La formació no sobra mai
Segons els llibres de text, un augment del nivell educatiu de la població contribueix a augmentar la productivitat dels individus i, per tant, al creixement econòmic del país. L'evolució de l'economia espanyola durant els darrers 50 anys seria un molt bon exemple per il·lustrar la validesa d'aquesta teoria. De fet, tan intens ha estat el creixement dels nivells formatius de la població espanyola que, actualment, el percentatge d'universitaris entre la població espanyola és superior al de la mitjana dels països de l'OCDE.
No obstant això, el bon funcionament d'una economia amb un elevat percentatge de població amb estudis superiors pot anar minvant en el moment que el sistema productiu del país no demana mà d'obra amb un nivell educatiu elevat. En aquest context, sovint els treballadors amb nivells formatius elevats es veuen obligats a acceptar feines que requereixen un nivell educatiu inferior al que ja disposen. És en aquest context on apareix el fenomen conegut com a “sobreeducació”.
Segons dades de l'OCDE, Espanya és l'economia desenvolupada amb un major percentatge de treballadors sobreeducats: el 25% dels treballadors espanyols estan sobreeducats, mentre que la mitjana dels països de l'OCDE se situa al voltant del 12%.
Però quines són les conseqüències de la sobreeducació? En primer lloc, és probable que aquesta situació tingui efectes negatius sobre el treballador, que pot sentir-se frustrat o desanimat, fins al punt de generar-li problemes de salut com ara poca autoestima o depressió. En segon lloc, el treballador sobreeducat rep un salari inferior al que li correspondria d'acord amb el seu nivell educatiu. Aquesta penalització salarial té un impacte negatiu sobre l'individu, que veu com no pot treure el màxim rendiment de la seva inversió en educació, però també sobre el conjunt del país per dos motius: primer, perquè el govern subvenciona l'educació esperant obtenir una rendibilitat futura per part dels individus que finança (per exemple, a través d'una major recaptació impositiva), però també perquè les generacions futures poden frenar la seva acumulació de capital humà davant la constatació que no és possible treure el màxim rendiment a la inversió realitzada.
SORTIR DE LA CRISI.
La nostra hipòtesi és que la formació continuada (que té un paper clau en el procés d'aprenentatge al llarg de la vida defensat per la Comissió Europea com un dels factors clau per promoure el creixement econòmic durant les properes dècades) pot ajudar a complementar la formació inicial dels treballadors i a ajustar-la als requeriments reals del seu lloc de treball. És a dir, aquells individus que han cursat estudis universitaris i que, en canvi, acaben desenvolupant tasques que potser no estan directament relacionades amb la seva formació inicial serien els que traurien un major profit de reorientar la seva carrera professional a partir de la realització d'activitats de formació no reglada que li permeten augmentar les seves capacitats i habilitats professionals. En aquest sentit, els resultats obtinguts a partir de l'anàlisi de les microdades per a Espanya de l'Encuesta sobre la participación de la población adulta en las actividades de aprendizaje (EADA) elaborada per l'INE i referida a l'any 2007, ens ha permès confirmar la nostra hipòtesi. En concret, hem pogut confirmar com la realització d'activitats de formació no reglada té un impacte positiu sobre el salari dels treballadors sobreeducats, un impacte que, en canvi, no es detecta en aquells treballadors amb un nivell educatiu adequat a la seva ocupació o fins i tot pels treballadors infraeducats.
De fet, en el context actual, i tal com recull trimestre rere trimestre l'Observatori Laboral de la Crisi de Fedea, majors nivells de capital humà (mesurat en termes d'educació) protegeixen els treballadors de la pèrdua del lloc de treball. En concret, un individu ocupat en el segon trimestre del 2010 amb estudis primaris o secundaris obligatoris tenia una probabilitat de perdre la seva feina en el trimestre següent d'un 85% més que un altre de característiques similars en termes de gènere, edat, nacionalitat i tipus de contracte però amb estudis superiors.
Així doncs, malgrat els efectes negatius de la sobreeducació, es confirma l'efecte positiu de l'educació sobre l'estabilitat laboral. No obstant això, si bé l'educació universitària segueix presentant-se com una característica favorable per a l'accés a l'ocupació, segons els resultats obtinguts per Fedea, la diferència pel que fa a la resta de nivells educatius ha anat disminuint al llarg de la crisi actual. Si comparem l'accés a l'ocupació per educació en el tercer trimestre del 2010 amb les dades del tercer trimestre del 2009 o del 2008, s'observa que es produeix un descens per a tots els nivells educatius, encara que més intens per als nivells educatius més elevats. A partir d'aquesta evidència, és bastant probable que la incidència de la sobreeducació s'hagi accentuat durant la crisi.
LA SOSPITA.
Falten estadístiques recents que permetin confirmar la nostra intuïció, però l'anàlisi de la informació disponible (en molts casos, periodística) ens porta a pensar que en els dos últims anys hi ha hagut un nombre elevat de titulats universitaris que han decidit buscar noves oportunitats laborals en altres països, majoritàriament de la Unió Europea. En cas de confirmar-se aquesta tendència, el problema de la sobreeducació podria deixar pas al fenomen de la fugida de cervells, les conseqüències econòmiques del qual, i també socials, no són menors.
Article escrit amb la
col·laboració de
Sandra Nieto (AQR-IREA, Universitat de Barcelona)
