Borsa

Dubtes, quins dubtes?

La borsa espanyola venç les incerteses i es revalora un 1,31% setmanal afavorida per les dades macroeconòmiques d'Alemanya i els EUA i per la relaxació del mercat de deute. Per Marisa Nuez

La cotització de l'or
se situa en màxims històrics al voltant dels 1.300 dòlars per unça per la seva condició de valor refugi

Els inver­sors han donat la ben­vin­guda a la tar­dor envol­tats de nous núvols que poden pre­sa­giar epi­so­dis de tem­pes­tes borsàries.

Ja fa uns mesos que les incer­te­ses sobre la solvència d'alguns països euro­peus estan col­pe­jant l'ànim dels inver­sors, però la inten­si­tat d'aquests fac­tors havia min­vat con­si­de­ra­ble­ment des de fa unes set­ma­nes. Fins i tot el pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, afir­mava aquesta mateixa set­mana al cor de Wall Street que els pro­ble­mes de deute sobirà euro­peu s'han aca­bat. Res més lluny de la rea­li­tat.

Nous dub­tes sobre la situ­ació finan­cera d'Irlanda i el temor d'un pos­si­ble con­tagi a altres eco­no­mies perifèriques han fet tron­to­llar les bor­ses euro­pees en les dar­re­res cinc jor­na­des, tot i que han sabut recu­pe­rar-se amb escreix de la sac­se­jada ini­cial.

Així, el prin­ci­pal indi­ca­dor del par­quet espa­nyol ha aco­mi­a­dat la set­mana en els 10.727,60 punts, amb una reva­lo­ració set­ma­nal del 1,31%, gràcies –sobre­tot- al rebot regis­trat per l'Íbex-35 en la dar­rera sessió borsària (+2,2%).

Aquest balanç demos­tra que les coses no han anat mala­ment per als inver­sors en les dar­re­res cinc jor­na­des, però cal des­ta­car que els pri­mers dies de la set­mana l'Íbex-35 va estar afa­vo­rida per l'absència de dades macro­e­conòmiques relle­vants i per la rela­tiva calma sobre el deute de països com Irlanda i Por­tu­gal per enfi­lar-se sobre els 10.900 punts (10.902,50 punts en la sessió de dimarts). Després de tocar aquest nivell l'índex va desin­flar-se en el decurs de la set­mana per l'acu­mu­lació d'incer­te­ses sobre l'esde­ve­nir l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana i euro­pea.

Pano­rama ombrívol.

Els inver­sors esta­ven espe­rant que la Reserva Fede­ral (FED) donés una mica d'oxi­gen per con­ti­nuar amb les alces ini­ci­als, però el banc emis­sor dels EUA va dibui­xar un pano­rama ombrívol, amb clars -recu­pe­ració del con­sum fami­liar i la inversió de les empre­ses- i obs­curs –crèdit en mínims-, però amb un mis­satge inequívoc: l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana no acaba d'enlai­rar-se i el seu crei­xe­ment s'ha alen­tit dar­re­ra­ment. Per aquest motiu, l'enti­tat que pre­si­deix Ben Ber­nanke està dis­po­sada a injec­tar estímuls addi­ci­o­nals en cas de neces­si­tat.

Si aquest esce­nari estava més o menys des­car­tat pels experts, el que ha dei­xat amb la boca oberta els inver­sors aquesta set­mana ha estat el des­cens de l'eco­no­mia irlan­desa fins al juny (-1,2%), després d'haver regis­trat un fort crei­xe­ment del 2,2% en el pri­mer tri­mes­tre de l'any. Aquest refre­da­ment d'Irlanda, sumat als dub­tes sobre la solvència del país i els rumors de fallida del banc Anglo Irish Bank, han dis­pa­rat la prima de risc cap a nivells històrics, afec­tant també als altres països perifèrics. Noves pre­o­cu­pa­ci­ons en els par­quets que en un pri­mer moment es van tra­duir en ven­des, tot i que final­ment la rela­xació de les pri­mes de risc a final de set­mana va apai­va­gar els ànims.

A més a més, els inver­sors han pogut com­pen­sar les notícies nega­ti­ves amb algu­nes dades “macro­op­ti­mis­tes”, com les que han arri­bat des d'Ale­ma­nya per mitjà de l'Ins­ti­tut IFO. Segons aquesta ins­ti­tució, la con­fiança dels empre­sa­ris en una millora de l'acti­vi­tat econòmica s'ha situat en els màxims dels dar­rers 3 anys, xifra que ha ani­mat a uns depri­mits mer­cats bor­sa­ris i ha permès a l'Íbex-35 eixu­gar les pèrdues acu­mu­la­des en les dar­re­res ses­si­ons.

Rebot alcista.

La cai­guda de les deman­des de béns dura­dors als EUA, tot i ser més gran que no s'espe­rava, també va tenir una lec­tura posi­tiva i va impul­sar una mica més els índexs bor­sa­ris en la sessió de diven­dres, ja que va dibui­xar un rebot alcista que va ale­grar el final de la set­mana borsària tant a Europa com a Wall Street.

Mal­grat les dar­re­res puja­des, el pano­rama con­ti­nua enter­bo­lit i l'aposta dels inver­sors és clara: mirar cap a altres mer­cats que asse­gu­rin el seu capi­tal. Aquí és on té un paper pro­ta­go­nista l'or, la cotit­zació del qual con­ti­nua en nivells rècord (a prop dels 1.300 dòlars per unça) apro­fi­tant-se de la seva con­dició de valor refugi.

I com és habi­tual en els dar­rers temps, les dades macro­e­conòmiques que es posa­ran sobre de la taula en les pro­pe­res jor­na­des seran exa­mi­na­des per ana­lis­tes i inver­sors a la recerca de noves pis­tes sobre cap a on cami­nen les prin­ci­pals eco­no­mies.

Així, el pro­ducte inte­rior brut (PIB) dels EUA i del Regne Unit, la taxa d'atur a Ale­ma­nya i les dades de con­fiança econòmica i del con­su­mi­dor nord-ame­ricà i francès seran claus en una set­mana en què també seran segui­des les sub­has­tes de deute espa­nyol i les notícies que arri­bin des d'Irlanda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.