Santandreu Consultors / director del dep. d'economia del Centre Metal·lúrgic - 30 octubre 2010 2.00 h

Diners

Entendre Basilea III

Bank of Ireland, una de les entitats tocades per la crisi financera, que va necessitar el suport de l'Estat. ARXIU.

Els bancs espanyols no haurien de realitzar, en general, grans esforços d'adaptació per complir les noves regles marcades per Basilea III. Haurien d'acumular capital per uns 35.000 milions d'euros el 2019, quan entraran en vigor les exigències del nou acord de capital. D'aquests, es podran generar uns 20.000 milions mitjançant la retenció de beneficis

Eliseu Santandreu - Santandreu Consultors / director del dep. d'economia del Centre Metal·lúrgic

Per a comprendre el nou model de negoci bancari conegut com a Basilea III cal, primer, exposar una breu cronologia i contingut dels seus antecessors.

BASILEA I.

El desembre de 1974, els bancs centrals del G-10 van aprovar el primer Acord de Basilea que consistia en unes recomanacions per a establir un capital mínim que es va definir com «capital regulador».

Basilea II.

Publicat al juny del 2004, va crear un estàndard internacional que assegurava la protecció de les entitats davant dels riscos financers i operatius, i hi afegia el “risc d'incompliment dels prestataris”, ja que considerava que tots els crèdits tenien la mateixa probabilitat d'incomplir.

Basilea III.

El 13 de setembre del 2010, va veure la llum la tercera reforma que aprovarà el G-20 el pròxim novembre a Corea. Estableix una nova ràtio de capital, TIER 1 mínima per als bancs de tot el món. S'hi ha fixat un nou mínim del 4,5% a aplicar progressivament a partir del 2013 i fins al 2015 afegint un matalàs addicional a partir de l'1.1.2016 del 2,5%, fins a totalitzar el 7% l'1.1.2019. Amb aquesta mesura, els bancs podran veure limitada la seva capacitat per a fixar la retribució als seus directius, els dividends o l'obra social, a més d'endurir la ràtio TIER 1.

CONSEQÜÈNCIES.

El Banc d'Espanya ha valorat positivament la revisió de les normes de solvència bancària en considerar que aquests requeriments de capital podran evitar noves crisis financeres; faran els bancs més forts i sòlids i resoldran les incerteses que es plantegen en el sector.

El sistema bancari espanyol, en general, té recursos suficients per plantar cara als canvis reguladors que proposa Basilea III. En les seves carteres, els bancs tenen una xarxa de sucursals que podrien vendre. En els últims anys, algunes entitats s'han desprès de part d'aquests actius a fi d'aconseguir beneficis. En molts casos inclou la venda i posterior arrendament d'immobles per un període superior a 10 anys, amb opció de recompra (sales leaseback).

Els bancs espanyols no haurien de realitzar, en general, grans esforços d'adaptació per a complir les noves regles marcades per Basilea III. Haurien d'acumular capital per uns 35.000 milions d'euros el 2019, quan entraran en vigor les exigències del nou acord de capital. D'aquests, es podran generar uns 20.000 milions mitjançant la retenció de beneficis. Segons els experts, les caixes d'estalvi es veuran més afectades que els bancs, fet pel qual el procés de concentració es veurà més ampliat que actualment. El motiu principal obeeix que aquestes entitats disposen en els seus actius 25.000 milions d'euros de títols cotitzats a valor de mercat, encara que la seva titularitat és molt irregular, segons cada entitat. De qualsevol forma, si haguessin de desfer-se'n seria en un ampli espai temps –nou anys-, la qual cosa no suposaria, necessàriament, un fort impacte en les cotitzacions borsàries.

La filosofia dels ‘Basilees' i en concret la de Basilea III persegueix la finalitat de donar major preferència a oferir serveis propis d'aquesta activitat a purament de capital posat a risc. No obstant això, sorgeix un dubte: la ràtio del 7% pot semblar bona o dolenta, però tot dependrà de la qualitat dels actius, la valoració actual i la de realització, que sembla que passi de puntetes per l'acord.

Els problemes actuals que tenen les entitats financeres estan en l'actiu i no en els recursos propis. Com es tractaran els actius fora de balanç (subprime), derivats i altres productes sofisticats que van estar tristament tan de moda i van ser motiu d'abús?