“L'Estat espanyol lidera la sinistralitat laboral i l'estrès a Europa, en part, pels horaris”

No és perquè siguem medi­ter­ra­nis, perquè a Itàlia i Por­tu­gal no tenen uns hora­ris com nosal­tres. Tam­poc sem­pre ha estat així. De fet, és una cosa rela­ti­va­ment nova. Fins als anys trenta del segle pas­sat dina­ven entre les 12 i les 12.30 del mig­dia i sopa­ven com a molt tard a les 8 del ves­pre, com a Europa. Després de la Guerra Civil, amb la pro­li­fe­ració de la plu­ri­o­cu­pació, necessària per sub­sis­tir, es van anar retar­dant els hora­ris fins avui.

Espa­nya és el pri­mer país euro­peu en índex de sinis­tra­li­tat labo­ral, en absen­tisme labo­ral i en estrès, i això té molt a veure amb els hora­ris que tenim. I també som el país amb el segon pit­jor índex de pro­duc­ti­vi­tat d'Europa mal­grat que som el país en què més hores estem a la feina. Està com­pro­vat que a par­tir de les vuit hores de feina les per­so­nes ja no poden ren­dir més.

És una pràctica ter­cer­mun­dista en què el que pre­val és que esti­guem a l'empresa tant si tre­ba­llem com no. Pre­val el tre­ba­lla­dor que es queda fins que marxa el direc­tor, el cap de secció o l'alcalde.

El pri­mer que hem de fer és millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat i això només s'acon­se­gueix si opti­mit­zem el temps de tre­ball i tenim una cul­tura d'eficiència ten­dint a l'excel·lència, si volem ser com­pe­ti­tius en un món cada cop més glo­ba­lit­zat. A d'altres països una per­sona que està onze hores a la feina es veu com algú ine­ficaç, que perd el temps; en canvi, aquí la pre­miem. Això suposa des­pesa energètica extra per a l'empresa.

Enguany estem pro­pi­ci­ant grans pac­tes naci­o­nals, entre orga­nit­za­ci­ons sin­di­cals i empre­sa­ri­als, i un altre entre tots els par­tits polítics. M'he reu­nit amb tots els repre­sen­tants que hi ha a l'arc par­la­men­tari, des de Cayo Lara fins a Mari­ano Rajoy. Tots hi estan d'acord, però de moment només són bones parau­les. Això sol no ser­veix. El que estem pro­pi­ci­ant és que se signi un gran pacte polític.

No pot ser que aquí comen­cin els pro­gra­mes de prime time quan aca­ben a Europa; això pro­pi­cia la sinis­tra­li­tat labo­ral perquè el fet d'allar­gar tant el dia fa que l'espa­nyol mitjà dormi 40 minuts menys que qual­se­vol altre ciu­tadà euro­peu i això és per­ju­di­cial per a la salut. Si mires un par­tit de fut­bol que acaba a les 12 de la nit, l'endemà no pots estar en totes les con­di­ci­ons.