El pre­si­dent Zapa­tero tenia pre­vist aquesta set­mana anar a fer les Amèriques al més pur estil Ale­jan­dro Sanz, però va haver de desis­tir de par­ti­ci­par a la cimera ibe­ro­a­me­ri­cana perquè li havia sor­git un com­promís. I no pre­ci­sa­ment d'aquells impre­vis­tos i de dar­rera hora, no. Resulta que havia d'anun­ciar un nou paquet de mesu­res econòmiques, els deu­res que els dic­ten des de Brus­sel·les després de veure com Grècia i Irlanda han de repe­tir curs. Així, els nens de San Ilde­fonso es posa­ran a can­tar de forma pri­vada -de moment, en un 30%- i els rea­tu­rats, els que ja havien esgo­tat el cobra­ment de pres­ta­ci­ons, veu­ran com al febrer se'ls tan­carà l'aixeta dels 426 euros. El capi­tal pri­vat, final­ment, també s'endin­sarà -fins a un 49%, això sí- a AENA, la xarxa d'aero­ports. Els aero­ports de Madrid i Bar­ce­lona s'obri­ran a la gestió pri­vada, tot i que en que­den fora la Gene­ra­li­tat, els ajun­ta­ments i enti­tats com la Cam­bra de Comerç, que ja han començat a posar el crit al cel, mai millor dit. La gran tiso­rada afecta també l'impost de soci­e­tats i les quo­tes came­rals per part de les empre­ses -que pas­sa­ran de ser obli­gatòries a voluntàries- a més de pro­moure nor­mes per reduir ter­mi­nis i ges­ti­ons per crear una nova empresa. Es podran, doncs, crear empre­ses exprés, a l'estil McAuto i, gran rei­vin­di­cació, amb fines­treta única. I tot, coin­ci­dint amb la der­rota de Naran­jito con­tra l'osset Misha, ja que la caixa del Mun­dial de fut­bol del 2018 s'omplirà a Rússia i no a l'Estat espa­nyol. De moment, el pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Jean-Claude Tric­het ha cal­mat els mer­cats en com­prar deute dels països de la zona euro i man­te­nir els tipus d'interès a l'1%.

Un cop sabuts els can­vis que es pre­ve­uen per als aero­ports, tant sin­di­cats com pilots, sem­bla que s'han posat d'acord per enviar amb ante­lació la seva par­ti­cu­lar postal de Nadal des­qua­li­fi­cant la pro­posta de pri­va­tit­zació par­cial. Així, els sin­di­cats ja par­len de mobi­lit­za­ci­ons -gran eufe­misme per dir que no tre­ba­lla­ran- i pro­tes­tes, men­tre els pilots -a través del sin­di­cat Sepla, aquell que tants pas­sat­gers té pre­sents en les seves ora­ci­ons quan arri­ben fes­tes- també pre­ve­uen acci­ons simi­lars per exi­gir que es regu­lin els seus hora­ris de tre­ball. Si algú vol pas­sar les penes refu­gi­ant-se en una cigar­reta, però, que s'afa­nyi, ja que el con­sell de minis­tres vol tor­nar a apu­jar els impos­tos espe­ci­als del tabac.

A Cata­lu­nya, bones notícies per a Tomàs Diago, fun­da­dor i pre­si­dent de Sof­to­nic, un por­tal de descàrre­gues de pro­gra­mes de pro­gra­mari lliure per inter­net -que ja lidera el mer­cat euro­peu i està en el segon lloc mun­dial-, ja que ha rebut el Pre­mio Naci­o­nal Joven Empre­sa­rio. L'empresa EyeOS -basada en un entorn d'escrip­tori web que segueix el con­cepte del Cloud Com­pu­ting, és a dir, que des de qual­se­vol lloc pots acce­dir als teus arxius- ha obert una ronda de finançament per seguir crei­xent i con­so­li­dar un model de negoci basat en el pro­gra­mari lliure. La seva seu és a Bar­ce­lona i l'objec­tiu és acon­se­guir més d'1,6 mili­ons d'euros. També arri­ben bons aro­mes des d'una firma cata­lana, Euro­fra­gance, que fa vint anys que es dedica a la cre­ació d'aro­mes i fragàncies des de Rubí. La com­pa­nyia la con­tro­len la família Sabatés i, des de fa pocs mesos, Banc Saba­dell -que va adqui­rir un 25% a través d'Aurica XXI-, i aquest 2010 pre­veu tan­car-lo amb un volum de negoci de 32 mili­ons d'euros. Té qua­tre fili­als a altres països i ja pensa en situar-ne dues més el 2011 a la Xina i el Bra­sil. F.​Iniciativas, con­sul­tora a empre­ses en finançament d'acti­vi­tats d'R+D+i i amb seu a Santa Coloma de Cer­velló també ha anun­ciat una inversió de 2,5 mili­ons d'euros en una filial a París, que s'afe­geix a les de Madrid, Lis­boa, Porto i Brus­sel·les.

En el sec­tor de l'auto­moció, cara i creu a les dues com­pa­nyies pre­sents al país. Així, men­tre Seat ha venut 84.000 cot­xes fins al novem­bre -líder de mer­cat a l'Estat i única marca que supera el 9% de quota de mer­cat-, Nis­san ha anun­ciat que no fabri­carà la nova fur­go­neta pickup a la planta de la Zona Franca al·legant falta de com­pe­ti­ti­vi­tat de la plan­ti­lla.