El passat 4 de novembre el vicepresident de la Comissió Europea responsable de la política de competència, Joaquín Almunia, va intervenir en un fòrum de la Federació Bancaria Europea per analitzar el paper de la política de competència en els mercats financers durant la crisi i les conclusions em porten a veure que el que deu ser excepcional en un sistema de lliure competència, com és la matèria de les ajudes públiques, s'ha convertit en la regla general, ja que els agents que actuen en els mercats i els propis estats han rebut xifres astronòmiques de diners sota aquest concepte. Almunia va fer un repàs de les principals actuacions realitzades bàsicament des de l'any 2008, en què destaquen que s'han fet 44 sol·licituds d'intervenció en el salvament d'entitats financeres, a través de la sol·licitud d'ajudes econòmiques o d'ajudes per a la seva reestructuració.

Aquestes paraules del vicepresident arriben en un moment en què s'està estudiant un nou paquet d'ajudes important per a Irlanda, que òbviament pot afectar igualment la competència en el sector financer. El col·lapse del mercat immobiliari irlandès i el descens de la seva economia ha provocat que tot el seu sistema bancari quedi afectat. Les ajudes autoritzades per la UE són enormes, 286.000 milions d'euros, és a dir, més del 170% del PIB irlandès, equivalent a 60.000 euros per persona. A més, la Comissió està estudiant els plans de reestructuració dels principals bancs irlandesos (Allied o l'Anglo).

D'aquesta forma, sembla ser que l'excepcionalitat de les ajudes públiques per evitar situacions de risc sistèmic s'ha instal·lat com a cosa quotidiana, però què passarà una vegada es comencin a normalitzar els mercats i ja hagi desaparegut la urgència o les situacions excepcionals en perjudici de l'efectiva competència? És a dir, com evolucionarà en els propers anys el dret de la competència en el sector financer europeu?

Els objectius de la Comissió al respecte són, segons el vicepresident Almunia, tornar gradualment al funcionament normal del mercat en el sector financer. En aquest sentit es preveu ampliar l'actual sistema en règim de crisi fins al proper 31 de desembre del 2011 de forma que es produeixi una estabilització, amb el seguiment de les entitats que han estat rescatades. Així, a partir del primer de gener del proper any, les entitats rescatades han de presentar un pla de reestructuració i, a la vegada, s'estan preparant noves normes per al salvament i reestructuració dels bancs, aplicables a partir del primer de gener del 2012.

La qüestió que se suscita és si existirà un dret de la competència efectiu en matèria financera, després de les mesures ja adoptades i les que s'adoptaran en el futur, o l'efectiva competència en el sector financer ha de quedar en un segon pla en benefici de principis que essencialment tractin d'evitar situacions de risc del sistema com les ocorregudes. Mentrestant, les ajudes hi segueixen sent i la pretesa estabilització no acaba d'arribar.