Obrir la ment

Plan­te­gis la següent qüestió: on hi ha més talent, a la seva empresa o a la resta del món? La res­posta és òbvia, per molta intel·ligència que acu­muli la seva orga­nit­zació. Per tant, per què no fer esforços per atraure una part d'aquest talent cap a la seva empresa i inno­var?

Aquest és el prin­cipi de l'Open Inno­va­tion (OI), pre­co­nit­zada pel pro­fes­sor de Berke­ley Henry Ches­brough. Més enllà dels pro­ce­di­ments clàssics de la inno­vació tan­cada (R+D interna, secre­tisme, obsessió per paten­tar, etc.) l'OI defensa la col·labo­ració interem­pre­sa­rial per tal d'apro­fi­tar com­petències i des­tre­ses que la nos­tra com­pa­nyia no té. L'Ipod, per exem­ple, va ser el resul­tat d'una coo­pe­ració de sis mesos entre Apple i qua­tre empre­ses més. Sense aquest procés de l'Open no hagués estat pos­si­ble l'èxit mun­dial d'aquest fantàstic giny que per­met acu­mu­lar milers de cançons i bai­xar-se música de l'Itu­nes. Proc­ter & Gam­ble genera més del 50 per cent de les seves inno­va­ci­ons a par­tir del seu pro­grama Con­nect & Deve­lop: con­ne­xi­ons amb els por­tals Inno­cen­tive i Nine Sigma (a Cata­lu­nya hi ha un equi­va­lent: Inno­get), cre­ació d'una xarxa amb els jubi­lats de l'empresa, tre­ball amb científics, cen­tres de recerca, cli­ents... Mol­tes vega­des les idees són fora i cal anar-les a bus­car. P&G té molt clar que la seva inno­vació està abso­lu­ta­ment cen­trada en el cli­ent, i tre­ba­lla uti­lit­zant mètodes etnogràfics que l'aju­den a com­pren­dre millor les seves neces­si­tats no expres­sa­des o latents.

Pen­sar Open és una de les ope­ra­ci­ons cre­a­ti­ves més impor­tants: obrir la ment, hibri­dar coses apa­rent­ment dife­rents, cocrear, cons­truir experiències amb la col·labo­ració dels con­su­mi­dors o cli­ents... Tot el que sigui incor­po­rar talent pro­vi­nent de l'exte­rior es pot con­si­de­rar, d'alguna manera, una estratègia oberta.

Tre­ba­llant amb la gent de KH Llo­reda em van comen­tar que, un cop l'any, es dedi­quen a entre­vis­tar-se amb molta gent per a obte­nir ins­pi­ració i idees. Una excel·lent pràctica de la mà d'una empresa cata­lana força inno­va­dora. Als Estats Units, pàtria indis­cu­ti­ble de la inno­vació (amb el permís dels xine­sos), fir­mes com Star­bucks, Nike o Jones Soda (www.​jonessoda.​com) desen­vo­lu­pen acci­ons per apro­par els seus pro­duc­tes als gus­tos i pre­ferències dels con­su­mi­dors. Sem­bla lògic que si una empresa vol tri­om­far amb la inno­vació dia­lo­gui amb els que l'han de fer ser­vir... Pur sen­tit comú, que mol­tes vega­des no es posa en marxa per sim­ple pre­potència (allò de “nosal­tres ja sabem el que hem de fer, els cli­ents que es limi­tin a com­prar...”).

Per inno­var de forma oberta és impor­tant tren­car pri­mer les nos­tres pròpies bar­re­res men­tals. Sense can­viar de para­digma no acon­se­gui­rem mai treure'n pro­fit. Cal fer les coses de mane­res dife­rents, dia­lo­gar, obser­var i jugar aquest paper d'antropòleg que mai no s'hau­ria d'haver aban­do­nat, perquè és la clau per a veure coses que nor­mal­ment pas­sen des­a­per­ce­bu­des. Inno­var és mirar la rea­li­tat amb ulls dife­rents. Ense­nyar a “mirar” Open és el que pro­cu­ren fer empre­ses o ins­ti­tu­ci­ons com ESADE Creápolis i KIM BCN a Cata­lu­nya.

Per a quan la inno­vació oberta apli­cada a la política? Quan pas­sa­rem d'una democràcia mera­ment repre­sen­ta­tiva a una altra eficaçment par­ti­ci­pa­tiva? Em temo que els resul­tats d'abs­tenció que es pre­ve­uen a les elec­ci­ons de demà diu­menge ens hau­ran de fer refle­xi­o­nar –un cop més- a tots ple­gats...