Eines

“Arriba un moment que l'emprenedor toca sostre i necessita un mànager”

No és fins a l'inici del segle XX que es documenta la vivència empresarial
Sóc molt crític amb els llibres que infantilitzen el lector, no tenen consistència
Un panorama tan mediocre com l'actual no propicia que hi hagi líders
S'ha pervertit el sistema. La qüestió és com sortim d'aquesta situació

Alfons Durán-Pich, mànager professional, emprenedor i professor, repassa la història del management a través de 54 títols clàssics, que han estat reunits i sintetitzats en El canon del management, que acaba de publicar Deusto.

No tenim cap paraula en català alternativa a management?

La paraula gestió està molt menystinguda: fer gestions és fer tràmits, mentre que la paraula management és molt més completa. El management no és un fet instrumental, sinó que és un concepte global, defineix una forma d'analitzar la realitat, actuar sobre ella, explotar uns recursos, treure un rendiment, servir a la societat, ser transparents...

Per quin autor hauria de començar a introduir-me en el management?

Peter F. Drucker va ser el pare i el gran sintetitzador del management. I va dir que el management no serveix exclusivament per governar, dirigir i fer créixer empreses, sinó que es pot aplicar a qualsevol tipus d'organització.

Drucker, Taylor, Maslow... Per què no hi ha grans aportacions al management des de casa nostra?

L'empresa és tan antiga com el món, però no és fins a començament del segle XX que algú que té aquesta vivència empresarial l'escriu, i aleshores comencem a documentar. Són grans empresaris, mànagers professionals, professors i consultors. Però són sobretot nord-americans. A Europa arriba tard; fins i tot els britànics, que van fer la Revolució Industrial, tampoc no documenten. I a casa nostra també es documenta poc.

Potser perquè no ens agrada explicar el que fem?

Bé, també té a veure amb la nostra realitat econòmica. Després de la Guerra Civil hi ha una gran autarquia i realment no hi ha empresaris, ni emprenedors, ni mànagers, ni res. A partir de la liberalització, això s'obre, però Espanya és un país dominat per Castella, que és un territori de rendistes. La gran empresa multinacional espanyola o ha nascut de concessió administrativa o són empreses d'obra pública que tenen com a principal client l'Estat. Jo crec més en les empreses que han sorgit del projecte d'un emprenedor i que després s'han professionalitzat. La majoria d'aquestes empreses són d'origen familiar, i a Catalunya en tenim força.

L'emprenedor ha de saber cedir les regnes de l'empresa al mànager?

L'emprenedor arriba un moment que té el seu sostre, perquè aquell cos que ha creat del no-res ja no el pot governar i necessita professionalitzar-lo. Saber fer aquest trànsit és molt important: una cosa és la propietat i l'altra el management.

I un bon propietari no ha de ser forçosament un bon mànager?

No té per què. Alguna de les grans empreses centenàries van néixer d'un inventor que no té per què tenir la capacitat per dirigir i fer créixer, projectar. Per això jo sóc dels que creuen que les escoles de negocis tenen un paper fonamental, i de la mateixa manera que un metge ha tingut una formació per exercir, el mateix ha de fer el gestor d'una empresa.

Abans parlava del management com d'una forma de servir a la societat. Aquesta crisi no ha posat de relleu que els que gestionen l'economia s'han saltat el codi, que s'ha pervertit el sistema?

Hem pervertit el sistema, en el moment que la funció financera deixa de ser una funció important dins de l'organització empresarial i es transforma en l'eix de l'activitat econòmica a través de la banca i de les entitats financeres en general. La financerització de l'economia significa que ja no es compren i es venen productes i serveis, sinó papers. Tota la gran crisi sistèmica en què estem immersos avui ve determinada perquè la funció financera s'ha saltat les regles del joc i ha operat per lliure. Avui cada dia es produeixen transaccions de tipus financer que poden equivaldre a cinquanta vegades les que es produeixen en l'economia real. La qüestió és com sortim d'aquesta situació.

Potser necessitem líders, i el management ha tractat molt el tema del lideratge.

Sí, perquè és fonamental. Hi ha gent que confon un manager i un líder. Hi ha managers que són líders, però no necessàriament. Certament hi ha moments que es requereixen líders, i aquest n'és un. I el lideratge no s'aprèn. Tot i que hi ha autors que pensen que sí. Drucker diu: “Fes el que dic, no el que faig”, perquè ell, tot i ser un magnífic teòric del management, no era un líder en absolut.

Si els líders neixen, el que ens està fallant és la genètica?

Les condicions d'un entorn determinat poden afavorir o no el sorgiment de lideratge. I ara les condicions objectives no són favorables, perquè ara el panorama internacional és molt mediocre.

Hi ha una certa confusió sobre què és la literatura del management. Trobem molts llibres a mig camí entre l'autoajuda i la gestió amb molt d'èxit. Què en pensa?

Sí, cada any es publiquen als Estats Units 10.000 llibres sobre management. Hi ha els anomenats instant coffee management: són llibres instrumentals que ensenyen funcions concretes com ara fer un pla de màrqueting. Després hi ha un tipus de llibres, amb els quals encara sóc més crític, que són aquells que infantilitzen el lector. Qui s'ha endut el meu formatge o La bona sort, són llibrets que no tenen consistència. Aquest llibre meu és fruit d'un any i mig de treball seriós. Les obres escollides són llibres que han assentat càtedra, com es diu en el món acadèmic, i que aporten conceptes nous.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.