Després de la bona acollida que ha tingut en el mercat dels instal·ladors la nova generació de cables flexibles dissenyats a partir de la nanotecnologia, Draka ha iniciat al seu centre de producció de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental) l'extensió d'aquesta tecnologia al camp del cable industrial fet a mida.

La cerca de noves oportunitats de negoci al mercat ha estat per a la filial espanyola de la multinacional holandesa un imperatiu en l'entorn de crisi. Miryam Vilageliu, cap de comunicació de Draka, explica: “El 2008 ja es va veure com la bombolla immobiliària petava de forma estrepitosa, amb la qual cosa es va ressentir el nostre mercat de cable flexible per a la construcció, el 50% de les nostres vendes”. Per això hi afegeix: “Calia abocar-se a l'altra gran vessant del nostre negoci, els cables industrials fets a mida, customitzats, per a plantes petroquímiques, centrals tèrmiques, nuclears, etcètera”. Un àmbit en què, com afirma Vilageliu, “Draka sempre s'ha mostrat més forta que els seus competidors, atès que és molt més àgil a l'hora de fer vestits a mida”.

L'origen de l'actual nanotecnologia que desenvolupa Draka, i que té en el cable Firex Protech Evolución el seu exponent, cal anar-lo a cercar als canvis normatius que va provocar la tragèdia de l'atemptat terrorista d'Hipercor, en què moltes persones van perdre la vida pels gasos tòxics emesos pels cables que havien entrat en combustió. El reial decret del 2002 sobre cables de baixa tensió regulava que havien d'estar lliures d'halògens per evitar aquesta acció tòxica. Aquest requeriment, però, dificultava la tasca dels instal·ladors, acostumats a la flexibilitat de l'antic cable de PVC, i que ara havien de treballar amb un cable molt més rígid, que alentia les tasques. Així doncs, es plantejava el repte d'aconseguir un nou producte, respectuós amb la norma, que guanyés en flexibilitat.

La cap d'R+D de Draka a Catalunya, Montserrat Prat, ha encapçalat l'equip que, conjuntament amb l'empresa mexicana Peñoles, nom de referència en nanotecnologia, ha desenvolupat la recerca que ha desembocat en la nova família de cables Firex Protech Evolución, un producte amb el qual la planta catalana s'ha convertit en la referència mundial de Draka en cables concebuts a partir de la nanotecnologia. El nou cable es va començar a comercialitzar l'any 2009 i, “tot i que la penetració és lenta, perquè l'instal·lador és molt conservador, ha aconseguit en el mercat de la construcció un 30% de quota”, segons apunta Miryam Vilageliu.

Calia, doncs, donar-li més recorregut i introduir-lo en l'àmbit industrial. Draka acaba d'engegar aquest procés i, segons les previsions de l'empresa, aquest mateix any ja hi haurà projectes industrials que inclouran el cable elaborat amb nanocompostos. De fet, l'empresa ja es troba embarcada en el procés de presentació del producte a les enginyeries.

Com explica Miryam Vilageliu, “Draka té moltes esperances dipositades en l'èxit que aquesta nova generació de cables pugui tenir a la indústria”. Com diu, “no és el mateix lluitar en mercats com el del cable flexible, en què rivalitzes amb tres marques per veure qui té més estoc, que en el del cable fet a mida, en què per reeixir cal tenir tota una tasca d'investigació prèvia”.

El coneixement que el centre industrial català de Draka ha adquirit en nanocompostos no ha estat transferit a cap de les 68 companyies que la multinacional de matriu holandesa té disseminades arreu del món. Ha de servir, com explica Vilageliu, a banda d'augmentar les vendes als seus mercats d'influència, Espanya i Portugal, per obrir nous mercats a altres estats on s'ha implantat Draka, on la planta catalana exportaria el cable que fabrica perquè les empreses germanes el venguessin al client final. De fet, la filial, membre del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, és present arreu, a través dels projectes dels seus clients multinacionals, com ara l'enginyeria de Repsol, que fa servir els seus cables per a les seves instal·lacions industrials d'Abu Dhabi.

L'any passat, el grup Draka va aconseguir 2.428 milions d'euros en vendes, amb un increment del 19% respecte de l'any anterior causat per la pujada dels preus del coure. En volum, el creixement va ser del 3,5%, amb un impuls en la demanda de cables especials industrial i de fibra òptica. El benefici de l'any va ser de 60 milions d'euros, un 13% més, als quals s'han de descomptar diversos ítems, entre els quals destaquen els programes de reducció de costos, que van deixar el benefici net real en 5 milions d'euros. L'empresa va experimentar una important recuperació en les activitats de cable industrial i cable per a telecomunicacions, i va veure com a Europa, tret de l'àrea del sud, es recuperava la construcció, tot i un lleuger descens a l'àrea del Benelux, compensat amb una alça als estats escandinaus. No es van incrementar les pressions sobre els preus finals del producte i també s'ha alleugerit les dels preus dels polímers.