Obrir la ment

Plantegis la següent qüestió: on hi ha més talent, a la seva empresa o a la resta del món? La resposta és òbvia, per molta intel·ligència que acumuli la seva organització. Per tant, per què no fer esforços per atraure una part d'aquest talent cap a la seva empresa i innovar?

Aquest és el principi de l'Open Innovation (OI), preconitzada pel professor de Berkeley Henry Chesbrough. Més enllà dels procediments clàssics de la innovació tancada (R+D interna, secretisme, obsessió per patentar, etc.) l'OI defensa la col·laboració interempresarial per tal d'aprofitar competències i destreses que la nostra companyia no té. L'Ipod, per exemple, va ser el resultat d'una cooperació de sis mesos entre Apple i quatre empreses més. Sense aquest procés de l'Open no hagués estat possible l'èxit mundial d'aquest fantàstic giny que permet acumular milers de cançons i baixar-se música de l'Itunes. Procter & Gamble genera més del 50 per cent de les seves innovacions a partir del seu programa Connect & Develop: connexions amb els portals Innocentive i Nine Sigma (a Catalunya hi ha un equivalent: Innoget), creació d'una xarxa amb els jubilats de l'empresa, treball amb científics, centres de recerca, clients... Moltes vegades les idees són fora i cal anar-les a buscar. P&G té molt clar que la seva innovació està absolutament centrada en el client, i treballa utilitzant mètodes etnogràfics que l'ajuden a comprendre millor les seves necessitats no expressades o latents.

Pensar Open és una de les operacions creatives més importants: obrir la ment, hibridar coses aparentment diferents, cocrear, construir experiències amb la col·laboració dels consumidors o clients... Tot el que sigui incorporar talent provinent de l'exterior es pot considerar, d'alguna manera, una estratègia oberta.

Treballant amb la gent de KH Lloreda em van comentar que, un cop l'any, es dediquen a entrevistar-se amb molta gent per a obtenir inspiració i idees. Una excel·lent pràctica de la mà d'una empresa catalana força innovadora. Als Estats Units, pàtria indiscutible de la innovació (amb el permís dels xinesos), firmes com Starbucks, Nike o Jones Soda (www.jonessoda.com) desenvolupen accions per apropar els seus productes als gustos i preferències dels consumidors. Sembla lògic que si una empresa vol triomfar amb la innovació dialogui amb els que l'han de fer servir... Pur sentit comú, que moltes vegades no es posa en marxa per simple prepotència (allò de “nosaltres ja sabem el que hem de fer, els clients que es limitin a comprar...”).

Per innovar de forma oberta és important trencar primer les nostres pròpies barreres mentals. Sense canviar de paradigma no aconseguirem mai treure'n profit. Cal fer les coses de maneres diferents, dialogar, observar i jugar aquest paper d'antropòleg que mai no s'hauria d'haver abandonat, perquè és la clau per a veure coses que normalment passen desapercebudes. Innovar és mirar la realitat amb ulls diferents. Ensenyar a “mirar” Open és el que procuren fer empreses o institucions com ESADE Creápolis i KIM BCN a Catalunya.

Per a quan la innovació oberta aplicada a la política? Quan passarem d'una democràcia merament representativa a una altra eficaçment participativa? Em temo que els resultats d'abstenció que es preveuen a les eleccions de demà diumenge ens hauran de fer reflexionar –un cop més- a tots plegats...