Opinió

Sobre les reclamacions contra els ‘swaps'

Els con­trac­tes de swap o per­muta finan­cera, que van estar tan de moda durant l'època en la qual els tipus d'interès eren alts, allà als anys 2006 i 2007, tor­nen a estar en boca de tots una altra vegada, però ara per l'onada de recla­ma­ci­ons con­tra els bancs i cai­xes exer­ci­des pels par­ti­cu­lars i les empre­ses que varen sig­nar aquests con­trac­tes, ano­me­nats també con­trac­tes de per­muta finan­cera.

En vir­tut d'aquests con­trac­tes, l'enti­tat finan­cera asse­gura al cli­ent que ha subs­crit un con­tracte de finançament (préstec, crèdit, línia de des­compte, lísing...) que, encara que es pro­du­eixi una pujada del tipus d'interès, el cli­ent pagarà com a màxim fins a un límit, és a dir, se'l pro­te­geix com sigui davant de pos­si­bles puja­des del tipus d'interès.

Així, el cli­ent signa dos con­trac­tes amb l'enti­tat finan­cera de forma simultània: d'una banda, el con­tracte de finançament prin­ci­pal i de l'altra, i de forma paral·lela, signa el con­tracte de per­muta finan­cera o swap vin­cu­lat al con­tracte de finançament.

El pro­blema d'aquest tipus de con­trac­tes és que el cli­ent paga un tant perquè quedi pro­te­git davant de la pujada de tipus i es fixa el tipus màxim que pagarà. Si els tipus superen el tipus màxim acor­dat és l'enti­tat finan­cera la que paga l'excés, però en un esce­nari de crisi com l'actual, en què els tipus estan bai­xos, es bene­fi­cia el cli­ent d'aquesta bai­xada de tipus? Exis­teix alguna boni­fi­cació en aquests con­trac­tes que bene­ficiï el cli­ent? La res­posta és no, el cli­ent con­ti­nua pagant el swap com si existís un esce­nari mar­cat pels tipus d'interès ele­vats.

Aquesta situ­ació ha pro­vo­cat una allau de recla­ma­ci­ons que vénen dona­des bàsica­ment perquè els cli­ents es con­si­de­ren pre­so­ners dels con­trac­tes de per­muta finan­cera, ja que lògica­ment volen bene­fi­ciar-se de l'actual pano­rama de tipus d'interès bai­xos i des­fer o resol­dre aquests con­trac­tes que varen sig­nar sota altres con­di­ci­ons.

Encara no exis­teix un cri­teri juris­pru­den­cial unànime en aquesta matèria, és a dir, quan un jut­jat pot decla­rar la nul·litat d'un con­tracte de per­muta finan­cera; de fet la majo­ria de les recla­ma­ci­ons de cli­ents con­tra les enti­tats finan­ce­res dema­nant la reso­lució o la nul·litat del swap estan encara deci­dint-se en els jut­jats de pri­mera instància.

Les deman­des judi­ci­als dels cli­ents es fona­men­ten bàsica­ment a dema­nar la nul·litat del con­tracte per vici del con­sen­ti­ment, en al·legar el cli­ent que va exis­tir un error en con­trac­tar aquest pro­ducte ja que no tenia la infor­mació com­pleta sobre totes les carac­terísti­ques del pro­ducte con­trac­tat. És per això que les sentències deci­di­ran en un o altre sen­tit tenint en compte diver­sos fac­tors, bàsica­ment el per­fil del cli­ent, si té conei­xe­ments finan­cers i què pre­te­nia amb el con­tracte de per­muta finan­cera, però també s'haurà de tenir en compte la pro­fes­si­o­na­li­tat o la diligència del per­so­nal de l'enti­tat finan­cera que en va reco­ma­nar la con­trac­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.