen llocs de tre­ball.

Siguem seri­o­sos, ens hem pas­sat els dar­rers mesos feli­ci­tant-nos per la nos­tra civi­lit­zada ini­ci­a­tiva legis­la­tiva de pro­hi­bir les cur­ses de braus, men­tre que no hem per­dut gaire temps a ana­lit­zar el que real­ment afecta el futur de la nos­tra soci­e­tat, que és la for­mació dels joves. En aquest sen­tit, costa d'enten­dre que la pobra qua­li­fi­cació del sis­tema edu­ca­tiu que va publi­car Newsweek al juliol o el des­cens de les clas­si­fi­ca­ci­ons de les uni­ver­si­tats cata­la­nes i espa­nyo­les a les ava­lu­a­ci­ons glo­bals no costi ni una roda de premsa d'un con­se­ller o un minis­tre i que, en tot cas, si sur­ten només puguin dis­cu­tir de la set­mana blanca, o de fer pas­sar el nivell C als pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris. O que la única solució que apor­ten sigui com­prar ordi­na­dors per tot­hom a corre-cuita, amb argu­ments obvis del tipus de “la informàtica és el futur” o “la inter­net ja és aquí”. Algú ha refle­xi­o­nat si aquesta inversió extra­or­dinària millo­rarà les capa­ci­tats dels alum­nes? Els pro­fes­sors que no han tre­ba­llat habi­tu­al­ment amb aquests mit­jans, com s'hi ha d'adap­tar? Fins a quin punt estan adap­tats els con­tin­guts dis­po­ni­bles?

Davant de tants debats que no dei­xen mai la superfície, només cal con­sul­tar una estona el Goo­gle per tro­bar alguns estu­dis més seri­o­sos (i gratuïts, per cert) sobre quins són els fac­tors que con­tri­bu­ei­xen a millo­rar un sis­tema edu­ca­tiu. La majo­ria de referències estan en anglès, pri­mer escull per a la nos­tra for­mació i per a la com­pe­ti­ti­vi­tat inter­na­ci­o­nal de qual­se­vol país. En fi, sense can­viar de tema, a la mateixa edició de Newsweek on el sis­tema edu­ca­tiu espa­nyol apa­reix al lloc 32 del món, tro­bem un arti­cle que resu­meix l'estudi d'una impor­tant con­sul­tora sobre els sis­te­mes d'ense­nya­ment que fun­ci­o­nen millor al món. Per començar els autors cons­ta­ten que, arreu del món, l'èxit als estu­dis depèn molt més de les cir­cumstàncies fami­li­ars d'un alumne que de qual­se­vol altre fac­tor; pri­mer avís als pares que només ens pre­o­cu­pem del calen­dari i el cost dels lli­bres... Però davant la pre­gunta de què pot fer el sis­tema edu­ca­tiu per un estu­di­ant, els autors citen exem­ples d'èxit des de Finlàndia fins a Xile, pas­sant per Sin­ga­pur. En defi­ni­tiva, diuen, hi ha 4 fac­tors que con­di­ci­o­nen la reducció del fracàs esco­lar i l'aban­do­na­ment pre­ma­tur dels estu­dis: un bon ense­nya­ment pre­es­co­lar, aug­men­tar les hores d'esco­la­rit­zació, aug­men­tar la for­mació con­ti­nu­ada al pro­fes­so­rat i l'atenció per­so­na­lit­zada als alum­nes amb difi­cul­tats.

Pot­ser el diagnòstic no és tan difícil, i el que ens cal és ini­ciar un debat seriós sobre com hem d'arri­bar als objec­tius i com els hem de finançar.

Però no he de seguir mai el meu somni (...) car sóc també molt covard i sal­vatge...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.