Opinió

Controlar els controladors

L'acció dels controladors s'entén perquè havien guanyat tots els xantatges

El pre­si­dent espa­nyol José Luis Rodríguez Zapa­tero pot pas­sar a la història com el pre­si­dent pit­jor que fins avui ha tin­gut l'Espa­nya democràtica. Men­tre que ha usat i abu­sat de la seva estètica i tàctica posició, d'aque­lla entelèquia del talante que l'ha fet un pre­si­dent líquid, incons­tant i gens creïble, pas­sarà a la història per la seva acció ins­pi­rada en el pre­si­dent dels EUA Ronald Rea­gan. La con­tra­dicció ideològica és prou radi­cal per venir d'una mateixa per­sona que tin­gui pro­fun­des con­vic­ci­ons i ide­ari polític. Això ja recorda més el mar­xisme de Groucho Marx, quan diu: “Aquests són els meus prin­ci­pis, però si no els agra­den els puc can­viar”. Sovint el poder polític té aques­tes ser­vi­tuds que t'obli­guen a fer allò que sem­pre has cri­ti­cat dels altres. En el fons, el que surt ara amb tot aquest con­flicte amb els con­tro­la­dors aeris és un greu error de gestió de tots els governs democràtics, i és que amb una gran insen­sa­tesa i diria pèssima gestió, ana­ven sucum­bint amb diner públic a cada xan­tatge que aquests 2.400 plan­te­ja­ven al govern. A tots els polítics, la por del con­flicte sovint els fa uns pèssims ser­vi­dors de l'Estat, que en aquest cas dels con­tro­la­dors ha arri­bat fins a aquesta bar­ba­ri­tat. L'acció dels con­tro­la­dors només s'entén de qui durant trenta anys ha gua­nyat tots els xan­tat­ges, i quan van aban­do­nar el seu lloc de tre­ball sense avís previ, en un dels dies que podien fer més mal a l'eco­no­mia, a la imatge i a tot al país, no els pas­sava pel cap la reacció del govern ni la una­ni­mi­tat de l'opinió pública con­tra ells. Si mai havia pas­sat, per què ara havia de pas­sar? Arri­bats a una situ­ació de no retorn, el millor ser­vei que podria fer ara Zapa­tero seria seguir amb tota con­tundència el camí emprès, que implica dues coor­de­na­des: pri­va­tit­zació i exigència de totes les res­pon­sa­bi­li­tats i a tots els res­pon­sa­bles. Però la manca de cre­di­bi­li­tat del govern és tan gran i de tant de temps, que un sos­pita que això de la pri­va­tit­zació pot ser una mena de mar­tin­gala, i que l'exigència de res­pon­sa­bi­li­tats no sigui pro­funda. Pel que fa a la bes­tial, també sal­vatge i peri­llosa ocu­pació de les pis­tes d'ater­ratge de l'aero­port de Bar­ce­lona a ple estiu en un país on la prin­ci­pal indústria és el turisme, la res­pon­sa­bi­li­tat ha que­dat en ben poca cosa. I un país que ten­deix a la irres­pon­sa­bi­li­tat dels seus actes acaba sent un país irres­pon­sa­ble i obrim la porta al que pot ser la llei del més fort.

El fet que la posició del comitè d'empresa de Nis­san de Bar­ce­lona hagi pro­vo­cat que Nis­san, fent ús del seu dret a deci­dir, hagi optat per dur a una altra fàbrica seva, més pro­duc­tiva, la fabri­cació del nou model pick-up, que asse­gu­rava feina per uns quant anys, em sem­bla incom­pren­si­ble. No s'entén que en una època de greu crisi, fins i tot en el sec­tor nos­tre de l'automòbil, acti­tuds tan irres­pon­sa­bles pro­vo­quin situ­a­ci­ons així, les con­seqüències nega­ti­ves de la qual no només afec­ta­ran els emple­ats de la fàbrica de Bar­ce­lona, sinó tot el sec­tor de com­po­nents i el mateix país. Al cap i a la fi, els sin­di­cats tenen l'experiència que si Nis­san de Bar­ce­lona entra en crisi, tras­pas­sa­ran el pro­blema al govern, que és com dir a tots nosal­tres. Es pot ser tan irres­pon­sa­ble en aquests moments?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.