Opinió

Aliments per a un nou món

El dia 1 de desem­bre que ve la patro­nal cata­lana Pimec acull una inèdita jor­nada sobre opor­tu­ni­tats de negoci al sec­tor agro­a­li­men­tari del Perú amb l'objec­tiu prin­ci­pal de pre­sen­tar les pos­si­bi­li­tats de trans­ferència de conei­xe­ments i tec­no­lo­gies cata­la­nes en l'àmbit del pro­ces­sa­ment d'ali­ments. Amb un crei­xe­ment del 7%, els dar­rers cinc anys i una superfície de dues vega­des i mitja l'espa­nyola, el Perú és ja un impor­tant proveïdor de pro­duc­tes pri­ma­ris, agrícoles i pes­quers, i ho serà també en els ali­ments pro­ces­sats. Els grups ali­men­ta­ris xilens ja hi tenen un peu i la mirada posada a la Xina, que manté un generós acord de lliure comerç amb el Perú. El comerç sino­peruà s'ha dupli­cat en els últims cinc anys. Són, sobre­tot, països emer­gents com ara el Perú els que lide­ra­ran el sec­tor agro­a­li­men­tari, ja sigui com a con­su­mi­dors o pro­duc­tors. En els pròxims 20 anys, la població mun­dial aug­men­tarà cada dia en unes 200.000 per­so­nes, un 60% de les quals viu­ran a Àsia i un 30% a l'Àfrica. Segons la FAO, caldrà que la pro­ducció agrícola mun­dial es dobli en aquest període per aten­dre les neces­si­tats. Alhora, un major nom­bre de per­so­nes, con­cre­ta­ment uns mil mili­ons, acce­dirà a ali­ments pro­ces­sats o indus­tri­a­lit­zats gràcies a la millora del seu nivell de vida. La neces­si­tat d'aten­dre una població més nom­brosa i rica reo­bre el debat sobre la crisi ali­mentària, silen­ciat pel llarg parèntesi de la crisi glo­bal. Fins i tot en temps de recessió, però, els preus dels cere­als, per exem­ple, són avui dia un 50-60% més alts que el 2006, arran de la demanda sos­tin­guda i de les recents seque­res i incen­dis a Rússia, on s'ha per­dut un terç de la collita. Els grans pro­duc­tors del món emer­gent dis­po­sen ja no només d'enorme capa­ci­tat sinó també d'empre­ses pròpies cada cop més endin­sa­des en el procés ver­ti­cal de con­reu, ela­bo­ració i comer­ci­a­lit­zació. En el sec­tor lacti, per exem­ple, el tra­di­ci­o­nal domini euro­peu peri­lla davant de gegants com la russa Wimm-Bill-Dann, l'índia Hat­sun o la xinesa Meng­niu. A Sin­ga­pur, el grup Wil­mar, amb presència a Xina, l'Índia i Indonèsia, ser­veix oli de palma a mig món men­tre s'intro­du­eix gra­du­al­ment en nous pro­duc­tes com ara l'oli d'oliva. Al món islàmic, els dic­tats de l'Alcorà i el crei­xe­ment d'aquells mer­cats impul­sen el grup tunisià Pou­lina, espe­ci­a­lista en pollas­tre i ous, amb presència a Àfrica, Europa i la Xina. Al Bra­sil, pri­mer pro­duc­tor mun­dial de suc de taronja, l'empresa Cutrale assaja un sis­tema de trans­port del suc fins al port a través de sofis­ti­ca­des cano­na­des, com si es tractés de petroli. El nou món que es dibuixa és el d'una crei­xent rellevància dels mer­cats emer­gents en el con­sum i la pro­ducció d'ali­ments. Les empre­ses cata­la­nes dis­po­sen de conei­xe­ments i tècni­ques avançades per trans­me­tre a aquests pro­ces­sa­dors nous. Alhora, no hauríem d'obli­dar fórmu­les com ara la de pro­duir ali­ments a indrets com ara el Perú per a la crei­xent demanda xinesa. El món con­ti­nuarà men­jant, però ens hau­rem d'esforçar perquè no s'oblidi de nosal­tres i dels nos­tres gus­to­sos ali­ments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.