Opinió

Com m'agrado

Fa uns anys, en un curs que impar­tia a l'IE Busi­ness School sobre digi­tal media mana­ge­ment, un alumne, en el comen­tari de les enques­tes, va dir que la meva classe no li agra­dava perquè ell espe­rava un guru i jo, mal­grat tenir molt conei­xe­ment, no tenia ni idea de com demos­trar “claror cris­tal·lina” en allò que deia sobre el futur.

M'ho vaig pren­dre com una cosa pun­tual fins que, dar­re­ra­ment, en con­ferències sobre eco­no­mia digi­tal i xar­xes soci­als, m'he tro­bat a gent que insis­teix en el mateix, sóc un guru i volen seguir la meva religió. Haig d'emple­nar Twit­ter amb caràcters i seguir milers de per­so­nes perquè em seguei­xin altres milers , m'haig de fer un fan site a Face­book pel bé de la huma­ni­tat, i haig d'escriure al bloc expli­cant de quin color seran les naus espa­ci­als del futur.

Des de fa unes set­ma­nes he deci­dit anar a les con­ferències amb una samar­reta on hi diu “No guru inside”. Ni sóc ni tinc ganes de ser un guru. He estu­diat tota la vida per enten­dre com fun­ci­o­nen el món i les per­so­nes, per apren­dre a pen­sar i per evi­tar que em pren­guin el pèl. I, tot i així, cometo molts errors. Però l'error que no penso come­tre és el d'adoc­tri­nar la gent. Els meus alum­nes en gene­ral -tret d'aquells que vénen bus­cant la llum- valo­ren el fet que tin­gui un per­fil pecu­liar i com­ple­men­tari. El meu doc­to­rat em va ense­nyar l'ús del mètode científic i l'argu­men­tació, els meus anys com a empleat, direc­tiu i empre­ne­dor m'han permès conèixer les trin­xe­res i viure la pressió d'un compte de resul­tats i d'un cap, diri­gir un equip, con­trac­tar i aco­mi­a­dar gent... Això m'ajuda molt a tenir els peus a terra quan dono clas­ses, fent més pre­gun­tes que res­pos­tes però inten­tant donar sen­tit a tot ple­gat perquè sigui d'uti­li­tat.

M'agrada jugar al pòquer i una de les pri­me­res coses que hi vaig apren­dre és que no es pot gua­nyar sem­pre. A la vida és igual. El bon juga­dor de pòquer és aquell que quan perd, perd poc però quan gua­nya, gua­nya molt, i per tant sap per­dre i ho ges­ti­ona. Però el guru mai s'equi­voca. El guru, el super­di­rec­tiu i el superem­pre­ne­dor són éssers ima­gi­na­ris que mai han comès un error i que han sabut veure el futur com ningú més el pot veure. I per això volem que ens toquin amb la punta dels seus dits per tras­pas­sar-nos la seva habi­li­tat.

Diu la meva amiga Martha Willi­ams que “al món hi ha dos tipus de per­so­nes, les que tenen clar el que volen i les que no, i les pri­me­res uti­lit­zen les sego­nes per obte­nir-lo”. En aquest entorn tec­nològic, sem­bla que hem aban­do­nat la capa­ci­tat per deter­mi­nar els nos­tres pro­pis objec­tius, i els gurus, igual que els vene­dors de pics i pales a la febre de l'or s'enri­qui­ran a costa nos­tra. Comen­cem a pen­sar i a apren­dre de nou. Comen­cem a enten­dre la tec­no­lo­gia i a apli­car-la per millo­rar les nos­tres vides. Per això dono clas­ses i per això m'agrada. Sóc pro­fes­sor, és el meu ofici. No sóc ni trai­ning mana­ger ni coach . I com a pro­fes­sor, en comp­tes de donar a la gent el peix a la mà en forma de visió sobre el futur, els ense­nyo a pes­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.