Opinió

DE MEMÒRIA

La gran fàbrica catalana: les drassanes de Barcelona

De drassanes, a l'imperi marítim català, n'hi ha hagut de diverses dimensions. Drassanes de Barcelona, però, és una gran empresa, que es va anar ampliant durant 500 anys. És la gran fàbrica catalana de l'edat mitjana i dels temps moderns, i, en aquells moments, una de les grans fàbriques d'Europa.

L'expansió comer­cial cata­lana per la Medi­terrània i per l'Atlàntic es basa, durant 700 anys, en la nave­gació marítima i en la cons­trucció, a les cos­tes cata­la­nes, de tot tipus de vai­xells. Les fàbri­ques de vai­xells (i de veles, cor­des i els atu­ells per a la nave­gació), cone­gu­des amb el nom de dras­sa­nes, han estat, doncs, una peça clau de l'eco­no­mia cata­lana.

De dras­sa­nes, a l'imperi marítim català, n'hi ha hagut de diver­ses dimen­si­ons. Dras­sa­nes de Bar­ce­lona, però, és una gran empresa, que es va anar ampli­ant durant 500 anys. És la gran fàbrica cata­lana de l'edat mit­jana i dels temps moderns, i, en aquells moments, una de les grans fàbri­ques d'Europa.

Una fàbrica d'ini­ci­a­tiva pública, com a Venècia. Però amb algu­nes diferències, car el finançament ini­cial i la direcció són de la Corona cata­la­no­a­ra­go­nesa (es diuen Dras­sa­nes Reials), però també hi par­ti­ci­pa­ran el govern de la ciu­tat de Bar­ce­lona (el Con­sell de Cent) i el govern del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya (la Gene­ra­li­tat).

La notícia més antiga de la cons­trucció d'unes dras­sa­nes reials és l'ordre de 1243 del rei Jaume I lo Con­que­ri­dor en la qual es deli­mita la nova àrea de les futu­res dras­sa­nes. El 1280, la Corona crea la figura de direc­tor exe­cu­tiu de l'empresa, amb un nom apro­piat: és el dras­sa­ner. El direc­tor tècnic serà el mes­tre major d'aixa. Hi tre­ba­lla­ran cen­te­nars de tècnics i arte­sans alta­ment qua­li­fi­cats. El nou acord entre la Corona i la ciu­tat (amb la par­ti­ci­pació de la Gene­ra­li­tat, que tot just comença) per a una nova cons­trucció és de 1378. Les fonts de finançament de la Corona són diver­ses: els recur­sos obtin­guts amb els impos­tos sobre el comerç per la Medi­terrània, les san­ci­ons impo­sa­des als defrau­da­dors, un per­cen­tatge dels gravàmens que reca­uen sobre la comu­ni­tat del call de Bar­ce­lona.

El pro­jecte arqui­tectònic del mes­tre Arnau Fer­rer fou d'una gran fun­ci­o­na­li­tat i d'una excep­ci­o­nal qua­li­tat for­mal. Defi­nia un gran espai qua­drat cobert, for­mat per naus modu­lars paral·leles amb arcs de dia­fragma. Aquest model per­met una gran mobi­li­tat interna i obre el pas a ampli­a­ci­ons suc­ces­si­ves. En la cons­trucció s'uti­litzà la pedra de Montjuïc, la fusta de les Gavar­res i de les ter­res de l'Ebre, els tau­le­llets i la ceràmica de València. La seva capa­ci­tat: cons­trucció de fins a 30 naus alhora.

La forta demanda sig­ni­ficà, al 1390, la pri­mera ampli­ació de la fàbrica. Trenta anys després, Dras­sa­nes de Bar­ce­lona tenia 16 naus de 8,4 metres d'amplada i, una gran nau cen­tral de 13,15 metres, amb una llar­gada de 100 metres. Al 1576, es decidí una altra ampli­ació, amb tres noves naus, amb la par­ti­ci­pació deci­siva de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, que ja havia esde­vin­gut una admi­nis­tració amb un gran pes econòmic. Les tres grans naus a tocar de la Ram­bla de Bar­ce­lona són cone­gu­des com “les naus de la Gene­ra­li­tat”. Al 1640, en plena Guerra de Sepa­ració (o Guerra dels Sega­dors), la fàbrica de les Dras­sa­nes esde­vingué, for­ti­fi­cada, ciu­ta­de­lla mili­tar.

Després de l'Onze de Setem­bre de 1714, quan la nova/vella dinas­tia reg­nant -els Bour­bon fran­ce­sos- fa des­a­parèixer la Gene­ra­li­tat i el Con­sell de Cent (tot apro­pi­ant-se de les seves fonts d'ingres­sos), hi ha una nova ampli­ació de la gran nau cen­tral i, en direcció terra endins, de les naus gòtiques. Però, aviat, les Dras­sa­nes tin­drien un ús exclu­si­va­ment mili­tar, i, fins al 1936, van depen­dre de l'exèrcit espa­nyol.

La gran fàbrica de Bar­ce­lona de cons­truc­ci­ons navals defi­nida el 1243 i fun­ci­o­nant, amb ampli­a­ci­ons suc­ces­si­ves, durant cinc segles f,ou resul­tat de diver­sos acords (en la ter­mi­no­lo­gia del moment: concòrdia) entre les tres grans admi­nis­tra­ci­ons públi­ques cata­la­nes: la Corona, el Con­sell de Cent i la Gene­ra­li­tat. Després de 1745, la nova dinas­tia des­tinà les Dras­sa­nes només a usos mili­tars. El 1937, en plena Guerra d'Espa­nya, la Gene­ra­li­tat (res­ta­blerta el 1931) hi començà a ins­tal·lar un nou equi­pa­ment cul­tu­ral: el Museu Marítim de Cata­lu­nya. El 1941, sense Gene­ra­li­tat, esde­vin­dria el Museu Marítim de la Dipu­tació de Bar­ce­lona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.