DE MEMÒRIA
Empresaris catalans a París (1)
Al segle XVIII, el segle de la Il·lustració, els catalans que viuen, o que passen un temps, a París (que, aleshores, era la capital del món occidental) ja no són únicament nobles i alts funcionaris (com Antoni de Sartina) o anònims menestrals. També s'hi instal·len, per estudiar, o per treballar, futurs metges (com Pere Virgili o Antoni de Gimbernat), botànics (com Joan Salvador, Pere Barrera o Josep Quer), pintors (com Jacint Rigau) o compositors (com Domènec Terradellas). I, al 1737, s'hi publica la primera edició de la traducció en llengua francesa de “la millor novel·la del món”: Le chevalier Tirant le Blanc.
A mesura que avança el XIX, París comença a ésser un punt d'atracció irresistible per a gent molt diversa: des d'homes que fan negocis amb la marina de guerra espanyola ennoblits per la monarquia (com Felip Riera i Roses, fill de perxer i primer marquès de Casa Riera, amb palau a la rue Berri) fins a dirigents de la AIT, l'Associació Internacional de Treballadors (com Pau Alsina o Josep Lluís Pellicer), passant per militars liberals (com el general Prim, que es casaria a l'església de la Madeleine amb la filla d'un banquer mexicà), o per qui esdevindria primera ballarina de l'Òpera de París (Rosa Mauri, nascuda, com Prim, a Reus). I, aviat, empresaris.
Els grans empresaris catalans instal·lats al París del vuit-cents són els germans Gil i Serra, l'indià Josep Guardiola, i Josep Oller, l'home del Moulin Rouge.
Pere Gil i Serra, el fill gran de Pau Gil i Babot (comerciant, corsari, fundador de Catalana de Gas, amb Charles Lebon, i banquer), va fundar la Banque Gil a París el 1846. A la seva mort 20 anys després, el seu germà Pau esdevingué el cap visible d'aquest banc, que invertiria, principalment, en mines, transport marítim i ferrocarrils. Solter, Pau Gil i Serra (Barcelona, 1816 - París, 1896) va deixar establert en el seu testament que es liquidaria la banca amb un objectiu: construir un nou gran hospital públic a l'Eixample de Barcelona, que substituís el vell hospital de la Santa Creu. El nou i moderníssim hospital, amb xarxes de connexions i circulació interna per sota terra, projectat per Lluís Domènech i Muntaner, ha estat declarat per la Unesco part del Patrimoni Arquitectònic de la Humanitat.
La trajectòria vital i empresarial de Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, Camp de Tarragona, 1831 – París, 1901) va començar a Anglaterra i continuà fent negocis a San Francisco de Califòrnia. Creador d'un ingeni productor de sucre i de cafè a Chocolá (Guatemala), inventà i patentà una màquina d'assecar els grans de cafè. Accionista de Canal de Panamà, amb interessos al Brasil, s'instal·là, finalment, al centre del París elegant. La seva vídua, Roser Segimon i Artells, que heretaria una fortuna, finançaria la construcció d'un edifici extraordinari: la Casa Milà de Barcelona, projectada per Antoni Gaudí. La Unesco també l'ha declarat Patrimoni de la Humanitat.
La personalitat de Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - París, 1922) encaixa perfectament amb el model d'empresari innovador definit per Joseph A. Schumpeter. Oller va començar treballant a París per l'empresa tèxtil llanera de la seva família. El 1867, però, ideà una forma mutualista de joc amb diners: un sistema col·lectiu d'apostes individuals aplicable a les curses de cavalls. Les apostes gestionades per l'empresa Pari-Mutuel creada per Oller van començar a fer-se a París, i van arribar, ràpidament, a tots els hipòdroms de França. Fins a saltar l'Atlàntic, a Buenos Aires.
Oller fou, també, l' home del Moulin Rouge, a Montmartre, el cabaret més famós, i l'home de l'Olympia, la mítica sala del Boulevard des Capucines, on han cantat –i han enregistrat discos en directe- tots els grans de la cançó moderna (inclosos els catalans, amb Raimon al capdavant). A més, inventà, sempre a París, noves formes de lleure popular. Des d'unes Montagnes Russes fantàstiques fins a la Grande Piscine Rochechouard, gimnàs i piscina, on l'aigua calenta era reciclada i reutilitzada.
Kosmal Idioma
A París, Josep Guardiola i Grau va voler presentar el resultat d'una interessant dedicació personal: una nova llengua artificial universal. I ho féu en 3 edicions: en francès, alemany i castellà. El títol comú dels llibres és: Kosmal idioma. Gramàtica uti nove prata Kianso Orba. Els publicarien les editorials Granier Frères i P. Schmidt de París el 1893. La comunicació lingüística és bàsica en la feina dels empresaris, i alguns somnien l'èxit d'una llengua vehicular pròpia.